La Forastera

Taíza Brito

Publicat el 31 d'agost de 2015

Nit de lluna plena i foc als carrers de Sants

Vaig creuar-me amb un correfoc per casualitat pels carrers de Sants, a Barcelona. Era el passat dissabte, 29 de agost, la nit de la super lluna. Estava al vespre mirant el cel i parlant amb el meu fill més gran sobre la bellesa i lluminositat d’aquesta quan varem sentir el so fort d’una batucada.

Vaig recordar que encara hi havia programació de la festa major del barri. A cada pas que donavem, el so dels tambors augmentava. A l’entrar al carrer Masnou, per radera del parc de l’Espanya Industrial, ens varem trobar amb una colla de diables en plena exhibició pirotècnica.

Amb mi també estaven els meus fills petits, que es van quedar al·lucinats amb les figures dels diables, els dracs i els carros d’altres éssers imaginaris i mitològics que desfilaven davant dels nostres ulls.

FullSizeRender

En aquell moment vaig entendre perquè diuen que normalment és el correfoc que et troba a tu, un cop que s’assebenta tot el barri. Igual que els meus fills, vaig quedar meravellada per l’espectacle, els tambors redoblant, els flautistes tocant la gralla, el so de traques i petards.

Els petits es van anar sentint atrets, en una barreja de por i admiració, a mesura que s’aproximaven per veure els carros del drac i del lleó alat, els membres de la colla disfressats, mentres les persones s’endinsaven i fugien del foc.

Vaig oblidar-me de la llum de la lluna i varem passar a seguir la llum dels correfocs als carrers de Sants. Els altres espectadors van fer el mateix. Tots atrets i encantats per aquell ball de flames, fins a la plaça d’Herenni, on es produí l’apoteosi de l’espetacle.

foc4

Com sempre faig quan descobreixo alguna nova manifestació de la cultura catalana, busco més informacions a la xarxa. Per a qui tingui interés pels correfocs, recomano mirar la pàgina www.diables.cat.

El ball de diables, en la seva denominació històrica, és una manifestació del folklore que sembla haver-se originat al segle XVIII. Actualment és present en moltes festes majors al Principat, al País Valencià, a les Illes i a l’Aragó catalanoparlant. Tot i que comparteixen característiques similars en la d’indumentària i la pirotècnia, hi ha nombroses particularitats en les manifestacions de cada territori.

També he descobert que la proliferació de les colles de diables és recent i que fa vint anys es podien comptar a Catalunya menys d´una vintena d’aquestes agrupacions. Avui dia és difícil precisar el nombre de colles, però sembla clar que es superen les dues centenes arreu de tots els Països Catalans.

Bé, no tinc aquí la pretensió de donar lliçons sobre els correfocs, doncs és clar que molts catalans, ademés de coneixer millor la tradició, tenen l’experiència d’haver viscut la festa al carrer més vegades.

El que puc dir és que l’espetacle dels correfocs, em va transportar a les celebracions del carnaval al Brasil. Ho sé, és una comparació un xic forçada, pero hi ha trets similars en ambdues festes: com la seva burla i animació, el so de la batucada i el ritme del ball, inoblidable. I sembla encantar per igual a adults  i nens, com a mi i als meus fills, no sols per l´efecte del paraigua de foc emanat per aquests personatges festius, sino també per la màgia que irradien.

Una grata sorpresa en una nit de lluna plena pels carrers de Sants.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent