Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

ASPALDIKO!

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar del basc. La paraula basca que he posat de títol s’utilitza quan ens trobem algú que fa molt temps que no veiem (vol dir ‘Quant de temps sense veure’t!’). Fa poc vaig començar a estudiar basc i m’agradaria compartir amb vosaltres el que vaig aprenent. Abans de començar, aclareixo que hi ha uns quants dialectes i que hi ha coses que canvien totalment d’un dialecte a l’altre (els dies de la setmana, per exemple). Jo estudio el batua, que és l’estàndard.

L’ALFABET

Pel que fa a l’alfabet, m’agradaria destacar que en basc no hi ha c (tot són k), ni v (tot són b), ni w ni y. Les z es pronuncien com si fossin s sordes. La ñ castellana no existeix (només en noms propis), en basc s’escriu -in-. La lletra h és mudaCal dir que en basc no hi ha accents, així que un problema menys!

LES SALUTACIONS

  • En una situació formal, es diu Kaixo! (‘Hola!’) i Zer moduz zaude? (‘Com estàs?’)
  • En una situació informal, es saluda dient Aupa! o Epa! (‘Hola!’) i Zelan? (‘Com estàs?’). La resposta a aquesta pregunta podria ser Ondo (‘Bé’), Oso ondo (‘Molt bé’) o Ez oso ondo (‘No gaire bé’), per exemple.

Després tenim les salutacions amb “Bon…”. En basc, el on seria el ‘bé/bon’. Per tant:

  • Egun on! és ‘Bon dia!’. Egun vol dir ‘dia’ i on seria el ‘bon’.
  • Eguerdi on! és ‘Bon migdia!’. No es refereix a les 12h en punt, sinó a l’hora de dinar. Egun és ‘dia’, –erdi seria ‘meitat’  i on és ‘bon’; per tant, ‘Bona meitat de dia’ -> ‘Bon migdia!’
  • Arratsalde on! és ‘Bona tarda!’.
  • Gabon! és ‘Bona nit!’

Quan ens acomiadem, podem dir:

  • Egun ona izan!, que vol dir ‘Que tinguis un bon dia!’
  • Gabon!, que ja hem dit que vol dir ‘Bona nit!’
  • Agur!, que vol dir ‘Adéu!’
  • Bihar arte! (‘Fins demà!’). Arte vol dir ‘fins’, per tant és el que s’utilitza per a acomiadar-se, i bihar és ‘demà’.
  • Gero arte! vol dir ‘Fins després!’
  • Laster arte! vol dir ‘Fins aviat!’

Eskerrik asko i Mila esker volen dir ‘Moltes gràcies!’ i Ez horregatik és ‘De res!’.

ELS NÚMEROS

Els números de l’1 al 10 són els següents:

  1. BAT
  2. BI
  3. HIRU
  4. LAU
  5. BOST
  6. SEI
  7. ZAZPI
  8. ZORTZI
  9. BEDERATZI
  10. HAMAR

Em sembla força curiós veure que el 6 és exactament igual que en italià i que la resta, en canvi, són molt diferents de les llengües romàniques.

EL VERB SER (IZAN)

Ni naiz (‘jo soc’)

Zu zara (‘tu ets’)

Hura da (‘ell/ella és’)

Gu gara (‘nosaltres som’)

Zuek zarete (‘vosaltres sou’)

Haiek dira (‘ells/elles són’)

Una cosa interessant del basc és que no té gènere. Per tant, la mateixa paraula s’utilitza per al masculí i per al femení. Per exemple, hura vol dir ‘ell’ i ‘ella’ o hau vol dir ‘aquest’ i ‘aquesta’.

ELS DEMOSTRATIUS

Els demostratius són tres (com en castellà, per això posaré les traduccions en castellà): hau (‘este/a’), hori (‘ese/a’) i hura (‘aquel/lla’). En plural afegim la lletra k: hauek, horiek, haiek. Vegem unes quantes frases:

  • Nor zara zu? (‘Qui ets tu?’) Ni Xabier naiz. (‘Jo soc el Xabier’)
  • Zu Xabier zara? (‘Ets el Xabier?’) Bai, ni Xabier naiz. (‘Sí, soc el Xabier’)
  • Nor da hau? Hau Pello da. (‘Qui és aquest? Aquest és el Pello’)
  • Hauek Pello eta Nerea dira. (‘Aquests són el Pello i la Nerea’)

ELS DIES DE LA SETMANA

Aquest és un tema força interessant, perquè l’etimologia dels dies en basc és bastant curiosa. En batua, els dies de la setmana són:

ASTELEHENA (‘dilluns’). Astea vol dir ‘setmana’ i lehen vol dir ‘primer’. Per tant, astelehena vol dir ‘primer dia de la setmana’.

ASTEARTEA (‘dimarts’). Astea hem dit que vol dir ‘setmana’ i arte vol dir ‘enmig’. Per tant, ‘el dia del mig de la setmana’.

ASTEAZKENA (‘dimecres’). Azken vol dir ‘últim’. Per tant, asteazkena vol dir ‘l’últim dia de la setmana’.

OSTEGUNA (‘dijous’). Aquest nom ve d’un personatge mitològic anomenat Ortzi (ortzegunosteguna).

OSTIRALA (‘divendres’) vol dir que ‘el personatge Ortzi ja ha passat’. Ortzi + irago + -la → ortzirala → ostirala.

LARUNBATA (‘dissabte’) vol dir ‘pleniluni de 4 dies’.

IGANDEA (‘diumenge’) vol dir ‘la gran pujada de la Lluna’. Igan handia → iganandia → igandia → igandea.

Ara mateix us deveu preguntar com és que el dimecres és l’últim dia de la setmana i no pas el diumenge. Bé, doncs es veu que el llatí no va influir gaire en els noms dels dies en basc i es veu que la setmana basca era de tres dies. Per això astelehena és el primer dia de la setmana, asteartea és el dia del mig i asteazkena és l’últim dia de la setmana. Després, a causa de la influència del cristianisme, la setmana va passar a tenir set dies i es van afegir els altres quatre (osteguna, ostirala, larunbata i igandea).

En canvi, en el dialecte de Biscaia els dies són:

ASTELEHENA (igual que en batua)

MARTITZENA (‘el dia de Mart’). En aquest cas podem veure una semblança amb el castellà (martes).

EGUAZTENA (‘l’inici del festival de la Lluna’)

EGUENA (‘el dia de la Lluna’)

BARIKUA (‘el dia sense sopar’)

ZAPATUA ve del shabbath jueu i vol dir ‘descans’.

DOMEKA ve del llatí dominicus dies.

És curiós veure com canvien els dies d’un dialecte a l’altre. Normalment no esperem que les diferències entre dialectes d’una mateixa llengua siguin tan grans. Curiós. Per a qui l’interessi, aquest enllaç és el diccionari oficial de basc i és bilingüe.

Bé, doncs crec que amb això ja n’hi ha prou. Si us interessa, un altre dia ja explicarem més coses del basc. Així que… laster arte!!!

 

Publicat dins de BASC, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CÉAD MÍLE FÁILTE!

0
Publicat el 27 de juny de 2018

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar-vos quatre coses sobre el gaèlic irlandès. De moment el meu nivell d’irlandès és baix, però em fa il·lusió compartir amb vosaltres el que estic aprenent. La veritat és que em sembla una llengua molt interessant. És força diferent de la resta de llengües que he estudiat fins ara, però he vist que si te l’ensenyen bé i tens ganes d’aprendre, no és difícil. Només és qüestió de ser constant, com amb totes les llengües. Bé, doncs, comencem!

ALFABET

L’alfabet irlandès té les següents lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, l, m, n, o, p, r, s, t, u. La resta de lletres (j, k, q, v, w, x, y, z) s’estan introduint gradualment a través dels manlleus.

ORDRE

Una cosa que és molt important saber quan comencem a aprendre una llengua és l’ordre dels components de la frase. En català, l’ordre neutre és subjecte + verb + complements. En irlandès, però, és verb + subjecte + complements. Vegem-ne uns quants exemples:

  • CATALÀ: Ella beu llet, IRLANDÈS: Ólann (‘beu’)(‘ella’) bainne (‘llet’).
  • CATALÀ: Ells llegeixen llibres, IRLANDÈS: Léann (‘llegeixen’) siad (‘ells’) leabhair (‘llibres’).
  • CATALÀ: L’home menja una poma, IRLANDÈS:  Itheann (‘menja’) an fear (‘l’home’) úll (una poma). 

SER

El verb ser té dues formes:an chopailUtilitzem bí quan descrivim una cosa o una persona, per exemple: Tá sí ard (‘Ella és alta’). En canvi, utilitzem an chopail (‘la còpula’) quan presentem una cosa o una persona, quan diem què és, per exemple: Is bean í (‘Ella és una dona’) o Is úll é (‘Això és una poma’).

Tá mé/Táim Jo soc
Tá tú Tu ets
Tá sé Ell/això és
Tá sí Ella/això és
Tá muid/Táimid Nosaltres som
Tá sibh Vosaltres sou
Tá siad Ells/elles són

Noteu que + (‘jo’) = táim i que + muid (‘nosaltres’) = táimid.

AN CHOPAIL

Is … mé Jo soc
Is … tú Tu ets
Is … é Ell/això és
Is … í Ella/això és
Is … sinn/muid Nosaltres som
Is … sibh Vosaltres sou
Is … iad Ells són

TENIR

És curiós perquè en irlandès no hi ha el verb tenir. Per a expressar aquesta idea fan servir el verb + la preposició ag. Si volem dir, per exemple, que el Pol té un llibre, direm Tá leabhar ag Pól. Aquesta frase literalment vol dir ‘Un llibre és en el Pol’, que és una manera força més indirecta i subtil de dir que el Pol té un llibre. Si en lloc del nom Pól tenim un pronom, llavors la preposició s’uneix al pronom i es crea un “pronom preposicional”. Per exemple, Jo tinc un llibre seria Tá leabhar agam. Les preposicions combinades amb cadascun dels pronoms són les següents:

En mi agam
En tu agat
En ell aige
En ella aici
En nosaltres againn
En vosaltres agaibh
En ells acu

Vegem-ne alguns exemples més:

  • Tá oráiste agam vol dir ‘Jo tinc una taronja’
  • Tá pláta acu vol dir ‘Ells tenen un plat’
  • Tá uisce agat vol dir ‘Tu tens aigua’
  • Tá líomóid ag an mbean vol dir ‘La dona té una llimona’

ARTICLES

Pel que fa als articles, els qui sabem anglès hem d’anar amb compte a no confondre l’article an irlandès amb l’article an anglès. An en anglès és un article indefinit i vol dir ‘un/una’. En irlandès, en canvi, an és un article definit i vol dir ‘el/la’.

  • Quan en anglès diríem a/an, en irlandès no hi posem cap article. Per exemple, a boy en irlandès és buachaill (sense article)
  • L’equivalent irlandès de l’anglès The boy seria An buachaill. Si volem dir-ho en plural (‘els nois’), llavors utilitzem na: Na buachaillí vol dir ‘els nois’.

Bé, crec que per avui ja n’hi ha prou. Espero que el que he explicat us hagi semblat almenys una mica interessant. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

 

SI POC COBREM, RES PAGAREM!

2
Publicat el 3 de juny de 2018

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui és un dia molt important per a mi: us voldria anunciar que l’obra de teatre que he traduït ja està a la venda! Es tracta de la traducció d’una obra de teatre del gran Dario Fo, que malauradament ens va deixar fa poc: es titula Si poc cobrem, res pagarem! El títol ja ens avança una mica la temàtica de l’obra: les injustícies politicosocials de la crisi que afecta tant Itàlia com Espanya.

Quan me la vaig llegir en italià (l’obra italiana és del 2007), vaig riure moltíssim i, a més, em va semblar que reflectia a la perfecció la crisi que hem viscut (i encara vivim) al nostre país i la vida quotidiana de molta gent. Com que vaig veure que encara no s’havia traduït al català i que era una obra que podria agradar a molts catalans i catalanes, vaig decidir traduir-la i ara, finalment, ja està publicada.

És una obra còmica que tracta de situacions politicosocials actuals de manera satírica. És una denúncia sobre molts temes d’actualitat: la mala administració de la sanitat pública, els desnonaments, les hipoteques i els lloguers abusius, els problemes per a arribar a final de mes, les injustícies polítiques o la incomprensió de tants marits masclistes envers la càrrega de responsabilitats que assumeixen les mullers, per exemple.

Evidentment us la recomano (no només perquè l’he traduïda jo, sinó també perquè és molt divertida i de lectura àgil) i tinc el plaer d’informar-vos que ja la podeu trobar a les llibreries (per exemple a la Laie, a la Casa del Llibre, a l’FNAC, a Amazon o a la web de l’editorial El Cep i la Nansa). Espero de tot cor que us agradi i que rigueu i gaudiu moltíssim! Ja em direu què us ha semblat!

Fins aviat!!

FER L’ORNI… PERÒ QUÈ ÉS UN ORNI?

7
Publicat el 23 de maig de 2018

Benvinguts de nou!!!

Fa poc vaig anar de viatge i vaig anar a un museu on hi havia diferents animals, i un d’ells era el gamarús. Va ser llavors quan vaig descobrir que gamarús no era només un insult, sinó que també era un ocell. Va ser llavors quan em vaig preguntar per què utilitzem el nom d’aquest ocell quan volem insultar algú. A partir d’aquí, se’m van acudir altres casos d’expressions en què utilitzem una paraula sense saber-ne el perquè o el significat. Vegem-los!

 

SER UN GAMARÚS

Sabíeu que un gamarús és un ocell? Com és que utilitzem el nom d’aquest ocell per a dir a algú que és un beneit? Us ho heu preguntat mai? Doncs es veu que el bec tan gros que té aquest ocell el fa abalançar involuntàriament cap endavant. Com que no és una imatge precisament elegant, sinó que és més aviat maldestra, per això s’utilitza per a dir que algú és un beneit.

FER L’ORNI

Moltes vegades utilitzem l’expressió fer l’orni, però què és un orni? De fet, orni només apareix al diccionari en aquesta expressió. Pel que fa a l’origen d’aquesta expressió, hi ha dues teories:

  • La primera diu que potser prové de l’argot estudiantil del grec órnion (‘ocell de presa’) perquè fa voltes, com si dissimulés, abans de decidir atacar.
  • La segona diu que fer l’orni és una deformació de fer el borni, en el sentit de no voler veure-hi.

ANAR DE BÒLIT

Segur que molts de vosaltres heu anat de bòlit alguna vegada, però sabeu què és bòlit? Us ho heu preguntat mai? Bé, d’una banda, un bòlit és un tros de fusta que es fa servir per a jugar i se’l fa saltar donant-li un cop. A més, es veu que ve de bòlid, que fa referència a una cosa que es llança i no se sap on va a parar. Així, doncs, veiem que bòlit és una cosa que surt disparada, cosa que encaixa bastant bé amb el significat figurat d’anar de bòlit perquè anem amb presses, com una bala.

FER EL PRÉSSEC

Tots coneixem algú que ha fet el ridícul; és a dir, que ha fet el préssec. Però per què parlem de préssecs i no d’una altra fruita o d’una altra cosa? Doncs es veu que podria ser per les taques vermelles que tenen alguns préssecs a la pell, com si tinguessin les galtes vermelles de vergonya després d’haver fet el ridícul.

ESPERAR AMB CANDELETES

Quan planegem un viatge o unes vacances, normalment esperem amb candeletes que arribi el dia que marxem de viatge. Però què són les candeletes? Una candeleta és una candela petita. Una candela és una espelma. Però llavors per què esperem amb espelmes? Doncs es veu que antigament s’utilitzaven les candeles per a establir la duració d’una cosa important. Per exemple, quan hi havia una subhasta s’encenia una candela en començar i només es podien fer ofertes mentre cremava. O en els judicis: l’acusat només es podia defensar mentre cremava la candela i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. Així, doncs, s’associa la candela amb una idea d’inquietud per a saber una cosa de gran importància.

