La Forastera

Taíza Brito

Publicat el 9 d'abril de 2015

La por que ens volen imposar

La violència és un tema present en la meva vida professional (per sort, no en la personal!). Durant molts anys vaig ser editora d’una secció en un diari de Brasil, on els temes recurrents estaven relacionats amb casos de violència de tota mena. Pernambuco, on vaig néixer, és un dels estats amb més registres de violència del Brasil, malgrat que en els darrers anys el govern aconseguí reduir de forma notable els casos d’homicidis.

Ara, vivint a Barcelona, i escrivint articles com a corresponsal a l’estranger, m’enfronto a freqüents notícies sobre la situació dels gihadistes a Europa. Que estan promovent una onada de violència, encetada enguany a Paris i que sembla que no té aturador. I aquest assumpte serà el tema d’alguns dels reportatges que m’he proposat escriure.

Amb tot, confesso que aquest és un problema que em deixa amoïnada. I crec que aquest és un sentiment compartit amb molts dels estrangers que són aquí per turisme o per provar sort.

M’explico: com se sap, la forma d’actuar dels terroristes, l’elecció dels seus objectius són els llocs on hi ha en general més persones concentrades, a vegades em trobo triant per on anar, evitant d’agafar un tren o dubtant si anar amb la família a un museu, per exemple.

Algú podria dir, en calma, que no hi ha necessitat d’alimentar el pànic. Estic d’acord amb això. Faig èmfasi en aquest terme en el sentit que la violència proporcionada pels gihadistes no es limita al lloc dels atacs i a les víctimes. Sino que desferma la por en les ments de moltes persones.

Les accions policials que es van produir ahir a Catalunya, quan van ser detinguts presumptes membres de les cèl·lules gihadistes que planejaven atacs aquí, són molt importants. Bé com les mesures per aturar les acions daquells encarregats de triar persones per anar al front de combat a l’Orient. Per a que la por que aquesta gent intenta imposar no duri gaire i no ens quedem triant llocs per anar.

Al Brasil, és el temor comú de ser víctima d’un assalt, una bala perduda, fruit del enfrontaments de la policia amb traficants o entre ells. També els atropellaments al trànsit són molt més frequents del que seria desitjable. I aixó és un factor que treu el són i els somnis de molta gent, fins i tot de la gent del govern.

Sempre havia pensat que aquí podria anar pel carrer amb tranquilitat, una de les raons que reforçaren la decisió de canviar de país i seguir el meu marit en aquesta nova experiència a la seva ciutat natal.

La por no és una bona companya. No la vull al meu costat ni la desitjo per a ningú! Per això crec que les notícies sobre les presons, les mesures dels governs en contra del terrorisme i tot quant facin son importants. I més important encara és la difusió de les explicacions sobre el pensament dels caps daquests grups, que no difonen una religió sinó una ideologia. La ideologia de la violència i la filosofia de la mort. Que no podem de cap manera deixar que ens la imposin a nosaltres.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent