Trencavèl

Comentaris polítics de Martí Cabré

28 de desembre de 2009
0 comentaris

249. Resum de la dècada o pura manipulació?

Veient el resum de la dècada que van fer a TV3 pensava si la manipulació de la informació que fa el Tripartit Catalanista d’Esquerres pot tenir algun límit.

No només per la tergiversació de força temes importants (com ara els resultats electorals o els debats parlamentaris) sinó per ni mencionar fets que serien de mal record per al govern, com ara els transvasament de rius proposat per Iniciativa, la genuflexió de Puigcercós a Montilla, la broma de Zapatero dient que aprovaria l’Estatut, el fet que José Montilla fos la persona del PSOE que va presentar el primer paquet d’esmenes contra l’Estatut (i per tant va provocar tot el procés de pactes posterior), el menyspreu del PSOE envers Lluís Companys, la manca de veu en off quan es parlava del català emprenyat (l’enfonsament del bloc de pisos al Carmel, el desastre del tren AVE, el desastre de RENFE, l’inici de l’empitjorament dels FGC, els desastres als aeroports), el ridícul del govern a Japó, el ridícul del govern a Copenhagen, l’eliminació de la influència catalana al Marroc, la situació inacceptable amb el Tribunal Constitucional, la destrucció de llocs de treball, el perdó dels crèdits atorgats al PSC, la negació de crèdits a les empreses catalanes, les gestions del PSC amb el Marroc per eliminar la participació magribina a les votacions per la independència, la manca de respecte d’ERC pels resultats electorals, el desastre del pla de vegueries (fet sense consultar el territori), els ridículs successius d’Iniciativa a Barcelona (manifestacions a favor del terrorisme de Hamàs, boicots a cantants pacifistes, avets de nadal a pedals), el ridícul de l’Ajuntament de Barcelona amb ENDESA, el fiasco monstruós del Fòrum de Barcelona (amb alguns dels seus promotors buscats per la justícia dels EUA), la vergonya de no tenir la connexió ferroviària adequada amb el País Valencià, la vergonya de no tenir la connexió ferroviària adequada amb França, el projecte de connectar Espanya amb França per Osca, les mentides d’Iniciativa amb la línia MAT, les esquizofrènies d’Iniciativa aprovant lleis al Parlament i al mateix dia manifestant-s’hi en contra als pobles afectats…

Aquests deu anys el govern ho ha fet tant malament però ha intoxicat tant que la societat nota que ha de fer alguna cosa i reacciona volent-se independitzar… d’Espanya. I el documental vinga a obviar el malestar social i vinga parlar de si “vencerem el càncer” o “viatjarem per l’espai”. Pensava que el repàs de la dècada volia dir parlar del que ha passat i del que (ens) passa, no del que potser passarà.

Ah, i els punts de vista, totalment objectius. Així, la crisi econòmica s’inicia perquè els governs de Xina i els EUA tal, tal i qual. I en George Bush noséquè. I les guerres d’aquí i d’allà són perquè els EUA patim i patam. Ara bé, per les bones notícies, llavors usem una primera persona global… “hem arribat a Mart”, “hem creat nanotecnologia”, “hem desxifrat el codi genètic”… Ah sí, senyors TV3? Hem estat “nosaltres”? O també és cosa dels EUA, tot això? Una mica de respecte, tant per allò bo com per allò dolent, i una mica de respecte per no acabar de convertir en imbècils els espectadors de TV3. Els que quedin.

Pensava si la manipulació de la informació que fa el Tripartit Catalanista d’Esquerres pot tenir algun límit. I remenant notícies independents (les que trobem a Internet, no les de TV3), veig això:

No
respecten res. I menys que res, la veritat. No sé on podrem arribar a
parar si dura uns anys més la vilesa inherent a l’aparell de propaganda
audiovisual de la Generalitat. No han respectat ni la mort del gran
violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx.
Han amagat la seva admirable trajectòria de lluita contra el comunisme,
complementària i concordant amb el seu combat per la música i la
cultura.

Vaig conèixer Rostropóvitx
el 1971. Llavors era redactor d’un diari de Barcelona. Però el meu
referent era Le Monde. Hi havia llegit una carta de Rostropóvitx en
solidaritat amb Aleksandr Soljenitsin, que havia denunciat el gulag soviètic. Dies després, Rostropóvitx donava un concert a Barcelona. Acompanyat de Raimon Obiols
vaig intentar entrevistar-lo. Ell ja era socialista, en la
clandestinitat, i un gran amic. Pensava guanyar algun diner fent de
fotògraf. Quan Rostropóvitx va arribar a l’hotel, li vaig demanar de
parlar. Em va caure un xàfec de “niet” (‘no’). Anava acompanyat d’un
personatge que, visiblement, en opinió d’en Raimon i meva, era del KGB.
Vaig escriure un article, més que res per reproduir la carta a
Soljenitsin.

Ja liquidada la tirania soviètica, el vaig conèixer
en una roda de premsa. Rostropóvitx es va excusar, dient que el 1971 li
era impossible parlar amb un periodista. Entesos.

A Rostropóvitx se li va retirar la ciutadania soviètica. Era un gran honor. Anys després el vaig sentir tocar al Mur de Berlín,
acabat d’enderrocar gràcies a demòcrates i anticomunistes, com ell. El
vaig veure un darrer cop a Washington, dirigint la Simfònica Nacional.
Des de l’intent d’envernissar el comunisme que patim, per obra del
tripartit, això s’ha tapat. Ens volen imposar en tot una cínica i falsa
“memòria històrica”. No tenen perdó de Déu, diria l’àvia. En tot cas,
mai en tindran el meu.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Dissabte, 28 d’abril del 2007

http://paper.avui.cat/article/mon/55474/dem%C3%B2crata/tant/anticomunista.html%5Dhttp://paper.avui.cat/article/mon/55474/dem%C3%B2crata/tant/anticomunista.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!