PERDRE L’OREMUS

Heu perdut l’oremus algun cop? Sí? I què és l’oremus? Per a trobar-lo caldrà saber-ho. L’oremus és una veu en llatí que es diu en començar moltes oracions de les misses quan es fan en llatí i que significa ‘preguem’. Pel que es veu, era una mena d’invitació que el sacerdot feia als fidels abans de les oracions de la missa. Per tant, interpretem que si algú que anava a missa perdia l’oremus, vol dir que es desconcentrava, que perdia l’atenció.

A LA BABALÀ

Quan fem les coses a la babalà, les fem sense pensar-hi. Babalà prové de l’àrab ‘alà bâb Al-lâh, que vol dir ‘en poder de Déu’. Per tant, si ens hi fixem, té lògica, perquè si fem les coses sense pensar, en el fons estem temptant la sort i, per qui sigui creient, ho estem deixant en mans de Déu.

 

Bé, doncs això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant o, si més no, curiós. Fins aviat!!!

“DON’T JUDGE A COUNTRY BY ITS SIZE”

2
Publicat el 10 d'abril de 2018

Bon dia i bona hora!!!

Per Setmana Santa vaig anar a Malta i m’agradaria compartir amb vosaltres el que vaig aprendre durant aquells dies. Pel que veig, la informació que he recopilat és massa llarga per a un sol article i no us vull avorrir. Per tant, he decidit dividir-ho en dos articles: avui en aquest article parlaré de la història de Malta i de la llengua maltesa i en el pròxim article parlaré del menjar i de les tradicions d’aquesta illa.

Tal com ens va dir l’Anna, una guia maltesa, no hauríem de jutjar un país per la seva mida. Malta és un país molt petit però amb una història molt rica. De fet, és un dels països més petits i amb la densitat de població més alta del món. Evidentment no soc una experta en maltès ni en la història de Malta, però durant els quatre dies que he passat allà he intentat aprendre el màxim possible i m’agradaria compartir-ho amb vosaltres.

Comencem amb un resum de la història d’aquest país. Tal com després veureu reflectit en la llengua, Malta és una barreja de moltes cultures a causa de les diverses influències que ha tingut al llarg de la seva història. Malta ha estat controlada pels fenicis, pels cartaginesos, pels romans, pels bizantins, pels àrabs, pels normands, pels francesos, pels anglesos, pels espanyols i pels catalans. L’illa ha estat habitada des del 5200 aC, des que uns quants colonitzadors sicilians hi van arribar. Els fenicis, que parlaven una llengua semítica, van arribar el 800 aC aproximadament i els cartaginesos s’hi van quedar fins que els romans els van expulsar l’any 216 aC. Del segle IV al segle IX Malta va estar sota control bizantí. Llavors, l’any 870 dC els àrabs van envair l’illa. El 1091 els normands van conquerir Malta i el cristianisme va tornar a l’illa el 1249. Va pertànyer al Regne de Sicília fins l’any 1530, que va ser quan Carles V va decidir entregar Malta als cavallers de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Tot seguit, el 1798 van arribar els francesos, que no van aconseguir quedar-s’hi gaire temps perquè els maltesos (amb l’ajuda dels britànics) els van fer fora. Llavors els maltesos van demanar als britànics que no marxessin, que no els abandonessin en mans de l’Orde de Sant Joan. Els britànics van cedir i van mantenir el poder de l’illa fins que Malta es va independitzar no fa pas gaire. L’any 1964 Malta va obtenir la independència, però la reina d’Anglaterra encara era la cap d’estat; el 13 de desembre de 1974 la reina d’Anglaterra va deixar de ser la cap d’estat, i finalment el 31 de març de 1979 va deixar d’haver-hi tropes estrangeres a l’illa. L’any 2004 Malta es va incorporar a la UE i aquest 2018 Valetta, la capital de Malta, és la capital cultural europea.

Pel que fa a la llengua maltesa, que és llengua oficial a Malta juntament amb l’anglès, cal dir que és una llengua molt curiosa i interessant. Té aproximadament 520.000 parlants i és una llengua semítica provinent del Siculo-Arabic, un dialecte de l’àrab que es parlava a Sicília i que, després, va arribar a Malta. És una llengua única perquè és l’única llengua semítica que s’escriu en l’alfabet llatí. Podem dir que és una llengua híbrida perquè és una llengua mig semítica i mig romànica. Pel que fa a la sintaxi i a la gramàtica, s’assembla força a l’àrab. El lèxic maltès és una barreja força curiosa: 1/3 prové de l’àrab, un 50% és d’origen italià o sicilià i un 20% ve de l’anglès o del francès. Per exemple, els números i els dies de la setmana venen de l’àrab, però en canvi els mesos són d’origen italià (vegeu la foto següent). Primer posaré uns quants exemples de paraules en maltès i, després, parlaré d’algunes expressions en maltès.

– Bonġu Encara que escrit no ho sembli, sona pràcticament igual que el bonjour francès i, efectivament, vol dir ‘bon dia’.
– Grazzi Sí, vol dir ‘gràcies’ i molt probablement ve de l’italià grazie.
Il-waqfa li jmiss Això vol dir ‘propera parada’. Com podeu veure, és una llengua amb una influència àrab important.
– Destinazzjoni, ċentrali, il-migrazzjoni, il-kapitali, l-mużew Nazzjonali, kunsill lokali Em sembla interessant observar que hi ha paraules que són molt semblants a l’italià, però diferents. Per exemple, en italià el plural masculí es fa amb la –i (lunghi, numeri…). Com podeu veure, en maltès hi ha paraules d’aparença italiana que acaben en –i, però atenció: en maltès aquestes paraules són singular! (‘destinació’, ‘central’, ‘migració’, ‘capital’, ‘museu nacional’ i ‘consell local’). Els equivalents italians d’aquestes paraules serien destinazione, centrale, migrazione, capitale, museo nazionale, consiglio comunale (acabats en –e).
Triq vol dir ‘carrer’.
– Dar vol dir ‘casa’.
– L-Uffiċċju tal-Matrikola, L-Uffiċċju tal-posta Si ens hi fixem, en maltès l’article va amb guionet, no pas amb apòstrof. Els articles, pel que veig, en alguns casos són com en italià (il) i la preposició de és ta’. Segons l’article que dugui al darrere, la preposició es modifica lleugerament: tad-deputati, tat-teatru, etc. Evidentment, uffiċċju deu venir de l’italià ufficio, que vol dir ‘oficina’.
Parkeġġ riservat għall-vetturi ta’ l-impjegati akkademiċi, amministrattivi u tekniċi fil-pussess ta’ permess validu u viżibbli fuq il-windskrin.  Aquesta frase vol dir ‘pàrquing reservat per al personal acadèmic, tècnic i administratiu que tingui un permís d’aparcament al parabrisa.’ En aquesta frase hi ha bastantes paraules d’origen italià i una de l’anglès (windskrin és bàsicament l’escriptura fonètica de l’anglès windscreen), però no totes les frases són així de comprensibles per als parlants de les llengües romàniques. En altres casos hi ha moltes més paraules d’origen àrab. Aquest cartell n’és un exemple:
– L-Università ta’ Malta en italià seria l’università di Malta. Com podeu veure, la paraula universitat és igual que en italià.
– Pietru, Ġuzepp, Ġwann Com podeu veure, el primer exemple s’assembla a l’italià Pietro. En el cas del segon i tercer exemples, sonen igual que Josep i Joan en català!
– Turiżmu, ministru, Teatru, poplu, validu, etc. Aquests casos em recorden molt a l’asturià perquè, tal com vam veure a l’article Coneixeu aquestes llengües?, té moltes paraules que s’assemblen al català o al castellà i que acaben en –u.
Ara veurem alguns exemples de frases fetes en maltès. A la ciutat de Valetta hi ha unes quantes escultures que representen frases fetes en maltès. Vegem-ne alguns exemples:
Com podeu veure, aquesta frase ja no és tan comprensible per a una persona que no sap àrab (jo mateixa). En anglès i en castellà hi ha la mateixa frase feta: A bird in the hand is worth two in the bush i Más vale pájaro en mano que ciento volando. Pel que es veu, la frase maltesa utilitza exactament les mateixes paraules que la castellana! Curiós.
En aquest cas em ve al cap l’equivalent italià (i gusti son gusti), l’equivalent castellà (para gustos, colores) i l’equivalent anglès (different strokes for different folks).
En aquest cas no se m’acut cap frase feta, però el significat més o menys seria que la gent no canvia mai.
  
