Dels forats i com omplir-los

31 de maig de 2008
General

Feia temps que sentia una tremenda buidor. Buidor que cada dia creixia. El buit em xuclava cap a l’interior. El gruix muscular se’m reduia, la pell em tibava i jo no sabia com posar-hi remei. El buit era com un  estoma sorgit del no-res que s’ho empassava tot per llencar-ho al no-res. Vaig perdre la

Llegir més

Què és el jo? (4) No té res

21 d'abril de 2008
General

– Em trobo malament.  Un malament poc intens,  com per no fer-hi massa cas, vull dir que no tinc mal de cap, ni mareigs, ni ofegs, tampoc palpitacions, ni dolor. És una sensació que compararia amb un estat de progressiva dilatació. Sí,   com si la pell perdés terreny i em reculés la línia fronterera amb el

Llegir més

Què és el jo? (3) Qui ets tú?

20 d'abril de 2008
General

  A les 14.17 em van abduir. Em vaig sentir xuclat i transportat a regions que, mentre hi passava,  no vaig tenir esma de mirar. Francament estava espantat, tenia molt de fred i em sentia sol i desprotegit fora del meu coscontinua. No sé com es regeix el temps fora de la còrpora però, a mi,

Llegir més

Què és el jo? (2) Nos versus Jo?

19 d'abril de 2008
General

Sóm en plena tardor i la  tarda desplega tots els seus encants per no deixar ningú indiferent. El sol traspua  vermellor, la vessa sobre els núvols, la brillor hi reverbera i li broda a les crestes un festó  daurat. La línia de l’horitzó és nítida divisòria entre el que encara  és  regne de llum i

Llegir més

Què és el jo? (1) Trobar el pronom

18 d'abril de 2008
General

  Hi ha un home. Hi ha una dona.  Hi ha un nen recèn arribat de la clínica on ha sortit del cau matern. “Benvingut al món nen” diu l’home amb satisfacció, mentre deixa el nen al bressol. Per al nen, el món és més fred,  la llum,  dura i quan hi ha foscor és espessa i

Llegir més

Hi ha destí? (6 i fi) El testament de la llevadora

11 d'abril de 2008
General

Avui dia 8 d’agost de l’any 1998, jo Enriqueta Vilobí i Ruiz de 85 anys, amb les pròtesis a ple rendiment- implants dentals, claus dels dos malucs i un genoll  i la bufeta artificial-   rememorant com a part legítima de mi que foren les parts absents -dos ovaris, tres pedres del ronyò i  la bufeta natural-

Llegir més

Hi ha destí? (5). Sortir del foc i caure a les brases

10 d'abril de 2008
General

 – Manel posa’m un gintònic, que demà fa vint-i-set anys que vaig nèixer en una clínica d’aquest racó de món… Estava tan atabalat que  ni vaig mirar la tarjeta que et col.loquen, lligadeta al peu, amb les teves dades,    tampoc em vaig palpar  el cos per saber que tenia i que no, així és que

Llegir més

Hi ha destí? (4) Foc colgat crema més que el destapat

9 d'abril de 2008
General

Bona tarda, doctor. Aquí estic de nou per explicar-li “El dia que no vaig morir”.  No cal que faci massa esforç de memòria perque tot just han passat dues setmanes des d’aleshores. La cosa va anar així: continua Falten tres hores per complir  vint-i-set anys. Tres hores més i tot s’haurà acabat. En el doble

Llegir més

Hi ha destí? (3) Foc colgat crema més que el destapat

8 d'abril de 2008
General

A la sessió d’ahir li vaig explicar l’origen del meu neguit, avui, tal com li vaig prometre li explicaré El dia que havia de començar a morir continua… La meva família, que com tots els adults no recorden ni un borrall del destí que els van cantar en nèixer,  no m’ha entès mai i s’ha

Llegir més

Hi ha destí ? (2) Foc colgat crema més que el destapat

7 d'abril de 2008
General

 M’ha demanat que  escrigui un resum de la meva vida i, francament, m’ha sortit molt llarg  encara que només  tinc vint-i-set anys. Si em permet, li ho explicaré per ordre cronològic perquè sóc molt  meticulòs i perquè les principals  fites  són tres dates:  el dia que vaig nèixer, el dia que havia de  començar a

Llegir més

Hi ha destí ? (1) Escrit a la cara

6 d'abril de 2008
General

Hola, he estat una colla de dies a la muntanya rumiant sobre el destí, si existeix o no;  si venim orientats o no;  si podem escapolir-nos o no;  si tot és atzar i  carambola o si tot és necessitat… La rumiada ha estat en va perquè no he arribat a res,  ni provisional, ni definitiu, però

Llegir més

ELS OBLITS, ON VAN A PARAR? (4 i fi) Derelictes i pops

27 de març de 2008
General

¡Ondia, ondia, ondia¡ No us podeu arribar a imaginar el  que hi ha aquí baix¡  Només ens faltava l’assumpte de l’abocament  incontrolat d’oblits – els cardúmens de peixos traslladen les notícies ràpidament –  Què qui soc jo?   Jo sóc un pop que assumeix que ha de  viure als fons marins, que s’ha de moure a profunditats batials o

Llegir més

ELS OBLITS, ON VAN A PARAR? (3) Exputs i carapus

26 de març de 2008
General

Sóc un peix Carapus acus, de la Família Caràpida; del Gènere Carapus        i i em trobo implicat en l’assumpte dels Exputs, d’una manera massa directa,  per no dir  perillosa.   continua…   No feu cas de la denominació que he fet servir per presentar-me. És massa llarga i només la usen uns quants estirats.  “Pamfont”, és

Llegir més

ELS OBLITS, ON VAN A PARAR? (2) Inputs i diatomees

25 de març de 2008
General

Ha arribat la tardor  i es fa fosc aviat. Sense llum solar, el nostre ritme de feina baixa, cosa que  aprofito per parlar d’un assumpte que ens té molt amoïnades. No espereu de mi,  paraules complicades, ni  frases llargues, ni massa subordinades. Els sers unicel.lulars sóm simples,  tenim poc temps i no donem per a

Llegir més