Mirades

arts,viatges,opinió i Conèixements

25 de juliol de 2013
General
1 comentari

M’encanta que em toquen els pits, però jo decideixo qui i jo decideixo quan, com i quants.

En l’actualitat, aparentment sembla haver una major consciència i sensibilitat social sobre les agressions que una dona pateix per part de la seua parella o exparella, ja siga física, psicològica, sexual, econòmica… No obstant això, fora del marc de la parella, es produeixen un conjunt de conductes agressives que limiten la llibertat, seguretat i mobilitat de les dones. Aquestes conductes adopten un matís sexual i es poden presentar com a coaccions, assetjament, intimidació, amenaça… o un altre tipus d’actuacions dirigides a doblegar la voluntat de les dones i forçar el seu consentiment.
L’espai en el qual es relaciona la joventut, l’ambient de festa o d’oci nocturn, és considerat teòricament un espai de llibertat sexual i gaudi al que acudeixen lliurement les persones que així ho desitgen. Així però, aquest ambient no és tan igualitari ni ofereix tanta llibertat sexual per a les dones com es pressuposa.
Les imatges més impactants d’aquest any a Sant Fermin no han estat precisament de bous. En els mitjans de comunicació estatals ha causat un gran escàndol l’aparició d’una enorme ikurriña en el transcurs del txupinazo sanferminer, però no s’han immutat davant els tocaments, comportaments babosos i agressions sexuals que s’han protagonitzat a la plaça de l’ajuntament amb l’excusa de la festa. Unes fotografies presses durant el txupinazo, de noies alçades sobre la multitud i moltes mans d’homes que es llancen a tocar-les, recorden massa els fets de fa dos anys a festes de Ciutadella.
Fotografies: http://topatu.info
Aquelles agressions van crear una forta commoció, ja que no era la primera vegada que succeïen uns fets d’aquest tipus per les festes però sí que era el primer cop que en tenia ressò. En canvi, a Sant Fermín ja fa anys que es denuncien aquestes conductes i per això plataformes populars cerquen prevenir la violència sexista en aquest context. Aquesta passada setmana es va presentar un programa amb onze punts d’actuació, una proposta de mesures preventives, d’intervenció i assistència. La Plataforma de Dones contra la Violència Sexista i Gora Iruñea! són les que han organitzat aquesta campanya,
Per elles les organitzacions han alçat la veu i han publicat un vídeo amb imatges en les quals es pregunten si les protagonistes podrien evitar aquesta situació, en veure’s envoltades d’homes que se senten autoritzats a fer-ho en el fragor de la festa. La violència de gènere està
tan tolerada i és tan impune que en aquests casos ni tan sols hi ha consciència d’agressió i no s’exerceix cap control sobre aquestes situacions. Hi ha comentaris que diuen que les cares de les noies assetjades a les fotografies no mostren desgrat, però un somriure pot amagar moltes coses al darrere, podent ser un simple mètode de defensa. Si riu però alhora intenta apartar-se les mans dels sobons de damunt significa que no li agrada. En qualsevol cas, encara que això per moltes persones sigui una simple “bufonada” o una altra “forma de diversió”, el tracte discriminatori està implícit.
Un dels aspectes més greus d’aquestes situacions és que s’aprofita el tumult per diluir la responsabilitat individual. D’aquesta manera, s’atribueix la responsabilitat de l’agressió a la col·lectivitat, al descontrol, a l’alcohol; i en aquest clima d’impunitat es reforcen en el que fan. Però el nostre cos és nostre, i ens el toca qui ens dóna la gana. No per despullar-nos estem consentint o provocant res. Perquè una dona s’alce la samarreta i ensenye els pits no dóna dret a ningú a tocar-los, com tampoc hi ha alcohol que justifique cap acció sense consentiment, ni els “hi ha molta gent que sap al que va”, ja que seria com justificar una violació amb una minifaldilla.
En l’ambient d’oci són molt freqüents les situacions en què moltes noies es veuen abocades a relacions no desitjades, cap a les quals es poden sentir pressionades per “haver entrat en el joc de lligar” o “provocar”, en un ambient de normalització de certes conductes considerades agressions sexuals. Conductes que en l’imaginari es consideren part del pack inevitable que es forma en barrejar els elements “dona+festa”: la insistència de bavoses, les mirades lascives, les agressions verbals, tocaments, no poder dir no si has entrat en el joc, haver de tornar acompanyada a casa, etc. Elements tots ells que van suposant, a força de constància i freqüència, un exercici de preparació de les dones perquè accepten els comportaments pressionadors d’ells com alguna cosa consubstancial a l’ambient d’oci. Quan aquestes conductes s’han convertit en normals, es deixen de considerar negatives i passen a ser elements que, simplement, tenen a veure amb el fet de sortir de festa.
En aquest sentit, és necessari sensibilitzar sobre la importància de denominar aquestes conductes com el que són, agressions sexuals, i desnormalitzar-les, trencant l’equació festa + alcohol + possibilitat de lligar = desinhibició del control, bavositat, alerta i cansament, i respostes inadequades.
I perquè costen tant denunciar, en particular, les agressions sexuals? Molts cops, les denúncies no arriben a bon terme per la inoperància i la lentitud de les tramitacions; les dones agredides reben un tracte fred i negatiu per part de les diferents institucions per les quals han de passar; la quantitat de sentències desfavorables posen en dubte la seua credibilitat o se les culpabilitza per haver provocat la situació; existeix por a les represàlies que puguen produir-se…. I per altra banda, la tolerància a les agressions sexuals és alta, en estar aquestes naturalitzades i incorporades en la vida de les dones com a part de la cultura i del fet de ser dones.
La violència contra les dones és una de les violacions dels drets humans més estesa, habitual i silenciada. Aquest fet exigeix enfrontar-la com una preocupació clau que reclama l’activa participació i interlocució des de tots els àmbits de manera transversal. Una informació i prevenció dirigides, sobretot, a les més joves, entre qui hi ha una sèrie de conductes agressives normalitzades que generen un ambient poc propici per a la detecció de les agressions sexuals. Com a part de la prevenció, es valora important la generació d’espais de reflexió, involucrant l’àmbit educatiu, i una permanència constant de les campanyes, no de manera puntual i de manera coordinada entre les institucions. Aquestes han d’anar centrades en l’agressor i no revictimitzar ni responsabilitzar les dones de l’agressió que pateixen, incidint particularment en les relacions entre la població juvenil, combatent la normalització de les agressions.
I perquè ni l’alcohol ni les drogues justifiquen una agressió, i NO és NO, aquí un material de @gatamaulabcn, col·lectiu de dones feministes revolucionàries contra el sistema patriarcal capitalista, per una festa major lliure de sexisme. Perquè és el nostre cos i amb ell fem el que volem.

Arantxa Luque-Espai terapèutic i Psicoeducatiu Aprenent a Créixer 

  1. Jo,que sóc un home, dic que sé que no totes les dones senten el que sents tu, ni totes les dones desitgen el que desitjes tú.

    Jo sé que hi ha dones que tenen aquesta fantasia, exactament aquesta del Sant Fermí aquest d’ Iruña i que la volen fer realitat, son poques, crec que son poques, però hi son.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!