Aquesta expressió suposo que equivaldria al nostre l’experiència és un grau.
Bé, millor que no m’allargui més, no vull que l’article se us faci llarg. Espero que us hagi semblat interessant i que almenys us hagi servit per a fer-vos una idea de com és la llengua maltesa. Moltes gràcies per llegir-me i fins aviat!!!
Publicat dins de CULTURA, General, MALTÈS i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

PEPPERONI O PEPERONI?

0

Avui parlaré d’algunes paraules italianes que es poden confondre amb paraules angleses que tenen un significat diferent però una forma semblant. Aquesta explicació que faré està dirigida sobretot a la gent que ja sap anglès i que ara aprèn italià o viceversa. La veritat és que hi ha molts falsi amici (‘falsos amics’) i serien massa per a un sol article. Així, doncs, avui n’explicaré uns quants i un altre dia ja escriuré un altre article amb uns quants més.

 

ARGUMENT – ARGOMENTO

  • argument (anglès) – argument (‘justificació’) i discussió (‘baralla’)
  • argomento (italià) – argument (‘justificació’) i argument (d’un llibre, per exemple)

Aquí el problema és pensar que argument (‘discussió/baralla’ en anglès) vol dir argomento (italià), perquè no és així: argument (en anglès) és litigio (en italià). Si volem referir-nos als arguments que tenim per a afirmar tal cosa, llavors sí que arguments (en anglès) és argomenti (en italià).

 ANNOY – ANNOIARE

  • annoiare (italià) = avorrir
  • annoy (anglès) = molestar, emprenyar

Els qui sabeu anglès i apreneu italià heu d’anar amb compte amb el verb annoiare: no vol dir el mateix que el verb anglès annoy. Quan en anglès diem It is so annoying!, volem dir que una cosa ens molesta molt. La traducció italiana d’aquesta frase anglesa seria Mi da tanto fastidio!

En canvi, quan en italià diem Lo spettacolo ha annoiato tutti, volem dir que l’espectacle en qüestió ha avorrit a tothom. La traducció anglesa d’aquesta frase seria The show bored everyone.

ADDICTION – ADDIZIONE

  • addizione (italià) = suma o addició
  • addiction (anglès) = addicció

Aquí tenim un embolic ben maco. Comencem pel català. En català, tenim dues paraules que s’escriuen de manera molt semblant però que tenen significats diferents: addició i addicció. Addició (amb una c!) és la suma. Addicció, en canvi, és la dependència a una substància.

En anglès, addition vol dir ‘suma’ i addiction vol dir ‘dependència a una substància’.

En italià, addizione vol dir ‘suma’ i (tossico)dipendenza vol dir ‘addicció’.

ASSIST – ASSISTERE

  • assist (anglès) = ajudar
  • assistere (italià) = assistir a un esdeveniment / ajudar

La paraula italiana assistere té dos significats: quan és transitiu vol dir ‘ajudar’ (essere assistiti da un ottimo avvocato) i quan és intransitiu vol dir ‘assistir’, ‘ser present’ (assistere a uno spettacolo). La paraula anglesa assist, en canvi, només vol dir ‘ajudar’ (Eve assists elementary school children with their homework). Allò que en català s’anomena assistir en anglès és attend: Twenty people attended the event vol dir ‘Vint persones van assistir a l’esdeveniment’.

ATTEND – ATTENDERE

  • attend (anglès) = assistir
  • attendere (italià) = esperar

Tal com ja hem explicat, attend vol dir ‘assistir a un lloc o esdeveniment’. En italià hi ha un verb aparentment semblant (attendere) però que té un significat diferent: ‘esperar’. Per exemple, la frase Attendo che arrivi il treno vol dir ‘Espero que arribi el tren’.

ATTITUDE – ATTITUDINE

  • attitude (anglès) = actitud
  • attitudine (italià) = aptitud

Aquestes paraules tenen dos significats diferents: attitude (anglès) vol dir ‘actitud’, ‘comportament’. Per exemple: She has a positive attitude vol dir ‘la seva actitud és bona’. Això en italià es diu atteggiamento: Ha un atteggiamento positivo.

En canvi, attitudine en italià vol dir ‘aptitud’. Per exemple: La sua attitudine per la musica è sorprendente. Això en anglès seria aptitude: My son has no aptitude for sport.

PEPPERONI – PEPERONI

  • pepperoni (anglès) – pepperoni (embotit picant)
  • peperoni (italià) – pebrots

En anglès, català i castellà, quan fem servir la paraula pepperoni, ens referim a aquest embotit ample i rodó que pica una mica. Aquest embotit en italià es diu salame. En italià, en canvi, la paraula peperoni  (amb només una p!) és plural i vol dir ‘pebrots’ (peppers en anglès).

Com podeu veure, hi ha molts falsos amics entre l’anglès i l’italià (encara n’hi ha més). Així, doncs, abans de donar per fet que X vol dir Y, penseu-vos-ho un parell de cops o consulteu un diccionari (no Google traductor!). Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

 

RECORDEU QUINS SÓN ELS DIACRÍTICS QUE QUEDEN?

19
Publicat el 8 de març de 2018

Bon dia!!!

Després d’uns quants mesos de la polèmica dels diacrítics, us posaré a prova a veure si us els sabeu 😉 Tothom es va assabentar que el català passava de tenir 150 diacrítics a tenir-ne només 15, però la qüestió és: tothom recorda quins són els 15 que tenim ara? He, he, he! Ara us refrescaré una mica la memòria i, al final de l’article, us diré un truc que us ajudarà a recordar-los.

1 BÉ/BE

Un be és una ovella.

és el contrari de malament.

2 SÍ/SI

és una afirmació, el contrari de no.

Si és una condició (Si vols, t’ajudo).

3 PÈL/PEL

Pel és la suma de la preposició per i l’article el.

Pèl és la vellositat que tenim al cos.

4 QUÈ/QUE

Que és una conjunció (Vull que vinguis).

Què és un pronom interrogatiu i relatiu (Què vols?).

5 SÉ/SE

és la primera persona del present del verb saber.

Se és un pronom feble que afegim al verb (cansar-se).

6 DÉU/DEU

Déu és la divinitat.

Deu és el número 10.

7 ÉS/ES

És és la tercera persona del verb ser, com podeu veure en aquesta mateixa frase.

Es és un pronom feble (es cansa).

8 MÀ/MA

és la part del cos.

Ma és el possessiu àton (ma mare).

9 MÓN/MON

Món és el planeta Terra.

Mon és el possessiu àton masculí (mon germà).

10 MÉS/MES

Més és un adverbi i és el contrari de menys.

Mes es refereix als mesos de l’any.

11 TÉ/TE

és la tercera persona singular del verb tenir.

Te és aquesta beguda que porta teïna i també és un pronom feble (ajudar-te).

12 SÓN/SON

Són és la tercera persona del plural present del verb ser.

Son és el que tenim quan volem anar a dormir i el possessiu àton de la tercera persona (son germà).

13 ÚS/US

Ús és l’acció d’usar.

Us és un pronom feble (us ajudo).

14 VÓS/VOS

Vós és un subjecte més formal que tu. (Vós treballeu aquí?)

Vos és un pronom feble (ajudar-vos).

15 SÒL/SOL

Sòl es refereix al terreny (un sòl fèrtil).

Sol és l’estel que veiem quan no hi ha núvols i un adjectiu que vol dir ‘sense companyia’.

 

Recordeu que, a part d’aquests 15, tenim els plurals de sis d’aquestes paraules: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls.

Voleu saber un truc que us ajudi a recordar-los? ATENCIÓ!!! SI SOU MOLT RELIGIOSOS, NO HO LLEGIU!! Que consti que només és una frase molt ximple que només serveix per a recordar els 15 diacrítics, no us la prengueu gaire seriosament 😉 Bé, dit això, us dic la frase que jo utilitzo per a recordar quines són les paraules que porten accent diacrític. Si us hi fixeu, la frase es pot llegir pràcticament sencera si llegiu els diacrítics en l’ordre en què jo els he escrits a l’article: “, , pel que Déu és un mamón. A més, son. Però us té a vós, que sou un sol.” Espero que us sigui útil. Fins aviat!!!

 

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Happy Pancake Tuesday!

7

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar d’una festa que se celebra a Irlanda i al Regne Unit: Pancake Tuesday. Pancake Tuesday és el nom popular que s’utilitza a Irlanda i Shrove Tuesday és el nom que s’utilitza en contextos religiosos. 

L’origen del nom religiós té a veure amb la quaresma. Shrove és el passat de shrive, que és un verb que ja ha caigut en desús i que significa ‘confessar’. Així, doncs, Shrove Tuesday és el dia en què tradicionalment els cristians confessen els seus pecats abans que arribi la Quaresma.

Tal com el seu nom indica, aquest dia la majoria de famílies mengen pancakes per sopar (for tea). Normalment es mengen amb melmelada. Suposo que ara us deveu preguntar: “I per què mengen pancakes aquest dia?” Doncs ara us ho explico. Els tres ingredients bàsics d’aquesta recepta són farina, ous i llet. Doncs resulta que aquests tres ingredients són precisament els que la gent acostumava a deixar de menjar durant la Quaresma. Per tant, preparar pancakes era una manera d’utilitzar-los tots tres en un sol plat i acabar-se’ls abans que comencés la Quaresma.

Sabeu quin és l’origen de la Quaresma? Doncs els orígens d’aquesta festa cristiana rauen en el fet de reviure el patiment i sacrifici que Jesucrist va viure durant els quaranta dies que va durar el viatge que va fer pel desert. En aquests països molta gent (sobretot la canalla) deixa de menjar algun aliment com ara la xocolata o algun altre dolç durant aquests quaranta dies. Aquí Catalunya no s’acostuma a deixar de menjar res durant la Quaresma, però a Irlanda sí que es fa. Suposo que com que són més practicants que nosaltres (anar a missa és una cosa força habitual per a gent de totes les edats), això fa que mantinguin més aquest tipus de tradicions. Normalment deixen de menjar coses com ara la xocolata, però també hi ha casos de gent que es proposa deixar de fumar. Si us hi fixeu, Saint Patrick’s Day cau enmig de la Quaresma. Doncs aquest dia representa una excepció i, per tant, el dia de Saint Patrick sí que poden menjar xocolata.

Just després del Shrove Tuesday ve Dimecres de Cendra. El nom d’aquest dia prové de les cendres de les creus de fulla de palmera del Diumenge de Rams de l’any anterior i és precisament amb aquestes cendres que el mossèn dibuixa una creu al front de la gent que va a missa (aquest dia la gent es passeja pels carrers amb una creu grisa al front).

Espero que amb aquest article hàgiu pogut aprendre alguna cosa nova i que us hagi semblat interessant. Fins a una altra!!

 

Publicat dins de CULTURA, ETIMOLOGIA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CELSONA

0
Publicat el 4 de gener de 2018

Benvinguts i benvingudes de nou!!

Perdoneu el retard a escriure, he anat força de bòlit últimament. Fa algunes setmanes vaig passar un cap de setmana a Solsona i m’agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que vaig aprendre sobre aquesta ciutat gràcies a un historiador que ens va fer de guia. Som-hi doncs!

 

D’ON VE EL NOM DE SOLSONA?

Els íbers van anomenar-la Celso, que no se sap què vol dir. Posteriorment es va afegir el sufix –ona a moltes ciutats (Tarraco -> TarragONA, Barcino -> BarcelONA, etc.) i, per tant, Celso va convertir-se en Celsona i, després, en Solsona.

 

POU DE GEL

Tal com el seu nom indica, aquest pou s’utilitzava per a emmagatzemar gel. En aquella època el gel tenia molts usos: s’utilitzava sobretot en els hospitals amb múltiples finalitats (recordem que estem parlant d’una època en què encara no hi havia medicaments), per a conservar el menjar, etc. Per aconseguir el gel esperaven que l’aigua del riu es congelés, la tallaven en blocs i els ficaven al pou de gel. Era difícil treballar dins del pou perquè era fosc i només es podia encendre una espelma per a evitar que l’espai s’escalfés i que, per consegüent, el gel es desfés. Al segle XIX els hospitals van començar a disposar de medicaments i això va fer que ja no necessitessin gel. Com que els hospitals eren el principal client, el pou de gel es va deixar d’utilitzar i es va començar a omplir de deixalles i va acabar amagat. No va ser fins que s’hi va construir la rotonda al damunt que van redescobrir-lo. Havien passat molts anys des que s’havia deixat d’utilitzar i tot i que tothom sabia que hi havia un pou de gel a Solsona, ningú no sabia on era, perquè les generacions que ho sabien ja havien mort.

 

ANTIGA UNIVERSITAT DE SOLSONA

El que avui és l’edifici del Consell Comarcal del Solsonès abans fou la Universitat de Solsona. Aquesta universitat va funcionar entre els anys 1620 i 1717, any en què Felip V va suprimir totes les universitats catalanes a part de la de Cervera.

 

CAPGROSSOS

Els capgrossos de tota la vida de Solsona són els ossos. Hi va haver una època en què no els tenien i van haver d’encarregar-ne uns altres a una altra població. Llavors els van portar els capgrossos dels nans que veieu aquí al damunt i com que van tenir força èxit, al final se’ls van quedar.

 

GEGANTS

A Solsona hi ha dues parelles de gegants: la parella jove (a dalt) i la parella vella (a baix). A part d’aquestes dues parelles de gegants, a Solsona també hi ha els gegants bojos, que es caracteritzen per tenir les mans lliures, dotades de braços articulats que els permeten anar repartint garrotades a tort i a dret. Per això se’ls anomena gegants bojos (a sota).

 

PLAÇA DE SANT JOAN

En aquesta plaça és on antigament es tallava el cap a aquells qui havien comès un delicte. En aquella època era tot un espectacle i la gent ho anava a veure. De fet, també hi portaven la canalla, per ensenyar-los què els passaria si es portaven malament.

En aquesta plaça hi ha una de les tres fonts de la ciutat (font major). A Solsona hi havia una font per a cada estament de la societat feudal: una per a la noblesa, una per al clergat i una per al poble (o tercer estat).

 

PLAÇA DEL RUC

Aquesta plaça s’anomena plaça del Ruc en honor a la penjada del ruc que es duu a terme per Carnaval. La llegenda diu, segons l’historiador que ens va fer de guia, que la ciutat de Solsona va patir una època de sequera i que, quan per fi va caure una mica de pluja, només va créixer herba a dalt de la torre. Com que els rucs necessiten menjar herba, per alimentar el ruc van pujar-lo a dalt de la torre. I com ho van fer? Doncs el van pujar penjat pel coll i, és clar, el ruc va morir.

Els solsonins, fent ús del sentit de l’humor, van començar a fer la penjada del ruc amb un ruc de cartró pedra per simular els fets de la llegenda. El ruc era tan realista que algú es va queixar perquè es pensava que era un ruc de debò. Aquest és l’origen del malnom dels solsonins: se’ls anomena mata-rucs.

 

MANEL CASSERRAS  I BOIX

No podem parlar dels gegants de Solsona sense parlar de Manel Casserras i Boix, que va ser qui els va restaurar i qui en va construir de nous. Va ser una figura molt important per als solsonins.

 

MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE

En aquesta figura hi ha alguns detalls que simbolitzen poder. Com que la gent d’aquella època no sabia ni llegir ni escriure, l’única manera de fer-los entendre que una cosa era símbol de poder era fer-ho d’una manera visual. El poder s’associava a la noblesa i a la reialesa, per això li van posar una corona i un ceptre. A la cama esquerra porta una lligacama, que era una cosa que només els nobles tenien.

Quan els càtars van haver de fugir del sud de França perquè l’església catòlica els perseguia i els volia exterminar, van venir cap a Catalunya. Quan la gent de Solsona els va veure venir, es va espantar perquè no sabia què volien. Com que els solsonins sabien que als càtars no són partidaris de representar figures religioses, van decidir amagar la verge per protegir-la, per si de cas. El que van fer va ser amagar-la al pou del claustre. Van passar els anys i la gent que sabia on era va morir. La van buscar per tot arreu, però a ningú no se li va acudir mirar a dins del pou. Un dia, un nen jugava a futbol al claustre i li va caure la pilota a dins del pou. El nen va intentar agafar-la i va caure a dins. Com que el nen no tornava a casa, la gent el va començar a buscar. Llavors, des del pou el nen va dir: “Mama, no et preocupis, que tinc qui em cuidi.” Va ser així com van trobar el nen i la mare de Déu. Per això avui dia se la coneix com a mare de Déu del claustre: li van posar aquest nom perquè la van trobar allà i el miracle del nen també va succeir allà (foto de sota).

 

SEQUILLOS

Els sequillos són una mena de melindros típics de Solsona. Es poden sucar amb xocolata desfeta, tal com fem amb els melindros. La textura també s’assembla molt a la dels melindros.

 

TRUMFOS

Els trumfos són simplement patates. Es veu que a Solsona se les anomena trumfos. Vam demanar patates braves, però a la carta hi posava trumfos.

 

TIÓ FORADAT

Pel que es veu, al Solsonès i als territoris propers els tions són foradats. En aquestes zones el que fan és posar els regals a dins del forat del tió, no pas a sota. Em va semblar curiós, ja que em pensava que els tions eren iguals a tot arreu, no sabia que n’hi haguessin de foradats.

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!! Bon any!!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

COMPTE AMB L’ANGLÈS!

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en paraules que normalment diem en anglès i que hauríem de dir en català (ja han estat establertes pel TERMCAT). Avui és molt fàcil caure en la temptació de dir-les en anglès perquè l’anglès és a tot arreu i molta gent ho diu en anglès. Tot i això, si volem preservar la nostra llengua, hauríem d’intentar dir-les en català. Vegem-ne alguns exemples:

COM-S’HA-FET

Quan parlem de cinema i volem referir-nos a com es va fer la pel·lícula, molta gent parla del *making of. En català, això es diu com-s’ha-fet.

CONTINGUT BROSSA

Sovint quan ens referim a missatges de correu electrònic que no volem rebre, parlem de *spam. En català, això es diu contingut brossa.

EMPRESA EMERGENT

Ara les *start-ups estan molt de moda i tothom en parla. En català, les empreses de constitució recent que responen a una oportunitat de mercat important, que tenen un marcat caràcter innovador i un creixement ràpid es diuen empreses emergents.

ENCAMINADOR

Un encaminador és un dispositiu intermedi d’una xarxa de comunicació que s’encarrega de l’encaminament. És allò que molta gent anomena *router.

FORMATAR

Jo no soc una experta en informàtica, però a vegades quan l’ordinador no funciona cal formatar-lo. Compte: no es diu *formatejar, sinó formatar.

LLAPIS DE MEMÒRIA/ MEMÒRIA USB

Com que en anglès es diu pen drive, molts de nosaltres utilitzem la paraula *pen per a referir-nos a aquell objecte que endollem a l’ordinador per emmagatzemar dades. En català, però, cal dir-ne memòria USB o llapis de memòria.

MEM

Ara està molt de moda fer bromes amb mems. En castellà es diuen memes, però en català es diuen mems. Un mem és una imatge amb una frase de to humorístic que s’escampa per les xarxes socials.

SAGNAT

Quan escrivim un text amb l’ordinador, sovint hem de modificar el sagnat del text. El sagnat és l’espai blanc amb què comença una línia de text. En castellà, en diuen sangría.

TEMA DEL MOMENT

Segur que heu sentit a parlar del *trending topic. Bé, doncs en català això és un tema del moment. El tema del moment és el tema més piulat en un moment concret en una plataforma de microblogs.

TRUCADA DE COBRAMENT A DESTINACIÓ

Una trucada de cobrament a destinació és una trucada que hem de pagar nosaltres en lloc de la persona que ha trucat. En castellà, se’n diu llamada a cobro revertido.

XOU D’IMPACTE

Un xou d’impacte és un programa televisiu que presenta com a espectacle aspectes morbosos, escandalosos o marginals de la realitat. En anglès es diu reality show.

 

Espero que hàgiu après alguna cosa nova, que us hagi estat útil. Bona setmana i fins aviat!!!

LA SINGULARITAT DE CADA LLENGUA

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a l’italià. A mi m’agraden molt les expressions i frases fetes pròpies de cada llengua i avui m’agradaria concentrar-me en algunes expressions italianes i intentar trobar-ne un equivalent català. Som-hi!

SCOPRIRE L’ACQUA CALDA

Aquesta expressió m’agrada molt. La utilitzem per riure’ns d’una persona que es pensa que ha descobert una cosa important i, en realitat, aquesta cosa ja la sabia tothom. En català en tenim una que vol dir el mateix: Ha descobert la sopa d’all! 

AVERE IL BRACCINO CORTO

Aquesta expressió es fa servir per a dir que una persona és massa estalviadora. En català tenim l’adjectiu i substantiu rata/garrepa, que vol dir precisament això.

PERDERSI IN UN BICCHIERE D’ACQUA

En català, l’equivalent seria ofegar-se en un got d’aigua. Seria força semblant a l’expressió italiana, però canvia el verb. Es refereix a una persona que s’atabala davant d’una dificultat molt petita.

AVERE LE MANI D’ORO

Vol dir que aquella persona sap fer molt bé una cosa. Normalment es refereix a feines manuals. Ho podríem traduir com tenir-hi traça o tenir-hi la mà trencada. 

SU QUESTO NON CI PIOVE

Quan estem convençuts d’una cosa, diem aquesta expressió. En català, diríem d’això no n’hi ha cap dubte.

RIDERE A CREPAPELLE

Vol dir ‘riure molt’. En català, podem dir, per exemple, riure per les butxaques o riure pels descosits.

IL CAVALLO DI SAN FRANCESCO

En castellà, diuen el coche de San Fernando, un ratito a pie y otro caminando. En català, però, es diu com en italià: anar amb el cavall de sant Francesc. Es diu il cavallo di San Francesco perquè Sant Francesc d’Assís caminava amb un bastó i el considerava el seu cavall.

PARLA COME MANGI

Aquesta expressió es diu quan algú parla de manera molt rebuscada i no l’entenem gaire. Llavors li diem parla come mangi per demanar-li que parli d’una manera més planera, més entenedora. En català, tenim l’expressió parlar clar i català.

GUARDA CASO!

Aquesta expressió es podria traduir com Mira quina casualitat! 

PRENDERSELA

Prendersela vol dir ‘enfadar-se’. Per exemple: Non te la prendere es podria traduir com No t’enfadis o No t’ho prenguis així.

AVERE UN DIAVOLO PER CAPELLO

Aquesta expressió s’utilitza per a descriure una persona que està molt enfadada. L’equivalent català seria treure foc pels queixals.

GUARDARE DALL’ALTO IN BASSO

Vol dir ‘mirar amb menyspreu’. En català es diu mirar de dalt a baixEn castellà, però, és una mica diferent: mirar por encima del hombro.

 

Bé, això és tot per avui. Moltes gràcies per llegir-me. Fins aviat!!!

O CAMIÑO

0
Publicat el 31 d'agost de 2017

Benvinguts i benvingudes!!!

Com han anat les vacances? Espero que hàgiu pogut descansar. Jo acabo de tornar de fer el Camí de Sant Jaume (O camiño de Santiago en gallec) i gràcies a això he estat a Galícia. Encara no hi havia anat mai i tenia ganes de descobrir la seva llengua i cultura. Així, doncs, avui parlarem de la llengua i cultura gallegues. Ja aviso que no soc pas una experta en gallec, però m’agrada aprendre i interessar-me per altres llengües (sobretot si es tracta de llengües minoritàries, perquè moltes vegades se les infravalora i no em sembla just).

