Quadern de viatge

Per terres kurdes

12 d'octubre de 2009
General
0 comentaris

Nens kurds condemnats fins a 25 anys per llençar pedres

Quan veies l’escena havies d’apartar la mirada del televisor. La vaig veure a casa d’unes amigues kurdes a Diyarbakir
fa un any i mig, en motiu del Newroz (la festa nacional kurda). Els
fets succeïen en un poble kurd de Turquia, a pocs quilòmetres d’Iran.
Un grup de policies de paisà, 3 o 4, tenien agafat un noiet que devia
tenir uns 14 o 15 anys. Una càmera de televisió ho anava filmant, ells
no se n’amagaven. Un dels policies agafava el braç del nen i li
retorçava fins a trencar-li. El motiu: el noiet els havia llençat
pedres.

Jo encara vaig estar una setmana més al Kurdistan. Les imatges van córrer per internet
i per les televisions kurdes que emeten des d’Europa. Explicaven que
després de trencar-li el braç l’havien empresonat. Quan vaig marxar cap
a Barcelona encara no l’havien alliberat i els seus pares no l’havien
pogut anar a visitar. Vaig perdre la pista del cas, però m’acaba de
tornar a la memòria amb el correu d’un amic.

 

>> Article del meu nou bloc: L’esquena del món

Aquesta setmana un amic kurd m’ha enviat un document que m’ha
recordat aquell nen: el document denuncia l’empresonament de nens kurds
a Turquia. Fins 400 menors d’edat de Diyarbakir (la capital del
Kurdistan turc) estan empresonats com a adults per haver llençat pedres
contra la policia turca o per haver cridat consignes a favor d’Abdullah
Ocalan (el líder kurd aïllat des de 1998 en una presó d’alta seguretat
a l’illa d’Imrali) i de la guerrilla kurda del PKK. Alguns han estat
condemnats a 5 anys de presó, d’altres a 25 anys.

La informació l’ha recopilada la ‘Iniciativa Justícia per la Infància‘,
que té l’objectiu d’excloure els menors de la Legislació Antiterrorista
turca. Aquesta llei va ser aprovada el 1991 i revisada el 2006,
estableix que els nens entre 12 i 18 anys acusats en relació a accions
“terroristes” han de ser detinguts, interrogats i tractats en les
mateixes condicions que els adults.

A les presons turques hi ha empresonats milers de kurdes i kurds per
motius polítics. Quan hi vaig ser fa dos anys n’eren 8.000. El total es
mou a l’entorn d’aquella xifra. Motius polítics no només significa
participar o col·laborar amb el PKK, també pot ser participar en una
manifestació, fer declaracions públiques en llengua kurda o treballar
per un mitjà de comunicació kurd i donar notícies que no satisfan
l’Estat turc. O com en el cas dels centenars de menors que estan
tancats en cel·les, llençar pedres a la policia o cridar a favor
d’Ocalan.

“En dues setmanes quedarà clar: guerra o pau”
Aquests dies justament el conflicte kurd passa per un moment crucial.
El PKK ha tornat a allargar el termini de l’alto-el-foc que va declarar
el passat mes d’abril de manera unilateral. L’objectiu d’allargar-lo és
donar més temps al govern turc per tal de podar avançar per fi cap a un
escenari de pau. Alguns gestos per part del govern turc han estat
significatius: per exemple, rebre el cap del grup parlamentari del DTP
(la marca electoral del moviment d’alliberament kurd). Tot i que el
president turc Erdogan va rebre’ls dos anys després que entressin com a
diputats a la Gran Assemblea d’Ankara i que no ho va fer en qualitat de
president del Govern sinó com a representant del seu partit, ha estat
la primera vegada que es produeix una reunió pública d’aquestes
característiques. A més, Erdogan ha expressat literalment que vol
trobar una solució a la qüestió kurda. En el seu propòsit, topa amb
l’oposició frontal a qualsevol solució dialogada dels principals
partits de l’oposició: el CHP, creat per Ataturk, el “pare” de la
República turca, i l’MHP, grup d’ultradreta.

Les properes setmanes hauríem de tenir resposta a la recent
interpelació que llençava aquest 5 d’octubre Ocalan des de la presó: “En dues setmanes quedarà clar: guerra o pau”.
És a dir, si Erdogan es fa enrere i, per tant, la guerrilla kurda
reempren les accions armades o si Erdogan decideix apostar per la
democratització de l’Estat turc i per reconèixer els drets culturals i
identitaris del poble kurd i s’inicia un camí cap a la pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!