Més que un bloc.

intent (impossible) de reflexió sobre el dia a dia a Can Barça

17 d'octubre de 2005
General
6 comentaris

Lo Cartanyà

Quan era petit i jugava sol amb la meva imaginació, ho feia en castellà perquè era la llengua de la televisió. Va arribar TV3 amb el català estàndard i la consciència nacional es va despertar. Ja no jugava en la llengua de Donovan (el protagonista de la sèrie V) però, per mimetisme, els meus jocs tenien banda sonora dialectal oriental. I és que, així parlaven la Dona Biònica, el Buck Rogers i, ui!, també la  Mari Pau Huguet. I quan ja m’afaitava, un se sentia estrany al Fossar de les Moreres cridant Independència sense vocals neutres mentre, al voltant, tothom cantava una cosa que sonava a "indapandència".

Lo Cartanyà ha trencat aquesta dinàmica i no puc entendre com a Ponent hi hagi gent que se senti humiliada amb la sèrie dels divendres a la nit a TV3. Em fa l’efecte que tants anys acostumats a sentir només una variant dialectal als mitjans,  han alimentat acomplexament i autoodi envers la pròpia manera de parlar. Lo Cartanyà i els The Companys s’han atrevit a trencar aquest mur de silenci i tot Catalunya pot acostumar l’oïda a una altra fonètica, a noves paraules.

Es pot discutir si el vocabulari és massa groller o si la sèrie té prou qualitat. Però no veig per enlloc l’intent de caricaturitzar la gent que som de les comarques de Lleida.

Com diu el  Puigpelat a l’AVUI (un altre que s’ha atrevit a reivindicar la condició de lleidatà) potser arriba 20 anys tard. La mateixa idea als anys 80 hauria ajudat a no perdre l’article "lo" i potser jo hauria pogut jugar sense vocals neutres.

  1. Aquest és un tema molt interessant. Al País Valencià, a l’Horta, parlem el valencià apixat (segons la viquipèdia és un subdialecte del valencià/català occidental). Jo, personalment, quan escric algun article a Vilaweb Meliana i a Fotorecull faig servir el valencià normatiu -el que s’ensenya a l’escola- (hui, meua, xicoteta,…). Però, quan escric a On Anar utilitze (no sé si correctament) la variant oriental (avui, teva, petita,…). De vegades tinc dubtes: hauria d’escriure sempre en oriental? o en occidental i reivindicar la seua correcció i existència?

  2. Jo crec que a ‘lo cartanyà’ no s’utilitza el català de les Terres de Ponent, sinó un catanyol amb un fals accent occidental; no es parla català, sinó un catanyol.

    A més, per mi ‘lo Cartanyà’ representa un humor tipus ‘Cruz y Raya" i "los Morancos" a TV3: dir tota l’estona tonteries, cridar i no parlar i la sobreactuació dels personatges…

  3. Com tota sèrie còmica porta l’ideari al extrem de la paròdia.

    Jo si crec que parlen així, es més, reconec a la família de la meva mare (voltants de Balaguer) en el estereotips que en Xavier Beltran presenta a la seva ficció. Molts joves queden al bar del poble per anar de festa el divendres nit (a la macrodisco de Mollerussa). La mare del Cartanyà es calcada a una germana de la meva mare. Evidentment que no tothom es idèntic a la sèrie, que el llenguatge tampoc es tan groller… però… que no parlem de una sèrie de ficció ???.

    O estem parlant d’un documental i jo no m’he adonat ???.

    Ens pot agradar l’humor d’en Xavier Beltran, o no, però aquest no es el tema de la llengua que fan servir els seus personatges.

    Jo soc de Barcelona i no trobo molest que el `pijo’ `pixapins’ parli així, potser algú si que encaixa en el perfil còmic del personatge, però jo no em sento d’ofès.

  4. Jo sí que puc entendre que la sèrie Lo Cartanyà ofengui alguns dels qui som de Ponent.  Crec sobre tot, que és prou ofendós que una de les poques vegades que sentim parlar lleidatà a la gran televisió pública catalana sigui per fer riure.  Doncs em sap greu, però a mí no em fa gràcia!  No em sento especialment ofesa, ni tinc aquest acomplexament ni autoodi que comenta en Jordi Borda -que d’altra banda no entenc-, ni jugava amb neutres quan era petita, però sí que he hagut de suportar mil vegades les conyes dels orientals: "mira la de Lleide!!".  És tot un problema no saber que en català, i sort, la diversitat existeix, i que les "a" i les "e", hi ha moltes maneres de dir-les.  Però em deixo de reivindicacions: Lo Cartanyà no em fa riure perquè no té gràcia el que s’hi diu, sino com es diu.  A favor de la sèrie diré doncs, que potser sí que és bona, perquè el parlar de molts dels que hi surten, ja el conec, el sento cada dia i, per tant, no me fa risa!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!