23 d'octubre de 2015
0 comentaris

Mediàtics

Segueix guanyant el que és mediàtic.

Entenem com a mediàtic allò que agafa notorietat en un mitjà de comunicació de masses.

Començaré el post aclarint que: En cap moment vull defensar cap cas de irregularitats, ans al contrari, de cap grup, partit polític, associació ni persona física o jurídica. S’ha de fer net a tot arreu.

Diferents mitjans de comunicació, el poder fáctic de tot sistema, són presents abans de les accions de caracter judicial a diferents emplaçaments de la nostre geografia. Les accions dutes a teme aquests dies en diferents localitzacions del nostre país han estat envoltades d’un entorn televisiu digne de qualsevol serie televisiva americana.

No parlo que les accions no s’hagin de dur a terme, per suposat que si existeix algún indici d’accions fraudulentes de ningú s’han de dur a terme aquestes accions. El que ja no és tant normal és que aquestes accions estiguin envoltades d’un circ inmens de diferents mitjans comunicatius. La ment més bruta podria pensar que són “xivatassos” de fonts provinents d’altes instàncies, de fet, no caldria tenir la ment gaire bruta, i en canvi a la societat el que cala és que la fiscalia i la Guardia Civil, tricornio en alto, ha procedit a intervenir diferent documentació, i a la vegada ha procedit a la detenció de certes persones d’importancia en la estructura fiscal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Doncs bé, la meva reflexió és: Perquè només avaluem les accions cap a un objectiu? perquè no es miren cada un dels costats d’aquesta figura? Perquè ens està bé enrocar-se en que CDC és un niu de malversació? Segueix guanyant el que és mediàtica.

Fa uns dies vaig estar llegint algunes noticies referents a unes investigacions de la fiscalia cap a la Fundació Josep Irla d’Esquerra Republicana de Catalunya, de sobte ja no veig, de moment, cap titular ni cap gran noticia de portada, dic que de moment perquè en breu segur que aniran cap aquest camí. Perquè crec això? perquè l’objectiu primordial ara mateix de les institucions espanyoles és desactivar d’independentisme de totes totes.

Sembla bastant absurd que ho estigui escrivint això, perquè és un tema que s’ha repetit per tot arreu en tots els sectors, converses sobre el tema en qüestió però no hi ha manera. Qui no vol creure’s el que se l’hi diu, o encara que sigui per contrastar informació, no veurà més enllà.

Amb això no vol dir que jo tingui raó, ni molt menys, i de fet tampoc m’agradaria tenir-la.

Mediatitzant el Post, hem tingut grans exemples que la mediatització pot fer canviar el curs de la vida política del personal. Tenim 3 exemples clars. Iglesias, Colau, Rivera.

Iglesias, constants foros d’intervenció mediàtica, ja sigui via La Sexta, 13tv, Intereconomía, la tuerca, etc… Tenim bombardeig de presència mediática i de sobte crea un partit polític per lluitar contra una “Casta” que ell anomena pel canvi de l’Status quo social on està immers l’Estat espanyol. Grans resultats de presència a les eleccions locals i bones expectatives de molt bona representació al Congres de Diputats de l’estat a les eleccions vinents, es parla fins hi tot que podria ser el Siryza espanyol sent primera força. De sobte apareix un altre perfil, Albert Rivera.

Rivera, inici de la mediatització estatal degut als bons resultats del Parlament de Catalunya, on passen de 3 a 9 diputats. Nou lluitador per la unitat espanyola amb, segons ells diuen, forta vessant social, amb tics de dreta vestida pels sastres de l’IBEX & Co. Inici de les rondes mediàtiques. Presència a nombrosos debats a La sexta, també com a tertulià, 13tv, Intereconomia, Tele5, Antena 3. De sobte es plantegen fer el salt a les eleccions locals espanyoles obtenint uns grans resultats. Arranca la nova vida de Ciudadanos a l’estat que fa que es presentin a les eleccions generals espanyoles vinents. Diferents enquestes pronostiquen que serà la nova revolució a la formació del nou Congres Español, disputant i lluitant de tu a tu a la Bicèfala política existent al congres (PP-PSOE).

Colau, lluita pels drets de l’habitatge digne, activista empedreïda per la lluita contra els desnonaments a tot l’estat espanyol. Gran mediatització de la figura de dona lluitadora pels drets individuals de les famílies de tot l’estat. Aparició en diferents cadenes de televisió tant com a entrevistada com a tertuliana habitual. Diferents mitjans es postulen, fins i tot a crear la figura de exemple a seguir, curiós que ens hagin de dir que és un exemple a seguir quan en principi el que ha de ser un exemple és el que vas aprenent tu al llarg de la teva vida. Al néixer la figura Colau, diferents entorns polítics comencen a disputar-se-la per veure si es pot afegir a qualsevol de les llistes polítiques existents. Comença a rondar que hi ha la possibilitat que es presenti a les eleccions locals per Alcalde, però amb qui anirà? O sorpresa, crea el seu propi partit anant en coalició amb altres formacions i de sobte aconsegueix la batllia. Perfecte, ara toca pensar en gran…. Perquè no presentar-se a les eleccions espanyoles……

Seguint els tres exemples no noteu que hi ha un cert paral·lelisme en les figures mostrades?

Perquè no ens despertem d’una vegada per totes? Jo no dic que no siguin unes bones opcions politiques o unes males opcions polítiques, això cada ú ho decidirà en funció dels seus ideals, però el que hem i hauríem de tenir clar es que totes aquestes figures politiques són fruit de la mediatització de la vida.

Hem de tenir clar que tot es un circ mediàtic, que el control de tot ho porta el poder fàctic, incloent el que pugui estar escrivint jo aquí. No us creieu res i qüestioneu-vos-ho tot.

Salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!