25 de març de 2008
General
0 comentaris

ELS OBLITS, ON VAN A PARAR? (2) Inputs i diatomees

Ha arribat la tardor  i es fa fosc aviat. Sense llum solar, el nostre ritme de feina baixa, cosa que  aprofito per parlar d’un assumpte que ens té molt amoïnades. No espereu de mi,  paraules complicades, ni  frases llargues, ni massa subordinades. Els sers unicel.lulars sóm simples,  tenim poc temps i no donem per a gaire fioritures. Sóc una alga del plancton, per més senyes una diatomea,   la coneguda per Asterionella formosa,  per als qui s’entretenen en posar noms.


contínua…

Tenim molta mortaldat natural, vivim poques hores,  en canvi,  sóm molt  prolífiques.  En acabar de llegir aquesta pàgina, milers de milions de nosaltres haurem nascut, reproduït i mort en totes les aigües.  Ho veig bé, que morim a aquest ritme. Els humans s’aferrissen a la seva individualitat i volen ser immortals però han  de saber això: si  les descendentes  d’una sola diatomea pensessin com ells i no morissin,  en una setmana,  farien una pilota del mateix tamany que la terra. A aquest pas,  acabariem per ocupar l’univers i els humans haurien de tocar el dos. És  un  advertiment

Ens juntem en colònies de 20 a 200 milions d’individues per litre d’aigua. Ens deixem veure com marees roges i marrons o com  muntanyes d’escuma blanca. La  Maria del Mar  ens fa fotos de família, però per veure’ns d’una en una ens ha de passar pel microscopi.  Normalment, les grosses no anem més enllà de 60 micras. La  Maria del Mar  és de l’espècie humana. A l’espècie humana pots  trobar-la en l’últim racó de la terra i del mar posant nom a les coses. Tenen un gran desfici per anomenar-ho tot. Es pensen que així  les fan seves, les coses.  A la meva espècie li diuen Diatomea perquè la nostra cèl.lula està dins d’unes valves que es tanquen com una capsa de sabates. Hi ha capses de totes les  formes i dibuixos.  Nosaltres fem grups de vuit formant una  estrella: cada cèl.lula,  un braç. La  Maria del Mar  diu que sóm precioses. A mi,  m’es ben igual, com se’m veu. Tinc coses més importants a fer que contemplar-me. El que necessitem és molta llum per treballar.  Cap alga és capaç de viure en zones afòtiques, ara bé no cal que sigui llum intensa, però si ha de ser llum de primera. Llum apta per fer menjar sa.  Nosaltres agradem molt al bestiar del placton que sen’s cruspeixen, com si diguessim,   escurant el plat.

D’un temps ençà, però, ha aparegut, una llum esquifida, que només és visible de nit.  Primer ens vam alegrar: menjar extra a dojo¡ I per sintetitzar-lo vam fer , durant anys, dures jornades de 24 hores de treball. Avui podem dir que aquesta llum que sintetitzavem amb tanta alegria  és pura enganyifa. Imagineu milions d’ esquitxos lumínics que entren a l’aigua i s’apaguen a l’instant.  Molta pampalluga, molt efecte  psicodèlic, molt foc d’artifici, ara,  com a matèria prima no té qualitat, és gènere rebuig,  d’efectes indesitjats. 

Aquests impulsos lumínics, ho heu endevinat,  són els Inputs visuals oblidats. Si us interessa conèixer la seva naturalesa pregunteu-li a la  Maria del Mar,  jo em quedo amb això:  és una deixalla  que els humans amollen sense preocupar-se d’on va a parar i que,   tan ample com és  l’univers i per tocar-te ben bé  la cel.lúla,  la molt punyetera desguassa a mar. 

Això per no parlar dels Inputs auditius, més repartidets, perquè part va a mar i part a l’aire. Els que arriben aquí,  ho fan en  allaus de monovibracions que  generen ones d’allò més roïn. Ones de palangana. Res a veure amb el genuí onatge del mar que ens ajuda a desplaçar-nos. Les dels Inputs,  són onetes que et gronxen amb un balanceig mínim que et mareja, indecís, titubejant.  Un si és o no és. Un etern cagadubtes que t’ataca els nervis.

El cas és que els ditxosos Inputs han augmentat fora mida i són un no parar. Aquesta,  és la cosa preocupant.  Diu la Maria del Mar que és l’efecte directe del que van inventant els humans per estar  informats i comunicats: ràdio, televisió, telèfon, internet i que sé que jo que més..  i de l’allau de senyals que aquests trastos produeixen
, que és com una plaga de llagostes planetària  . Però com que totes les masses piquen,  el mateix invent se’ls ha tornat en contra, perquè aquest milions de senyals,  sonen, brillen i es mouen com baladrers d’una fira per captar l’atenció dels firaires però que acaben fent puf sense que ningú els faci cas  perque tal quantitat d’estímuls   acaba  saturant.  Ells, ja et reconeixen, ja,  que no poden processar-ne la major  part però  també que són incapaços de deixar de mirar i escoltar  Conclusió: no els retenen i excreten  Inputs a raig. 

I aquí només ens arriba el que obliden¡ Seran tant importants aquests missatges per a què hàgin d’empassar-se’n el marro, totes les aigües continentals  i oceàniques?. La  Maria del Mar  diu que no, que la majoria no  són importants.  N’hi ha per engegarla a pastar, a aquesta espècie¡. És clar, que ells poden dir-nos: a què ve la queixa si amb els Inputs oblidats teniu una ració extra de  llum i moviment? 

De la naturalesa del moviment, ja n’he parlat.  De la llum que fan els Inputs, ho diré clar i en la vostra llengüa:  és una merda.  Fa  més tòxics que  nutrients. Fa greixos agres que ens enxamplen la figura. Cel.lúlitiques,  la reproducció ens minva. Ara mateix, en el temps de d’explicar-ho, en el meu metre cúbic d’aigua haurem passat dels 200 millions de diatomees esveltes a 100 milions de diatomees grasses. Les capses ja ens venen dues talles petites i les estem  reventant. La sílice se’ns  degrada i  es fa miques infinitesimals: una mena de neu de mar que no té prou pes per baixar i,  si no arriba al fons, tot s’haurà acabat.

Que vull dir amb tot això?  Que la nostra espècie perilla. I si nosaltres desapareixem, també el nostre rastre. Ja podeu acomiadar-vos dels dipòsits del futur. Adeu terra de Diatomea que tant be us va per fer  pasta de dents, insecticides atòxics, materials ignífugs, fertilitzants naturals,  nutrients per a vosaltres, babaus¡.

Per tant, seria bo per  a tothom una mica de silenci  i de  foscor a les ones i pantalles,  carai¡

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!