Comencem per la part lingüística:

CATALÀ GALLEC CASTELLÀ
hola ola! hola
bon dia bo día buenos días
adeu adeus / abur adiós
moltes gràcies moitas grazas muchas gracias
la a la
el o el
les as las
els os los
en el no en el
en la na en la
del, dels do, dos del, de los
de la, de les da, das de la, de las
pel polo por el
per la pola por la
en un nun en un
en una nunha en una
amb el co con el
amb la coa con la
meu, meva meu, miña mío, mía
teu, teva teu, túa tuyo, tuya
seu, seva seu, súa suyo, suya
nostre, nostra noso, nosa nuestro, nuestra
vostre, vostra voso, vosa vuestro, vuestra
seu, seva seu, súa suyo, suya
o ou o
i e y
-tat (actualitat, oportunitat, quantitat, intensitat) -dade (actualidade, oportunidade, cantidade, intensidade) -dad (actualidad, oportunidad, cantidad, intensidad)
-ions (condicions, recomanacions, opinions) -ións (condicións, recomendacións, opinións) -iones (condiciones, recomendaciones, opiniones)
dilluns luns lunes
dimarts martes martes
dimecres mércores miércoles
dijous xoves jueves
divendres venres viernes
dissabte sábado sábado
diumenge domingo domingo
tancat pechado cerrado
arribar chegar llegar
llençar a les escombraries tirar ao lixo tirar a la basura
es poden observar pódense observar se pueden observar
només solo
diari xornal periódico
ajudar axudar ayudar
un paisatge unha paisaxe un paisaje
jocs infantils xogos infantís juegos infantiles
nens nenos niños
12 anys d’edat 12 anos de idade 12 años de edad
centre de salut centro de saúde centro de salud
més máis más
plaça praza plaza
carrer rúa calle
fer facer hacer
formatge queixo queso
ajuntament concello ayuntamiento
sortida saída salida
església igrexa iglesia
font fonte fuente
pont ponte puente
  • És curiós veure que en gallec hola no porta h. En català i en castellà, en canvi, sí que porta h.
  • Em sembla interessant veure que una de les expressions de comiat gallegues s’assembla força al català adeu, i l’altra, al basc agur.
  • Si ens hi fixem, a diferència del català i del castellà els articles en gallec no porten l (a, o, as, os).
  • Encara que siguin iguals, el da italià és diferent del da gallec. En italià da és una preposició; en gallec, però, és la suma de la preposició + l’article femení.
  • Pel que fa als possessius, alguns s’assemblen als possessius catalans (meu, teu, seu), i altres, als italians (tua, sua).
  • En el cas dels dies de la setmana, el català és totalment diferent del gallec i del castellà. El gallec, en canvi, té alguns dies de la setmana que són molt semblants al castellà.
  • Si ens fixem en el vocabulari, hi ha paraules totalment diferents del català i del castellà (pechado, lixo, xornal, rúa, etc.) i també hi ha paraules que recorden el català o el castellà (tirar, axudar, paisaxe, etc.). El cas de rúa és com el francès rue i sembla que quan el castellà té –ue– i el català té –o-, el gallec fa com el català (fonte, ponte)Però atenció: també hi ha diferències de gènere! Per exemple, en gallec ponte és femení!
  • Atenció: segons la Real Academia Galega, és un castellanisme utilitzar la paraula axuntamento quan ens referim a l’edifici de l’ajuntament. En aquest cas cal dir concello.
  • Finalment, m’agradaria destacar que hi ha casos en què el gallec afegeix el pronom feble al darrere del verb i el català i el castellà no ho fan: pódense observar.

Us passo unes quantes fotos de cartells en gallec:

Com que tothom coneix la tarta de Santiago i l’empanada gallega, passaré directament a parlar d’altres coses típiques gallegues.

FORMATGES

A Galícia hi ha quatre formatges típics que cal destacar:

San Simón da Costa

Tetilla gallega

Arzúa-Ulloa

Cebreiro

Aquest últim formatge és com el nostre mató i també es menja amb mel (queixo con mel).

VINS

Galícia també és terra de vins. N’hi ha quatre que cal destacar: Ribeira Sacra, l’Albariño, el Monterrei i el Ribeiro.

ZORZA

La zorza és carn tallada a daus amb pebre vermell, orenga i all.

RAXO

El raxo és llom adobat.

HÓRREO

En aquest cas no es tracta de menjar. El hórreo és una construcció agrícola destinada a assecar el blat de moro. Com podeu veure no toca el terra, s’ha construït sobre pilars per tal d’evitar l’entrada de ratolins i de la humitat.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi agradat i que hàgiu après alguna cosa interessant. Fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, GALLEC, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CURIÓS, OI?

2

Bon dia i bona hora!!!

Com esteu? Avui m’agradaria explicar-vos algunes coses que he trobat curioses i interessants. Aquesta vegada les curiositats lingüístiques són sobre una llengua amb la qual no estem gaire familiaritzats: el suahili.

Suahili és el nom català d’aquesta llengua; en suahili, en canvi, es diu kiswahili (el prefix ki- vol dir ‘llengua’). El suahili és una de les llengües més parlades de l’Àfrica. Més concretament, podem dir que hi ha aproximadament 150 milions de parlants de suahili (aquesta xifra inclou els qui el tenen com a primera llengua, els qui el tenen com a segona llengua i els que el parlen com a tercera llengua). És llengua oficial a Kenya, Tanzània, Uganda i a la República Democràtica del Congo, tot i que també es parla en altres països africans. Suposo que molts de vosaltres creieu que no teniu ni idea de suahili, que és una llengua que desconeixeu totalment. Oi? Doncs no! En realitat, ja en sabeu unes quantes paraules! I, de fet, gràcies a Walt Disney! Vegem quines són aquestes paraules:

SIMBA

Simba vol dir ‘lleó’ en suahili. No és gens estrany, doncs, que el lleonet protagonista de la pel·lícula de El rey león es digui Simba.

 

NALA

En suahili, nala vol dir ‘gift’ en anglès; és a dir, vol dir ‘regal’ en català. Jo interpreto que és com si la Nala de la pel·lícula que acabem de dir fos un regal dels Déus o alguna cosa així. Vosaltres com ho interpreteu?

 

RAFIKI

Rafiki vol dir ‘amic’ en suahili. La veritat és que té la seva lògica perquè a la pel·lícula de El rey león en Rafiki és un bon amic d’en Mufasa.

 

PUMBA

Pumba vol dir ‘estúpid’ en suahili. No vull desprestigiar el pobre personatge, però la veritat és que no és tan intel·ligent com en Timón (si no recordo malament).

 

HAKUNA MATATA

En suahili, hakuna matata vol dir ‘no et preocupis!’. Sí, no s’ho van inventar els guionistes de la pel·lícula, sinó que existeix!

En el passat, a les zones on es parlava suahili la gent autòctona estava en contacte constant amb comerciants estrangers. Per aquest motiu aquesta llengua va agafar molts manlleus d’altres llengües, sobretot de l’àrab. De fet, fins i tot el nom de la llengua ve de l’àrab: en àrab, costa es diu sahil i el plural, costes, és sawahil. Per tant, si hi afegim el prefix ki-, kiswahili vol dir ‘la llengua de les costes’. De fet, és molt lògic si tenim en compte que el suahili es va originar a les zones costaneres de Kenya i Tanzània.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat mínimament interessant. A mi m’ha semblat molt curiós. Fins aviat i bon estiu!!!

 

FONT: The Swahili Language

 

L’italià d’Alessandro Manzoni

0
Publicat el 27 de juny de 2017

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar d’algunes curiositats de l’italià. Més concretament, em concentraré en algunes de les diferències que hi ha entre l’italià del segle XIX (l’època d’Alessandro Manzoni) i l’italià actual. De fet, he decidit parlar d’aquest tema perquè m’estic llegint I promessi sposi, d’Alessandro Manzoni, i he vist que hi ha paraules que ja no s’utilitzen i que m’han semblat curioses. Vegem-les:

 

MUSTACCHI

A la seva novel·la, Manzoni utilitza mustacchi en lloc de baffi (que és el mot que actualment s’utilitza per a dir ‘bigotis’). Avui mustacchi només s’utilitza amb un sentit irònic per a referir-se a bigotis grossos i vistosos, però així i tot es fa servir molt poc. M’ha semblat curiós perquè s’assembla molt al francès i a l’anglès moustache i no l’havia vist mai en italià.

