Mirades

arts,viatges,opinió i Conèixements

6 de juny de 2013
General
1 comentari

De qui són els recursos biològics marins?Plàncton,divulgació i serveis marins

Quan estàs a la platja i mires el mar, inabastable, veus la seva immensitat i penses que no pot haver-hi llei, ni amo que la domini. Però, res més lluny de la realitat! La mar està tan parcel·lada i delimitada com ho pot estar la terra, i els seus recursos naturals tan disputats com l’aigua o el gas.
Cadascun del països costers del món ha dibuixat un línea a 200 milles (370,4 km) des de la seva costa per a crear una parcel·la imaginaria d’aigua que es coneix com la Zona d’Exclusivitat Econòmica (ZEE). I això, per què es fa? Doncs per què a aquest espai, el país pot definir els seus propis drets sobre l’explotació, conservació i protecció dels recursos naturals que s’hi troben, (sempre, és clar, sota regulacions internacionals). De tal manera, que tot el peix, tot el petroli i tots els recursos biològics (inclosos els recursos genètics) pertanyen al país costaner.
I fora d’aquestes zones? Quan ens trobem a Alta Mar, no hi ha sobirania de cap país. Tots els països poden navegar sense cap restricció, pacíficament i els fons oceànics i marins són patrimoni comú de la humanitat, tot un cant a la llibertat!Però, i els recursos biològics? Doncs, passa el mateix, no són de ningú i són de tots, es a dir són del primer que els agafi. I normalment els primers són els països amb tecnologia més avançada i que arriben a apropiar-se d’aquests recursos patentant els seus gens. Gens que tenen i tindran una gran importància en camps vitals per l’esser humà com ara la medicina o l’energia.
Amb el ràpid avançament de les recerques científiques al medi marí, molts investigadors plantegen la necessitat de crear un fons de Patents d’Organismes Marins estrets a Aigües Internacionals regulat per un organisme internacional que asseguri l’accés i l’aprofitament d’aquests recursos i de les patents per part de tots els països. Altres, pensen que s’ha de mantenir aquesta lliure explotació. Un debat nou, que  té sabor a vell.
Aurora Requena
 
Llicenciada en Biologia i Màster en Ciències del Mar i co-propietària de l’empresa Plàncton, divulgació i serveis marins (www.plancton.cat), amb seu en Roquetes (Tarragona).  Conscienciada des de petita sobre la importància de la conservació dels recursos naturals, i especialment del mar i dels oceans sempre ha intentat fer arribar el seu missatge als que tenia al seu voltant.
El seu principal hobby ha estat sempre participar a diversos projectes associatius tant de caire social com mediambiental, a entitats com l’Asociación Gaia para la conservación y gestión de la Biodiversidad o AIPC-Pandora. Ha desenvolupat la seva feina lligada al tercer sector mediambiental per una banda treballant en propostes de conservació i gestió d’àrees natural, així com en propostes educatives. Ara és secretària de l’Associació Catalana d’Oceanògrafes i Oceanògrafs i participa en la coordinació del Ramon Margalef Summer Colloquia.

  1. Sembla ser doncs, que la corrent imperant en la economia, industria i en general en el medi terrestre, es a dir la progressiva privatització de bens i serveis, no cedirà ni tan sols en aquest dinàmic medi com és els mars i oceans.

    El nou anomenat Ocean-grabbing, o apropiació dels recursos naturals està començant a amenaçar molts indrets del planeta i les seves cultures o pobles, que sovint estan representades per grups minoritaris indefensos davant la voràgine aclaparadora de multinacionals i grups econòmics internacionals.

    Per tant, davant aquest nou context, cal preguntar-se; cap a on anem? què podem fer? estem a temps? Segurs que sí. Mentre quedi un sospir serà suficient per a fer algo al respecte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!