Des de la Plana

Josep Usó

22 de desembre de 2020
0 comentaris

Final d’etapa.

Avui, dimarts vint-i-dos de desembre, ha segut el darrer dia de classes d’aquest trimestre. Ara, després de quatre mesos de classes amb assistència alternativa de una bona part dels alumnes (inclosos els de primer de Batxillerat), de finestres obertes i mantetes per a combatre el fred a classe, de gel hidroalcohòlic per totes bandes a tota hora, d’alumnes emmascarats i repartits en “grups bombolla”, d’utilitzar tots els espais possibles com a aules i de viure amb la incertesa de si els casos ens esclatarien malgrat les distàncies de seguretat, s’ha acabat el trimestre.

Per a mi ha segut també un dia molt especial. Perquè avui, després de molts anys de treballar en l’ofici d’ensenyant, he donat la meua darrera classe. Em considere una persona afortunada. Després d’alguns anys treballant en la industria, vaig canviar de vida i em vaig dedicar a l’ensenyament. Això m’ha permès uns quants avantatges. Mantindre’m sempre en contacte amb persones joves: els professors envellim, però els alumnes no. A més a més, malgrat que sempre hi ha feina que t’emportes a casa, des de preparar classes o pràctiques fins a corregir exàmens, aquesta feina la pots fer a l’hora que preferisques. Així, he tingut prou temps lliure com per a compartir-lo amb la família. En especial, amb els fills quan eren menuts i se’ls havia de dur a múltiples activitats de tota mena.

També ha segut una feina que m’ha permès mantindre’m permanentment actualitzat. L’ensenyament és una feina en la qual sempre estàs aprenent. Més enllà de les múltiples activitats de formació que es tenen a l’abast, es pot aprendre de les persones que t’envolten. No només d’altres professors o dels companys, sinó molt dels alumnes.

Però el temps tot ho madura. Per això, ara que encara tinc salut i les circumstàncies m’ho permeten, m’he jubilat. Aixi que en acabar aquestes vacances, encetaré una nova etapa de la meua vida. D’entrada, sembla que amb més temps lliure; però pel que m’han explicat alguns companys que m’han precedit, si no vas amb compte, t’arribes a preguntar com t’ho hauries pogut fer al llarg dels anys, per tindre temps per anar a treballar cada dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!