Miquel Roman

Nou Barris (Barcelona)

9 de juliol de 2012
1 comentari

El PP i el PSOE no son el mateix, malgrat ens pesi

El Partit Popular, galopant sobre els milions de vots aconseguits arreu de l’estat i que li atorga a la majoria absoluta, continua fent esforços per fer recular el català arreu. A l‘Aragó, a València, a les Illes Balears i Pitiüses, i per descomptat a Catalunya. No és cap novetat per ningú i no deixa d’evidenciar el que es diu des de l’independentisme català: que no és possible la normal coexistència de Catalunya en un Estat, l’espanyol, que ni ens vol ni ens accepta com a nació.

 
Però aquests fets evidencien una altra cosa: que tot i que sigui una creença arrelada en el conscient i l’inconscient de molts  independentistes catalans, el PP no és igual al PSOE en el que afecta a la relació Espanya-Catalunya. Tot i això, en els últims anys he sentit dir a molts independentistes, l’absurda suposició que el PP i el PSOE són iguals.
 
El PP i el PSOE són partits espanyols, sense cap mena de dubte. I defensen, a parer seu, els interessos de l’Estat tal i com ells creuen que ha de ser: hegemònicament castellà. Però hi ha dues diferències importants. Una és la ideologia: un partit és de dretes i un altre és d’esquerres. L’altra és la històrica: els hereus ideològics, sociològics i genealògics del franquisme estan clarament identificats amb el Partit Popular. Són dues diferències importants que expliquen que l’Estat espanyol sigui molt més actiu contra el català i contra Catalunya quan governa el PP que quan governa el PSOE. 
 
El PP i el PSOE són partits estatals amb vocació i possibilitats d’alternança política. Això gràcies a una llei electoral amb circumscripcions electorals provincials que fa que en llocs pocs poblats, un tercer partit tingui poques possibilitats de treure representació. Tenen un perfil de vot i de militant molt ampli. Això ens permet veure, com persones amb opinions tant diverses respecte al fet nacional català -com Ibarra i Maragall- formaven (amb matisos) part del mateix partit.
 
El PP i el PSOE no és el mateix, de la mateixa manera que CiU i Esquerra, tampoc no és el mateix. Un dels partits ha proclamat dues vegades la República Catalana al llarg de la nostra història i l’altre ocupa les cúpules de les empreses que gestionen els peatges de les nostres autopistes. No és el mateix, i tant que no.
 
Tot i això, en una certa quantitat d’independentistes s’han instal·lat discursos ben curiosos: “El PP i el PSOE són iguals“, “ja no  hi diferències entre dretes i esquerres“, “tots els partits polítics són iguals“. I ja sabem a on ens duu aquest discurs: a ser governats per la dreta espanyola. Si no sabem reconèixer els colors, els tons, les gradacions, o si per nosaltres tot és blanc o tot és negre, la nostra capacitat d’aprendre, conèixer i decidir es limita molt.
 
És com si voluntàriament decidíssim tenir un alt grau de daltonisme polític, i a sobre volguéssim dedicar-nos a pintar quadres.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. És cert, si tinguessim el PSOE, segurament també estaria aplicant retallades a tort i a dret, però no crec que es dediqués a  acorralar el català, no sé si també apretaria en el tema de les “autonomies” però sí ho faria diferent. I és trist haver-se de plantejar aquestes coses. I la veritat és que quan van tenir el poder tampoc no van ser generosos, però ara, això que passa és excessiu, el PP té confiança en Europa i menysprea els pobles, l’espanyol, el català, etc. i no té cap problema perquè pagui el preu que demana Europa, perquè considera que té un poble inculte que s’empassarà totes les seves mentides i que està per això, per pagar i treballar, i encara el farà més d’inculte, augmentant les matrícul·les i dificultant l’accés als estudis. El que està fent, té una direcció molt concreta beneficiar els rics més rics, també s’ha vist amb la pujada de l’IVA  alegant que hi ha molt de frau mentre ell fa una amnistia fiscal. És molt trist, però en aquest punt d’excés de força, es pensa en trobar una força oposada que faci contrapés mentre s’arreglen altres coses, perquè la situació és ja d’urgència. I per treure un PP, només el pot treure un PSOE, ara per ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *