Més que un bloc.

intent (impossible) de reflexió sobre el dia a dia a Can Barça

15 de setembre de 2005
General
4 comentaris

Les dues lligues d’aquesta temporada.

Torno a estar operatiu i reprenc l’activitat del bloc després d’un estiu mogut amb gira asiàtica i unes merescudíssimes vances. He canviat el títol del bloc en homenatge al Canal d’Urgell que rega els conreus de la preciosa i enyorada vila de Castellserà, a l’Urgell.

En fi. He tornat i, què voleu que us digui?, em penso que tot continua igual. L’equip continua fort com un tro i, afortunadament, el Madrid segueix més pendent del màrqueting i el show bussines que de jugar a futbol. Ningú de la plantilla blaugrana  s’atreveix a dir-ho en veu alta però hi ha aquella sensació que aquesta temporada estan en disposició de repetir l’èxit de Wembley, a París.

Això si, tinc la impressió que aquest any es jugaran dues lligues paralel.les a Can Barça. Una, la clàssica, la lliga estatal on el Barça ho té molt bé per repetir una nit com la de València en aquell llunyà mes de maig. L’altra lliga serà més dura. És la Lliga de la directiva.

S’ha instal.lat un mal ambient que, ben mirat, no sé pas com pot tenir solució. Es fa molt difícil, a vegades, intentar recuperar la perspectiva per culpa del soroll diari però hi ha mala peça al tel.ler.  Es cert que després de la crisi a la junta ha augmentat l’hostilitat exterior  però em resisteixo a creure que es deu, únicament, a que l’stablishment del país no paeix que un grup de joves nouvinguts comandin l’entitat. Seria un error aplicar aquest patró a tot el panorama i veure enemics darrera de cada cantonada. . Hi ha algú allà dins que ho aplica. I no només de la junta. La qüestió és que aquesta lliga s’anirà jugant dia a dia. Ara bé, tots plegats hauríem de ser conscients que la competició més important és, sempre, la que disputen els futbolistes.

Ja en sentirem a parlar.

  1. Jordi, les democràcies ja ho tenen això: soroll intern, disputes, alguna baralla, dimissions, filtracions, baixades de pantalons en públic, etc.

    Les dictadures no tenen res d’això: tot està ben envernissat, sense esquerdes, una sola veu, mai hi ha discussions, vestits impol.luts, grans empreses immobiliàries, blancor immaculada…

    Els culers hem de voler una directiva que tingui democràcia interna, amb tot allò que les maneres de fer democràtiques comporten -bo o dolent. Ara bé, això sí, un equip que faci por… Com el que tenim ara. Els altres que facin el que vulguin. Però si us plau, fem pinya amb Laporta i companys. Deixem-los equivocar les vegades que calguin. Però amb els millors jugadors al camp!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!