modesta opinió

Bloc de jpujolar

9 de novembre de 2016
0 comentaris

Ells són l’esquerra, nosaltres la dreta

tumblr_ob1le9QuQe1ubip6xo1_1280 M’he resistit durant molt de temps a l’evidència. Era molt còmode mantenir un esquema del món en què jo estava entre els bons i gent com Le Pen, Rajoy o Trump eren els dolents. Ho vulguem acceptar o no, ells ara són l’esquerra. I nosaltres,  els progres, els il·lustrats , la “gent maca”, som els conservadors i,  segons com , els reaccionaris.

Es vivia bé instal·lat en els esquemes marxistes, que contenien criteris simples per repartir carnets. Treballadors, assalariats i els seus representants i aliats encarnaven el progrés, la llibertat i el futur. El capital i l’aristocràcia eren les forces que, per mantenir privilegis, limitaven drets i es resistien al canvi. A més, els “poderosos” també tenien la culpa del racisme, el patriarcat, l’homofòbia, la religió i la degradació ambiental. En aquesta tessitura, la forma d’empènyer el progrés era controlar l’estat, que podia recaptar recursos entre els poderosos, limitar els seus “abusos”, proveir per les necessitats de tothom i, en general, procurar que tots fóssim germans i iguals davant la llei.

Durant molts anys hem pogut suportar bé algunes contradiccions, com el fet que el país líder dels estats marxistes s’hagués dedicat a polítiques d’extermini, tingués les llibertats més restringides que ningú i, amb el temps, uns paisatges i uns bens de consum en què tot semblava rònec i envellit. Era fàcil posar-se d’acord amb què el “bloc soviètic” havia tergiversat els valors de la llibertat i el progrés (bàsicament liquidant la democràcia). Els socialdemòcrates podíem fardar de transitar pel camí del mig. També podíem fingir no veure que era el propi capitalisme (i no nosaltres) el que empenyia molts dels canvis en innovació tecnològica i cultura del consum, uns canvis que incorporaven una forma una mica diferent d’entendre la llibertat i el progrés. Llibertat i progrés marxista? O llibertat i progrés capitalista? Potser quan les vaques són grasses és normal no mirar prim. Potser és igual que els gats siguin blancs o negres.

Amb el temps, però, les coses han canviat massa i aquest paradigma no cola. Hem passat molts anys veient com cada cop més obrers votaven la “dreta”, o no votaven. Però tranquils, que era perquè eren una mica curtets de gambals, o perquè els havíem mimat massa. O potser era perquè el consumisme desorientava a la gent. Ja ho diu Bauman, que la gent avui ja no s’identifica amb els camarades de classe, sinó amb els col·leguis amb qui comparteix gustos musicals, de roba o hobbis. Veus? Aquest jovent ja no aprecia els drets i serveis que els seus pares van aconseguir lluitant, i només pensa en gastar i anar de marxa. O és perquè la dreta sap excitar les passions més fosques i íntimes de la gent, recordant-los que el món és ple de moros i mariques. A més, tots aquests descamisats no saben separar la brossa, contaminen, mengen i s’engreixen com garrins, i a sobre ens envien nens “de famílies desestructurades” a les grans escoles públiques que els hem construit! I tot això mentre es compren l’última televisió de plasma, un 4×4 i la susbscripció al plus. A més, no llegeixen el diari i no compren cap llibre… cap llibre!!!

Però, si aquests són “ells”, qui és exactament aquest “nosaltres” de què parlo? Doncs en el mapa de la lluita de classes sempre hi havia una zona sense pintar, en blanc, com l’angle cec del cotxe. És una zona que primer era petita i s’ha anat engrandint. La podríem anomenar “les classes educades”. Al segle XIX érem quatre gats que podíem estudiar a l’ombra de la burgesia. Fèiem tasques claus d’enginyeria i administració i ajudàvem a fer rutllar el sistema mentre compadíem els obrers. Poc a poc, aquesta via d’escapada entre les classes es va anar engrandint, engrandint i hi passava tothom. Els obrers emprenedors van anar a ateneus, o van fer l’escaleta perquè pugessin els fills. Va ser l’ascensor social. Aquests van crear “la petita i la mitjana empresa”, van omplir l’administració, les escoles, les universitats i els despatxos de les empreses. De fet, molts d’aquests “nosaltres” fa temps que voten amb els rics i la burgesia perquè ens agrada pensar que som com ells.

Però Ah! Sempre queda gent enrere. I ser descamisat avui dia és dur, encara que tinguis subsidis i estat del benestar. És dur sobretot perquè els descamisats també heu passat per l’escola, heu tingut -en principi- una oportunitat. Molts dels vostres companys de classe vivien al mateix barri i tenien els mateixos mestres i feien els mateixos exàmens; però uns anaven endavant i vosaltres us vau quedar a lloc. És una mica ofensiu; però encara és més ofensiu que els antics companys -ara exitosos- us tinguin llàstima i lluitin perquè tingueu més assistents socials, metges i infermeres, i escoles pels fills. De fet, us condemnen a ser inútils perquè ni tan sols els podeu defensar vosaltres, els vostres drets. Al capdavall, no sabeu ni parlar en públic ni escriure dos paràgrafs que s’entenguin. A més, com que ara amb la globalització l’estat perd el control de tot, cada cop us poden ajudar menys.

I quina és la solució que heu trobat? Bé, doncs de solució cap; però almenys podeu votar contra nosaltres. Per sort, ara han sortit tot de polítics que són igualets que els matons de barri a qui rèieu les gràcies quan intimidàveu els empollons, els que dirigien la pandilla per fer destrosses (però que després tots fugíeu com ratolins davant de qualsevol mestre o bidell). Aquest nous polítics només saben dir animalades i fer acudits racistes o de ties; però al capdavall només s’ha de fer de claca i això és fàcil. No cal saber parlar, ni buscar arguments, perquè no en parleu i fins ho negueu tres vegades davant dels enquestadors. Al capdavall, els podeu votar en secret sense haver de donar explicacions (si no us agafa la mandra el dia de les eleccions). Després, sereu el primers de criticar-los, de riure de les bromes i les burles que en fan els altres. Al capdavall, tots els polítics són iguals, oi?

Que els Trumps, Rajoys i Le Pens estan ajudant a liquidar la classe mitjana? Doncs perfecte: A por ellosss!!! És la nova lluita de classes que deia en Warren Buffet: els rics contra la classe mitjana. I vosaltres, per una vegada, podeu estar entre els guanyadors. Que potser sereu el primers de pringar? És igual: com a mínim aconseguiu que pringuem nosaltres i guanyar algun partit? De què us serveix que pringui la classe mitjana? Bé, no us serveix de res. Però són els únics a qui podeu fer pringar. Voteu contra ells simplement perquè podeu (i per no haver de veure que els fills dels immigrants també us passen a davant). En canvi, contra els Trumps, Rajoys, Le Pens, contra els milionaris i contra les estrelles de Hollywood, no hi podeu fer res.

I aquí estem senyors. La lluita de classes ha canviat i la socialdemocràcia ja no representa el proletariat. El proletariat el representen els Trumps, Rajoys i Le Pens. Ells són el progrés. Ells són l’avantguarda de la nova revolució cap al paradís de l’1% i l’infern del 99%.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!