Miquel Roman

Nou Barris (Barcelona)

6 de juny de 2012
0 comentaris

Juan Navarro García: “Paguem per una crisi que no hem generat”

EL PERIODICO, 6 de juny de 2012. ÓSCAR HERNÁNDEZ. BARCELONA. Un càncer es va endur la seva dona, América Cañete, fa poc més de dos mesos. Però Juan Navarro García (Águilas, Múrcia, 1929) segueix, al peu del canó, representant les persones grans de Nou Barris en dos organismes, el Consell Sectorial de la Gent Gran de Nou Barris, del qual és vicepresident, i la Comissió de la Gent Gran de Nou Barris. Diu que ho fa per defensar els drets de les persones grans, especialment ara en temps difícils. Però té experiència. Va lluitar per la seva dona els tres anys que va estar malalta i pels seus dos fills (un va morir d’un infart amb 45 anys). El franquisme el va condemnar dues vegades i va haver de passar 60 dies a la presó. Va ser pel seu esperit sindical i d’esquerres. Però Navarro, de 83 anys, no defalleix. Segueix reivindicant, però pensant en els altres, sobretot en els veïns de més edat.
-Sempre parla de la gent gran. ¿Es refereix a avis i jubilats?
-Per a mi les paraules grans o gent gran són les més saludables. Quan veig caminar una persona de 90 anys tinc una alegria immensa. Em sento incòmode quan parlen d’avis per referir-se a les persones grans.
-Grans i actius. ¿Què fan al Consell de la Gent Gran?
-El Consell és un col·lectiu de 34 entitats. La major part són casals de gent gran i centres cívics. El presideix la regidora de Nou Barris i ens hi reunim quatre vegades a l’any. La finalitat és buscar el benestar de les persones grans. Jo fa tres anys que en sóc vicepresident.

-¿I què han aconseguit?
-Hem ajudat persones que vivien soles, que patien una situació de deteriorament físic i econòmic i a qui era urgent protegir. Defensem les necessitats de les persones grans al nostre districte. Un dels grans problemes que tenim és que a Nou Barris hi viuen 37.000 persones grans d’entre 65 i 90 anys.
-¿Quins problemes tenen?
—Fins ara teníem tranquil·litat. La gent anava fent coses al seu aire i disposant dels seus diners. Anàvem al casal d’avis i ens relacionàvem. Però amb la crisi les persones grans estem preocupades. Temem les retallades en coses essencials com la sanitat i l’educació. Quan érem petits vam aprendre que el metge i el mestre eren essencials. I ara veiem que els retallen. També hem patit la congelació de pensions i l’amenaça del copagament. Tenim una crisi que no hem generat la gent gran ni la resta de la societat, però que ens la fan pagar. I veiem com aproven una amnistia fiscal perquè els que tenen més diners puguin blanquejar-los. Això acabarà explotant, perquè a més a més apugen l’aigua, el gas, la llum. Tenim un benestar que ara ens volen retallar. Però no només estem per cuidar les persones grans, també per reivindicar.
-¿Torna l’esperit de lluita?
-Nou Barris és un districte obrer al qual li ha costat molt aconseguir tot el que té. Jo vaig ser fundador de l’Associació de Veïns del Turó de la Peira i vam lluitar per aconseguir un semàfor i una escola. Ara la gent torna a moure’s perquè ja no creu en el sistema ni en els polítics. Les noves generacions canviaran tot això, però no les actuals. Els nostres joves ja en tenen prou amb l’atur i amb la hipoteca.
-Però diuen que les persones grans han votat molt el PP.
-A Nou Barris van guanyar els socialistes. Però és veritat que en la meva generació hi ha una ignorància política molt gran. El PSOE i el PP han generat una ideologia populista. Molts que han votat el PP ja se n’han desenganyat. Van pensar que el dolent era Zapatero i ara veuen que és Brussel·les. Però encara que sigui així, els polítics ens han de dir la veritat. A més a més, el bipartidisme a Espanya, PP i PSOE, han trencat l’hegemonia de la classe mitjana i de la humil. A mi m’agradaria que la gent gran en sabés més de política i que els polítics haguessin de passar comptes.
-Al Casal d’Avis del Turó de la Peira hi ha un cartell amb aquest poema: Habéis de decir conmigo,/ que la vejez en la vida / es un premio, no un castigo. ¿Hi està d’acord?
-Tinc 83 anys i una il·lusió enorme per la vida. S’han de fer les coses en vida i pels teus. El dret a la vida és una cosa meravellosa. Les persones grans hem de continuar amb tota la il·lusió, perquè si la perds, t’enfonses. El millor que he fet jo ha sigut cuidar la meva dona malalta. Sempre la vaig admirar, la vaig estimar i la vaig respectar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *