Quadern de viatge

Per terres kurdes

15 de juliol de 2010
General
2 comentaris

?Estem molt espantats?

“No m’estranya”, vaig pensar, quan em va dir que tots estaven molt
espantats. L’Adnan m’acabava d’obrir conversa al xat i em va enganxar un enllaç: era una notícia que explicava que
acabaven de trobar el cos sense vida d’un jove periodista de 23 anys que
havia estat segrestat el dia anterior. Va passar el 6 de maig.

I avui rebo un mail que em confirma aquelles pors de l’Adnan. Me l’ha
enviat el Jordi, company de classe dels temps de la universitat. És
l’últim article de Zardasht Osman, el jove periodista, escrit pocs dies
abans que fos assassinat. L’havia titulat “Toquen les primeres campanes
de la meva mort”.

A Zardashat l’havien amenaçat de mort. Estava estudiant a la
universitat a Erbil, la capital del Kurdistan iraquià. A més,
col·laborava com a periodista amb diversos mitjans independents, amb els
pocs que hi ha a la regió. Feia uns mesos un company seu, a qui jo vaig
poder conèixer quan vaig viatjar allà ara fa més d’un any, el van
apallissar a la mateixa ciutat. Us ho vaig relatar aquí al bloc: Han apallissat en Nabaz. Després de l’agressió en
Nabaz va tirar la tovallola. Feia uns mesos havia obert la primera
revista independent a la ciutat, però va decidir fugir, va considerar
que era inviable continuar denunciant la corrupció del govern des
d’Erbil.

Però Zardasht va decidir quedar-s’hi, i el preu ha estat la mort.
Ja
ho sabia, va explicar a l’últim article: “Els darrers dies m’han dit que
la meva mort és propera, m’han dit que em queden poques oportunitats de
respirar aire. Tant me fa morir o ser torturat; esperaré el meu final,
l’última cita amb els meus assassins. Espero que em brindin una mort
tràgica d’acord amb la meva tràgica vida. Dic això perquè sapigueu com
pateixen els joves d’aquest país i que la mort està entre les seves
opcions més probables. Perquè sapigueu que el que ens horroritza és
seguir vivint, no morir”.

“Qui creieu que hi ha darrere de l’assassinat?”, li vaig preguntar a
l’Adnan per xat. “Tots creiem que hi ha el PDK”. És el partit que
ostenta la presidència del Govern Regional del Kurdistan, a l’Iraq. No
em sorprèn la resposta, perquè quan vaig visitar aquella zona diversos
periodistes em van relatar les amenaces que patien per part d’individus
relacionats amb el govern. I tothom parlava de les dificultats que
tenien els mitjans independents de treballar i de denunciar la corrupció
galopant del govern.

Continuo llegint el darrer article del Zardasht. Explica que havia
avisat el degà de la seva facultat de les amenaces que havia rebut.”És
un tema competència de la policia”, li va dir el degà. A Zardasht no li
va sorprendre la resposta: “No sé si hi ha una facultat al món on no es
faci cas a les amenaces que rep un dels seus estudiants i no li preocupi
la seva decadència. El degà de la meva facultat havia d’assumir aquest
problema com a seu o de la universitat, perquè en formo part. Tanmateix,
això no em va soprendre, perquè sé des de fa molt temps que les
universitats d’aquest país no són espais de serenitat”.

També va anar a demanar ajut a la policia: “Em vaig posar en contacte
amb el comissari Abdeljaleq, director de la policia d’Erbil. Em va dir:
«el número de telèfon des del qual t’estan amenaçant pot ser de
l’estranger, o potser es tracti d’un problema personal. Probablement es
repetiran les amenaces, però la ciutat d’Erbil és segura i no succeeixen
problemes d’aquest tipus». Amb un somriure irònic vaig pensar que sí,
que potser era Sarkozy qui m’estava amenaçant”.

Tenien tots molta por després de l’assassinat, em va dir l’Adnan,
però això no els va impedir mobilitzar-se. El dia següent diversos
centenars de persones es van concentrar a les principals ciutats kurdes
d’Iraq per denunciar l’assassinat i demanar l’obertura urgent d’una
investigació pel que havia succeït.

“Només ens queda seguir dient la veritat mentre estiguem vius, i allà
on hagi acabat la meva vida, que els meus amics posin un punt i passin a
la següent línia”, es va acomiadar Osman al seu darrer article. Al cap
de pocs dies el va segrestar un grup d’homes quan sortia de la facultat
on estudiava; el seu cos va aparèixer mort al cap d’unes hores amb
signes clars d’haver estat torturat i amb dues bales al cap. “És una
advertència per tots els altres periodistes”, em va explicar l’Adnan,
“volen silenciar les veus diferents”.

Una abraçada, li vaig dir en acomiadar-nos per xat a l’Adnan.
(L’Adnan que en realitat no es diu Adnan, però no cal que li causem més
problemes.) I em vaig quedar sola amb tota la impotència per no poder
fer-hi res més que explicar-vos-ho als que llegireu aquest post.

>> Aquí podeu llegir l’article sencer del Zardasht
Osman: Toquen les primeres campanes de la meva mort

  1. Frida Giannini, formerly Creative Director of accessories, is named sole Creative Director in 2006. In 2009, Patrizio di Marco replaces Mark Lee as CEO of louis vuitton sac.The louis vuitton label was founded by Vuitton in 1854 on Rue Neuve des Capucines in Paris, France. Coco Chanel’s vision was to replace such opulent, ‘sexy’ pieces with items which conveyed casual elegance. Today, chanel uk is most famous for the little black dress. Handbags is most famous for its iconic trench coat, which was invented by founder Thomas burberry. The company has branded stores and franchises around the world, and also sells through concessions in third-party stores. This elegant and discreet pair of rhodium-plated button ralph lauren uk will add sparkle to your outfit. They are covered in clear crystal pave and reflect the light in magical ways.
  2. The first Men’s Boutique, christian louboutin uk Boutique Homme on Rue Jean-Jacques Rousseau in Paris, opened in the summer of 2012. tiffany uk career suffered as musical tastes changed in the early 1990s, swinging away from Dance-pop, towards harder-edged rock and rap. This was shown in her third album, the urban influenced New Inside.tiffanys has made a foray in films and television shows. Her first acting job was providing the voice of Judy Jetson for Jetsons: The Movie, which was ultimately released in 1990 after delays; she contributed three songs to the soundtrack. I get to know gucci uk from my colleagues. Everyday they wear beautiful jewelry such as Swarovski Bracelets,fashion accessories, necklaces and so on.In five years, gucci belt donated over $7 million to UNICEF. Gucci is the largest corporate donor to UNICEF’Schools for Africa’ that was established in 2004 by UNICEF, the Nelson Mandela Foundation, and the Hamburg Society.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!