La Forastera

Taíza Brito

Publicat el 31 d'agost de 2016

54 senadors contra 54,5 milions de brasilers

L’últim dia d’agost del 2016 serà recordat com el que ha tancat un dels períodes més foscos, convulsos i controvertits de la història política brasilera. El dia en què el Senat haurà decidit la destituició definitiva de Dilma Rousseff, del Partit dels Treballadors (PT), elegida democràticament a l’octubre del 2014 amb 54,5 milions de vots.

Després de cinc dies de judici polític, irònicament en la votació definitiva d’aquesta tarda serà necessari, com a mínim, el vot en contra de 54 senadors – 2/3 parts de la cambra alta – per a que es consumi l’agònica mort política de la cap d’estat del país. A hores d’ara, una enquesta exclusiva del prestigiós diari Folha de São Paulo entre els senadors, apunta a que la facció dels detractors de Dilma disposaran exactament dels vot de 54 senadors, nombre que fins ara encara estava ballant.

El país seguirà endavant, però no serà fàcil. La crisi institucional, política i econòmica instal·lada des de fa dos anys ha fet danys tal vegada irreparables a la jove i feble democràcia brasilera  que encara no es poden ponderar. Aquest haurà estat un guió escrit a quatre mans entre la pitjor classe política i poderosos insatisfets per la reeleció de Dilma al 2014. Una flagrant i greu injustícia comesa en nom de la justícia.

La queixa oficial presentada contra Dilma és més que qüestionable doncs les anomenades ‘pedalades’ fiscals han sigut una tècnica de maquillatge pressupostari utilitzades comunment pels presidents anteriors i encara avui continuen sent emprades per diversos governadors dels estats de la federació brasilera. Val a dir que no han suposat en si mateixes l’enriquiment il·lícit de cap gestor polític. Es tracta només d’una justificació formal para apartar-la del poder per mitjans aliens a la voluntat popular.

Irònicament, el judici polític contra Dilma serà la bombona d’oxigen amb què aquesta classe política corrupta tirarà endavant. La clau de volta amb la qual hauran aconseguit enganyar al poble, exorcisar l’heretgia ‘petista’ i fer-se amb el poder. Literalment, la guineu prenent cura del galliner.

Serà recordat com un procés podrit des del seu inici, a la Cambra dels Diputats. Quan el llavors president del parlament, Eduardo Cunha, enemic declarat de Dilma, va donar llum verda a la denúncia política contra la legítima presidenta del Brasil per crim fiscal. Pertanyent al Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) i soci del PT durant 13 anys, Cunha és un home amb comptes pendents amb la justícia per blanqueig de diners i corrupció – ara precisament apartat del seu mandat per la justícia–. Aleshores actuà en connivència amb el llavors vice-president Michel Temer, del mateix partit i actual president interí del Brasil.

El rumb de la nació estarà ara en mans de Temer, cridat a ser el substitut de Dilma al poder. Excompany dels governs del PT també durant 13 llargs anys, el nou president (no electe) s’ha alimentat del mateix plat dels petistes i que ha donat suport a tot el de bo i de dolent que han fet els governs de Lula da Silva i Dilma Rousseff.

Per tant, a Temer li falta idoneïtat per conduir un país que està abatut, fracturat, i el pitjor de tot, dividit, entre els que veuen la destituició com un cop i els que donaran suport a l’impeachment. Sense carisma, encara haurà de carregar l’estigma de traïdor.

Sigui com sigui, Temer té un gran desafiament: formar consens per tractar les questions importants que s’hauran de resoldre, d’ara endavant. A l’agenda del Congrés hi ha temes importants que s’han de votar, com la reforma del sistema de les pensions i la flexibilizació de la legislació laboral.

Però als que esperen a partir d’ara l’enfrentament de la corrupció instal·lada en totes les esferes públiques, especialment al poder executiu, els hi diré que poden llogar-hi cadires. Temer no és la figura més adequada per aquesta empresa. Ell mateix està inelegible per la justicia electoral a l’haver rebut més donacions del que la llei permet. I molts dels seus companys de partit, fins i tot ministres, diputats i senadors responen a denúncies per corrupció.

Al Brasil, uma classe política profundament religiosa i conservadora no tindrà masses problemes per a aplicar la doble moral i llançar la primera pedra contra la presidenta, autèntic boc expiatori que serà sacrificat per a expiar els pecats de tots els lladres de la nació.

Descansi en ‘peu’.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent