Més que un bloc.

intent (impossible) de reflexió sobre el dia a dia a Can Barça

27 de juliol de 2005
General
1 comentari

Un últim apunt sobre Dinamarca i la psicosi per la seguretat

Hola a tothom. Ja torno a ser a casa per dutxar-me, rentar una mica la roba, fer un intensiu d’enyorada vida familiar i tornar a l’Aeroport. Dijous marxem cap a Tokio.

Encara tinc el cap a Dinamarca i en aquella fresca que ha anat tant be als jugadors del Barça i  l’expedició de soferts periodistes que l’hem acompanyat (per cert, a les cinc de la matinada ja es fa de dia en aquelles latituds!!)

 Encara tinc el cap a Dinamarca perquè em vaig deixar d’explicar-vos una anècdota que va passar a l’hotel de concentració del Barça i que em sembla significativa de la psicosi per la seguretat que s’esta apoderant del món occidental.

Diumenge a la nit van apareixer 3 individus d’aparença magribina a l’hotel on estava allotjat el Barça. Els 3 homes en qüestió van demanar una habitació i entrades per al partit que el Barça havia de disputar l’endemà contra l’AGF local. El personal de l’hotel es va posar nerviós. Va començar a sospitar i va cridar als serveis de seguretat del recinte, primer, i a la policia després.

Segons  ha confirmat la policia danesa (el Barça no ha volgut fer cap comentari) els 3 homes es van posar nerviosos davant la presència policial i tot plegat va acabar a comisaria amb el clàssic ritual: recerca d’antecedents i preceptiva declaració. Al final…. res de res. Eren 3 ciutadans de trajectòria impol.luta.

En fi, segur que els japonesos i els xinesos ho deixaran en una anècdota perquè el record que conservo de la gira asiàtica de l’estiu passat és una obsessió malaltissa perquè ningú s’acostés més del compte a jugadors, tècnics o periodistes.

Apa, salut.

  1. Hola Jordi ( alias escoria humana)…

    Com li va la vida?? Encara xupa de la seva escassa professionalitat o per fi, s’ha fet un ser digne?? (jejeje, ho dubto molt, l’escoria com vostè, neix escoria i mort escoria, llei de vida que diuen)

    A la vida, trobes gent que val la pena, ara, el dia que vaig topar amb vostè, no sé pas que vaig sentir, fàstig?

    No val la pena, malgastar temps ni paraules amb vostè, per favor, marxi de Catalunya que ens l’estimem massa.

     

    PD: Ara a la xusma se li diu; periodista esportiu? Jejeje…..

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!