Quadern de viatge

Per terres kurdes

18 de desembre de 2009
General
0 comentaris

?El representant real del poble kurd és el PKK?

La frase del títol d’aquest post l’ha recollida la televisió Al-Jazeera
als carrers de Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc. És un
sentiment compartit per molts després que el Tribunal Constitucional
turc hagi il·legalitzat el partit kurd DTP (tenia 20 diputats a la Gran Assemblea d’Ankara).

“Teníem esperança que enviant els nostres representants al Parlament
trobaríem una solució pacífica, però el govern no es preocupa de
nosaltres”, explica Enver Toktas a l’enviat d’Al-Jazeera.

Jo vaig viure l’esperança que ara s’ha truncat, quan vaig viatjar a
Diyarbakir (la capital kurda a Turquia) fa dos anys i mig. Era la
campanya electoral i els kurds van presentar candidats independents per
entrar al Parlament turc. L’esperança hi va ser durant la campanya, i
va augmentar quan es van confirmar els 20 diputats al Parlament.

Nou mesos després hi vaig tornar. La població kurda seguia confiant
que el govern de l’AKP (partit nascut a inicis d’aquesta dècada i que
no té tants vincles com la resta de grans partits turcs amb
l’estructura de l’Estat i els militars) avançaria en el reconeixement
de drets per la població kurda. Però també vaig trobar preocupació
perquè consideraven que el Govern turc no es comprometia prou en construir la pau.

Fa unes setmanes escrivia en aquest mateix bloc sobre l’obertura, per fi, aquest estiu, d’un procés de pau,
en el qual s’hi havien implicat tant el govern d’Ankara com el moviment
d’alliberament kurd. Fins i tot la guerrilla del PKK va enviar una
missió de pau a Turquia. Però les pressions de l’exèrcit i els
tribunals han aconseguit posar en greu perill el procés. La
il·legalització el podria haver tocat de mort. El dubte que queda és si
Erdogan intentarà salvar l’anomenada Iniciativa Kurda que havia
d’avançar cap a la pau o si bé trencarà el seu compromís.

 

Els diputats del DTP debaten la seva continuïtat

 

Ara,
després de la il·legalitzaió, els diputats del DTP podrien seguir com a
independents dins del Parlament, però s’han desplaçat a Diyarbakir
(ciutat on l’alcaldia també és del partit ara il·legalitzat) per
decidir si continuen la lluita des de la cambra de diputats o si porten
la seva lluita al carrer.

No hauria de sorprendre que vulguin debatre abans de prendre una
decisió. El DTP no es pot entendre com un partit clàssic, sinó que és
la marca electoral d’un ampli moviment que engloba la major part de
kurds i kurdes que dins de Turquia ( i també en altres estats com Iran
i Síria) reclamen el reconeixement de drets polítics i humans per a
aquest poble.

Desenes de milers de persones han sortit als carrers de la capital kurda per rebre els diputats.

Aysel Tugluk, una de les diputades, en roda de premsa lamentava que
la decisió d’il·legalitzar-los no té cap justificació, i afegia: “Ni
nosaltres ni la nostra gent reconeixem la decisió. Ens poden tancar,
ens poden prohibir si volen. Potser el Tribunal Constitucional em
prohibirà de participar en política, però ara sóc a Diyarbakir i estic
fent política amb el meu poble”.

I si al moviment d’alliberament kurd li impedeixen de participar en
la política institucional, què es plantegen de fer? Un dels
entrevistats per Al-Jazeera, Hajj Moustapha Alay, expressa un sentiment
majoritari: “Ara que han prohibit el DTP, el nostre representant real
és el PKK. El PKK és el nostre partit i Abdullah Ocalan [empresonat des
de 1998] el nostre líder. Ell va ser la persona que va despertar els
kurds per defensar els seus drets”.

 

La repressió contra les protestes deixa com a mínim tres morts i desenes de detinguts

La
resposta de la població kurda davant de la il·legalització ha estat
sortir al carrer de les grans ciutat kurdes i també turques (on hi
viuen centenars de milers de kurds). La resposta de l’Estat a aquestes
mobilitzacions ha estat la repressió contra aquestes mobilitzacions amb
canons d’aigua, pots de gas i trets de foc real. Per la informació que
he trobat a través de diverses pàgines web kurdes, ja hi ha hagut com a
mínim ja dues persones assassinades per la policia durant les protestes
a Bulanik i una altra a Diyarbakir.

La pàgina Kurdish Info fa un recull d’altres  detencions i agressions d’aquesta setmana:

  • A Diyarbakir 22  persones (9 de les quals infants) arrestats per participar en les protestes
  • A Urfa 7 detinguts
  • A Adana 50 arrestats.
  • A Siirt 46 detinguts, dels quals 7 han quedat empresonats, entre els quals hi ha el lider del DTP a la ciutat.
  • A Hakkari, a tocar de la frontera iraquiana, les protestes han
    durat diversos dies. En diversos escorcolls en cases, 7 persones han
    estat arrestades.
  • En poblacions com Semdinli, Cukurca o Mu?’s Kop, la botigues no han obert per protestar contra la repressió.
  • Dos detinguts més a Agri.
  • A Van 9 arrestats.
  • A Caldiran 4 detinguts.
  • A Malatya 4 estudiants arrestats.
  • A Umraniye (a prop d’Istambul) la policia ha assaltat l’Associació
    per al Lliure Desenvolupament de la Ciutadania i va confiscar-hi
    documentació.
  • A Aydin, a resultes del registre de diverses cases, 4 persones han estat arrestades.
  • En les detencions a Istambul, dos nois de 15 i 12 anys van ser
    colpejats per la policia durant la detenció. Un d’ells té els braços
    trencats a resultes de les agressions.

El PKK respon des de les muntanyes de Qandil

El
president del Consell Executiu del KCK (l’espai de coordinació de les
organitzacions del moviment d’alliberament kurd), Murat Karay?lan, des
de les muntanyes de Qandil, base de la guerrilla, en declaracions a una agència de notícies kurda,
interpreta que l’objectiu d’il·legalitzar el DTP és “marginar la
guerrilla i establir les bases per a una àmplia operació per eliminar
el nostre moviment”. Karay?lan entén que “el primer pas d’aquest pla ha
estat atacar el nostre líder, en segon lloc prohibir el DTP, i el
tercer pas seria l’eliminació de les forces de la guerrilla amb un
ampli assalt”. Per preparar aquest assalt, continua, “hi ha hagut
reunions entre els EUA i les forces dels kurds del sud [es refereix al
govern regional kurd dins d’Iraq]. El primer ministre turc Erdogan
havia dit que amb els mètodes militars no n’hi havia prou per eliminar
el PKK i que calia abordar aspectes psicològics, diplomàtics i
econòmics per aconseguir-ho, i aquests són els aspectes que ara estan
implementant”.

Des dels campaments de la guerrilla, Karay?lan lamenta que l’Estat
turc “vol resoldre el tema empresonant els kurds. No som nosaltres que
volen resoldre-ho amb les armes, sinó l’Estat turc. M’agradaria
subratllar-ho: és l’Estat turc i l’AKP. Desafortunadament, els nostres
esforços no han estat prou per construir un camí de pau.  Les
polítiques de l’AKP [partit del govern turc, es refereix a la
Inicitaiva Kurda que havia engegat] han resultat ser un cul-de-sac.
Això ens ha portat a un punt de guerra”.

És per aquesta reflexió que conclou: “En cas d’atacs, hi haurà el
dret de respondre, i seran els que ens han conduït a aquesta fase els
que en seran responsables, i tenen un nom: el govern de l’AKP”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!