18 de desembre de 2014
9 comentaris

Pare Noel o Pare Nadal?

gorrapareNadal

Us heu parat mai a pensar per què diem Pare Noel? És a dir, per què fem servir el mot francès Noël? Té tradició aquest híbrid catalano-francès? No seria més lògic de dir-ne Pare Nadal, com ja s’havia dit temps enrere? Què fan les altres llengües?

Anem a pams. Tradició? No, la nostra tradició nadalenca és fer cagar el tió (no en digueu, si us plau, cagar el tió, que fóra una altra cosa, i ben dolorosa). En canvi, fora de casa nostra l’encarregat de portar presents a la mainada és Sant Nicolau, molt venerat a tot el món. El nom neerlandès d’aquest sant evolucionà fins a Sinterklaas. I com que els neerlandesos fundaren Nova York (al segle XVII) allà hi fou conegut amb aquest nom, que al segle XIX ja s’havia corromput en Santa Claus.

Per aquesta raó Santa Claus no és pas el nom que es fa servir a tot el món anglosaxó. A Anglaterra i al Canadà en solen dir Father Christmas (literalment, Pare Nadal). I en la gran majoria de les llengües del nostre voltant s’han basat en aquest nom: en francès, Père Noël; en italià, Babbo Natale; en alemany, Weihnachtsmann; en neerlandès, Kerstman; en romanès, Moș Crăciun; en llatí, segons la Wikipedia, Pater Natalis

L’espanyol és pràcticament l’única llengua que fa això tan estrany d’agafar una part del nom del francès (llevant-ne encara la dièresi): Papá Noel. Certament, també el portuguès en diu Papai Noel, per bé que convivint amb la forma emancipadora Pai Natal.

Vist tot això, oi que és més lògic que en diguem Pare Nadal?

Bon Nadal i bon any!

(Si voleu saber curiositats sobre l’origen dels noms de les tradicions nadalenques, us recomanem molt vivament dos articles del lingüista Gabriel Bibiloni, que ens parlen de Sant Nicolau i dels Reis de l’Orient.)

  1. No m’hi havia fixat mai en aquest híbrid de català i francès ja tant arrelat. He trobat l’entrada molt i molt interessant. A mi, sí que em semblaria més lògic fer servir “Pare Nadal”, però no sé si la proposta “agafarà”. Amb la llengua, tothom som uns clàssics perepunyetes… 🙂

  2. a mi, personalment, després de les explicacions lingüístiques, em semblaria mès adequat el nom de papa nadal en comptes de pare. en tot cas, en ser un mite que no prové de les celebracions tradició cristiana pròpia dels nostres llocs em sembla del tot més interessant deixar-li aquesta marca d’estrangeria. En definitiva, que no em sembla adequada l’assimilació. Tot i que aquest argument és fàcil de rebatre: en algun moment les mentalitats canvien i el mite amb elles…

  3. El raonament lingüístic està molt bé, però la conclusió per a mi és innecessària: tant si en diem Pare Nadal com Pare Noel com Papà Noel, no és més que una tradició forana, estrangera, que no ens fa gens de falta. Dient-ne Papà Noel com a mínim aquesta qualitat d’estrangeria queda clara, mentre que si en diem Pare Nadal pareix que la tenim com a cosa nostra, que no ho és.

  4. Jo no he conegut mai cap portuguès que digués «Papai Noel». A tots els he sentit dir «Pai Natal». I en neerlandès tampoc he sentit gaire «Kerstman», peruè allà, com molt bé dius, tenen l’original «Sinterklaas» (contracció de «Sint Niklaas»).

  5. Amb tota la raó del món Jordi! Ara , com a pare, em toca reinventar el nadal des del meu profund agnosticísme, i amb els tèus apunts i recomanacions començo a anar desxifrant el d’on, el perquè i el qui han anat conreant aquestes tradicions nadalenques. L’altra, serà donar-hi coherencia des dels meus ideals.
    Bones festes!
    Marc

  6. El que jo no entenc és això de dir pare al Nadal. A casa, i en la meva infància, el pare era el papa. I el Nadal no era cap personatge, i encara menys un de panxut i barbut. En tot cas un infantó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!