OMERO

En aquesta obra trobem omero amb el significat de spalla (‘espatlla’). Aquest significat d’omero és d’ús estrictament literari. Fora de la literatura, s’utilitza spalla.

D’ONDE

En italià, per dir D’on vens? diem Da dove vieni? Doncs resulta que Manzoni, en lloc de dir da dove, diu d’onde. Suposo que a vosaltres també us recorda al castellà donde, però cal tenir en compte que en italià donde (molt rarament, d’onde) ja no s’utilitza. Per a dir donde (castellà) cal dir dove.

MARAVIGLIA

En aquest cas només és un petit detall el que canvia: en italià actual (excepte a la Toscana) es diu meraviglia (‘meravella’), però a la literatura antiga hi podem trobar maraviglia.

EGLI

Les gramàtiques tradicionals italianes diuen que cal fer servir els pronoms egli (‘ell’), ella (‘ella’), essi (‘ells’) quan fan de subjecte i que cal utilitzar lui (‘ell’), lei (‘ella’) i loro (‘ells’) quan fan de complement. Tanmateix, avui gairebé ningú no fa servir egli, ella i essi com a subjecte. Això ha fet que fins i tot algunes gramàtiques i llibres de text de la llengua italiana ja utilitzin lui, lei i loro.

COSTUI

En italià antic o a la literatura, hi trobem la forma costui amb el significat de questa persona (‘aquesta persona’), normalment amb un to despectiu. Avui ja no s’utilitza gaire.

ANDERÒ

Em va semblar curiós veure que en lloc de andrò, futur de la primera persona del singular del verb andare (‘anar’), Manzoni escriu anderò. Si consultem la Treccani, veiem que ens diu que anderò és un variant menys habitual de andrò.

DESINARE

A la Toscana, en lloc de dir pranzare (‘dinar’), diuen desinare. Pel que fa a l’etimologia, ve del francès antic disner ‘trencar el dejuni, desdejunar’. Aquest verb és regional, no s’utilitza per tot Itàlia. Com que Manzoni va escriure la seva novel·la en la llengua de la Toscana (que és el que després va convertir-se en italià), no és estrany que utilitzés el verb desinare.

QUIVI

No, no em refereixo a la fruita. En italià literari, podem trobar-nos amb la paraula quivi, que equivaldria a (‘allà’)

SUR

En italià antic s’utilitzava sur per dir su (‘a sobre’), per exemple: dalla benda usciva sur una tempia una ciocchettina di neri capelli. Actualment ja no s’utilitza, avui es diu su. M’ha sorprès i m’ha recordat el francès, que casualment utilitza la preposició sur amb aquest significat.

AMPOLLA

En aquesta novel·la de Manzoni, s’utilitza la paraula ampolla per a referir-se a una ampolla de vi. En italià actual la paraula ampolla existeix, però ja no es fa servir per a referir-se a l’ampolla de vi (seria una bottiglia di vino). Avui ampolla només es fa servir per denominar una ampolleta petita o flascó de perfum o d’essència.

VERMIGLIO

En italià, vermell es diu rosso. Tanmateix, en un llenguatge literari i en el món de la moda podem trobar vermiglio, que és un to fort de vermell.

STROMENTO

Un altre detall ortogràfic que em va sorprendre és stromento. En italià, per dir instrument, escrivim strumento. En italià antic, però, s’escrivia stromento; això explica per què apareix escrit d’aquesta manera a l’obra de Manzoni.

CAPO

En italià, normalment (excepte a la Toscana) s’utilitza testa amb el significat de ‘cap’ (part del cos). Curiosament en català és justament a l’inrevés: tant cap com testa existeixen, però testa no s’utilitza gairebé mai.

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant o, com a mínim, curiós. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

 

El català, llengua d’actualitat!

4
Publicat el 25 de maig de 2017

Bon dia i bona hora!

Em sap greu haver estat tant de temps sense escriure, però la veritat és que he tingut moltíssima feina i no he tingut temps ni per a descansar. Avui m’agradaria centrar-me en paraules que avui s’utilitzen molt però que no són catalanes. Em refereixo sobretot a paraules que ens arriben de l’anglès i que els catalans utilitzem fins i tot quan parlem català perquè no sabem com es diuen en català. Com que això no és gens bo per a una llengua (una situació com aquesta és l’inici de la desaparició d’una llengua), voldria difondre en aquest article com es diuen aquestes paraules angleses (o, de vegades, castellanes) en català. Vegem-ne unes quantes (si cliqueu damunt la denominació catalana, anireu a parar a la fitxa del Termcat on apareix):

 

STREAMING

Crec que no fa falta que expliqui què vol dir streaming perquè avui tothom utilitza Internet i molta gent veu pel·lícules en línia. Bé, doncs en català es diu Hem vist una pel·lícula en reproducció en temps real

BULLYING

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquesta paraula anglesa es refereix a ‘aquella situació en què se sotmet un company d’escola a un maltractament físic i psicològic sistemàtic i continuat’. D’això, en català se’n diu assetjament escolar.

MOBBING

En anglès, distingeixen entre mobbing i bullying: el primer succeeix en un entorn laboral, i el segon, en un entorn escolar. El mobbing en català es diu assetjament psicològic. No és correcte dir-ne *assetjament laboral ni *mobbing.

CHUPITO

Aquesta paraula no és anglesa, en aquest cas els catalans fem servir la forma castellana perquè no sabem com dir-ho en català. Doncs aquesta beguda alcohòlica servida en un gotet que prenem quan sortim amb els amics en català es diu xopet (tot i que també se li pot dir didalet o gotet).

TWEET

Avui molts de nosaltres utilitzem una aplicació anomenada Twitter. Quan escrivim un missatge en aquesta aplicació, escrivim una piulada. En alguns casos també se’n pot dir tuit, però piulada és la millor opció (forma preferent establerta pel Termcat).

MEMORIA CACHÉ

Jo no soc pas una experta en informàtica, però hi ha un tipus de memòria que en castellà s’anomena memoria caché. En català, d’això se’n diu memòria cau.

TABLET

Actualment tothom té de tot: portàtils, telèfons mòbils, etc. Una d’aquestes coses és allò que en anglès anomenen tablet. En català, això es diu tauleta tàctil, tot i que es pot ometre l’adjectiu i tan sols dir tauleta.

SELFIE

Aquesta és una paraula que fa uns quants anys que es diu molt, però no és pas una paraula catalana. Com es diu selfie en català? En català, es diu autofoto. Llavors, aquell bastó que molta gent fa servir per a poder-se fer l’autofoto com es diu? Es diu braç d’autofotos (en castellà, es diu paloselfi).

COMMUNITY MANAGER

A causa de l’aparició de les xarxes socials s’ha creat una nova professió: allò que en anglès es diu community manager. En català, es diu gestor de comunitats. (En aquest cas no puc posar-vos l’enllaç perquè encara no n’hi ha fitxa al Cercaterm, però us puc assegurar que s’ha de dir gestor de comunitats.)

SMARTPHONE

Tots nosaltres en tenim un, però com es diu en català? Els catalans tenim telèfons intel·ligents, no pas *smartphones.

COOKIE

Cada vegada que anem a una pàgina web l’ordinador ens avisa i ens diu no sé què de… les galetes! En català no són *cookies, són galetes.

CROWDFUNDING

Ara s’ha posat de moda un sistema de finançament de projectes que consisteix en el següent: un gran nombre de persones fan petites aportacions econòmiques a través d’una plataforma web. Això en català s’anomena finançament col·lectiu.

BUFF

Segur que molts de vosaltres ja sabeu què és. Em refereixo a aquella peça de roba en forma de tub que es fa servir per a abrigar el coll. En català, aquesta peça de roba no es diu ni *buff ni *braga, és un tapaboques.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!