Quadern de viatge

Per terres kurdes

10 de desembre de 2009
General
0 comentaris

Han apallissat en Nabaz

Nabaz GoranFa uns quants mesos vaig tenir l’oportunitat de viatjar al Kurdistan
sud (la part del Kurdistan que està ocupada per l’Iraq). Vaig poder
entrevistar persones amb càrrecs al govern regional kurd, el president
del Parlament i empresaris, que explicaven els grans avenços i la
tranquil·litat que hi ha a la zona. Però també vaig entrevistar altres
persones que em van parlar de l’altra cara d’aquest desenvolupament que
els permet presentar-se a occident com la porta d’entrada als negocis
d’Iraq.

Una de les persones més interessants amb qui vaig parlar va ser un
periodista que ha estat diverses vegades empresonat per les denúncies
de corrupció que ha fet  contra el govern regional i especialment
contra el partit de Barzani, el KDP. Es diu Nabaz Goran.

M’ha escrit un amic comú des de Suleymania per explicar-me que fa unes setmanes van apallisar en Nabaz quan sortia de la feina.

La major part de mitjans independents al Kurdistan iraquià treballen des de Suleymania, on tot indica que hi ha més respecte per la llibertat d’expressió que a Hewler
(el nom oficial és Erbil), la capital de la regió autònoma. Tot i que
això no ha salvat els mitjans de Suleymania de patir tancaments o que
alguns dels seus redactors hagin passat per la presó. Però Nabaz fa un
temps va decidir que calia obrir una publicació independent a Hewler, i
va decidir crear-ne una i dirigir-la. La revista, Jehan,
surt cada dos mesos al carrer per denunciar, sobretot, els casos de
corrupció que impregnen el govern (dir esquitxen seria massa benvolent,
si tenim en compte que el mateix president del Parlament ens va
reconèixer que aquest és un dels princpals problemes del país).

Nabaz té 32 anys i és fill d’una família que als anys vuitanta va
escapar de la repressió de Saddam Hussein contra la població kurda i va
instal·lar-se a l’Iran, a prop de la frontera. Després de la Guerra del
Golf de 1991, la família va poder tornar a casa, perquè els
nord-americans van traçar una línia per evitar que Saddam ataqués la
població kurda.

Actualment, el govern regional kurd continua tenint la protecció
dels Estats Units i això li ha permès gaudir d’una estabilitat difícil
de trobar en cap altre punt de l’Iraq. Això també ha suposat
estabilitat per explotar els recursos petroliers de la zona i per
esdevenir un enclavament idoni per als empresaris europeus, coreans o
nord-americans com a porta de negoci amb l’Iraq. Però cada cop són més
els que, com en Nabaz, denuncien que aquesta estabilitat beneficia
principalment unes capes determinades de la població vinculades a les
dues grans famílies del Kurdistan sud: els Barzani (que tenen el
control de la província de Hewler) i els Talabani (que tenen el control
de la província de Suleymania).

Vam estar dues hores llargues entrevistant en Nabaz. N’hi hauria
estat moltes més. Després, vam tornar-hi a quedar per sopar en diverses
ocasions. Era conscient de la gravetat de les acusacions que feia
contra el govern, però també de la consistència de tot el que afirmava.
També era conscient que en qualsevol moment el podien tornar a detenir,
a empresonar o fins i tot apallissar. De fet, diversos companys seus
també periodistes han estat assassinats els darrers anys sense que
s’hagi aclarit l’autoria. El darrer va ser Soran Mama Hama, assassinat
el juliol de 2008 a Kirkuk.

Fa poques setmanes, m’ha explicat l’amic comú, quan Nabaz Goran
sortia de treballar, tres homes el van aturar al mig del carrer i el
van apallissar. Ell no dubta que darrera hi ha la gent del partit del
govern, el KDP. Ha presentat denúncia a la policia per la pallissa,
però està convençut que no servirà per identificar i detenir els
culpables: “No em faig il·lusions, la policia està a la butxaca del
KDP”.

Per ara els agressors s’han sortit amb la seva, perquè en Nabaz ha
fugit de Hewler, cansat de les amenaces. Diu que no vol
tornar més a la ciutat.

La porta per als negocis a l’Iraq no vol testimonis.

 

>> Post publicat originalment al meu altre bloc: L’esquena del món

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!