Més enllà de la perifèria

Bloc de Mireia Canal

Ser nacionalista

Sempre he pensat que les etiquetes que posem sobre nosaltres mateixos o sobre els altres són simplificacions allunyades de la realitat, perquè qualsevol persona és molt més que una etiqueta. Aleshores l’etiqueta pot tenir connotacions que no tenen res a veure amb aquella persona i et pot limitar quan la coneixes, esperant que actuï segons aquella etiqueta preestablerta.

Malgrat això, jo sempre m’havia sentit còmoda amb l’etiqueta de nacionalista, ja que sempre he sigut una persona preocupada per la desaparició de la cultura i llengua catalana. Aquesta preocupació m’ha fet solidaritzar amb totes les cultures i llengües amenaçades, també m’ha fet interessar per altres maneres de viure i veure el món.

De molt joveneta em vaig fer el Carnet de la Nacionalitat Catalana, recordo que una amiga de l’Institut va agafar dos impresos durant l’Aplec del Pi de les Tres Branques i me’n va portar un. Vam preparar la documentació que demanava, vam entrar les nostres dades i vam començar a mirar d’aconseguir, crec que eren, 500 ptes en bitllet per enviar-les a través de correu postal, perquè amb monedes no ho vèiem clar. Però els bitllets els estaven retirant, per això no va ser fàcil aconseguir-ne dos. Un cop aconseguits vam enviar l’imprès a l’adreça que posava a l’imprès i al cap d’un temps el vam rebre a casa. Aquell carnet m’agradava tant que és l’únic carnet d’aquella època que encara porto a la cartera. Una de les coses que més m’agradava d’aquell carnet era el decàleg del nacionalista català que apareixia en el darrera del carnet, perquè m’hi sentia totalment identificada. El decàleg deia així:

  1. Catalunya és la teva terra. Aquesta és la teva nació.
  2. La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la.
  3. Llengua, història, comarques, ecologia, folklore, institucions i festes nacionals són el teu patrimoni: guarda’l gelosament i enriqueix-lo.
  4. No et venguis Catalunya, ni per partidisme, ni per diners, ni per cap mena de poder… ni per res.
  5. No matis ni atropellis en nom de cap consigna. No et deixis matar ni atropellar perquè sí.
  6. No regategis el dret de ser català a cap ciutadà. Tots els qui estimen la terra tenen dret a reclamar-la com a seva.
  7. No imposis a ningú la teva nacionalitat. Catalunya és terra de llibertat.
  8. No t’enlluernin aventures forasteres. Catalunya és el teu camp de treball. Això no et priva d’ésser solidari amb tots els homes.
  9. No serveixis els enemics del teu poble. Són enemics de tots els pobles del món.
  10. Sigues crític: Catalunya no és la terra millor, és simplement la teva.

Subscrivia cada un dels punts, excepte el 8, ja que m’agradava molt viatjar i conèixer gent d’altes cultures, per això no descartava un futur lluny del meu país.

Més endavant, parlant amb gent d’altres països, em vaig adonar que aquesta etiqueta tenia per ells algun significat diferent que per mi. Amb els anys vaig notar que es generalitzava un posició negativa cap al concepte nacionalista, fins al punt que gairebé s’assimilava a feixisme. Però el feixisme està molt lluny d’aquesta posició d’amor a la pròpia terra que fa sentir com a propi l’amor que sent cada persona per la seva terra i tradicions.

Aquesta mala recepció del concepte i l’ús per part del nacionalisme espanyol per etiquetar-se ells com a no-nacionalistes i als que no ens sentim espanyols com a nacionalistes, ha fet que molts catalans s’allunyin d’aquesta etiqueta. El problema no és només allunyar-se de l’etiqueta, sinó que a partir d’aquí molts també han deixat de defensar la llengua i la cultura clarament amenaçades per un nacionalisme estatal que utilitza totes les eines al seu abast per fer-les desaparèixer.

Crec que seria més correcte considerar que hi ha dos tipus de nacionalismes: el que es vol imposar a altres nacions com seria el cas del nacionalisme espanyol i el que vol que la seva nació sobrevisqui amb igualtat de condicions, respectant sempre la identitat de tothom sense imposicions, com seria el cas del nacionalisme català. Però no tinc clar que aquesta visió s’acabi imposant, tenint en compte la mala premsa de la paraula i els mitjans que  destinen els estats per tal que el seu nacionalisme no es noti mentre ataquen als altres nacionalismes que no disposen d’aquests mitjans per a sobreviure.

Aquests dies hi ha molt debat sobre el tema, per això està bé de compartir aquesta interessant reflexió: L’independentisme català és nacionalista?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Si, jo també fa molts anys que tinc el carnet, i l’he fet servir més d’un cop, l’ultim a un alberg de la cerdanya , i que l’home de l’hostal que el demanava, no el coneixia però el va acceptar.
    Tens raó que hi han vàris tipus de nacionalistes, però el que ens oprimeix a nosaltres, també ha oprimit a altres nacions abans, i ara crec, que tots tenim molt clar, a qui ens enfrontem ..

  2. totalment d’acord, mireia. les etiquetes van bé pels paquets de fideus, però no per a les persones. quan algú “t’etiqueta” no és a fi de bé. i “nacionalista” és una etiqueta, és clar. generalment vol dir: “si és dels meus, és bo. si és d’ells, és dolent”. nacionalistes són els americans i nacionalistes els cubans, ho són els israelians y els palestins, els russos i els ucraïnesos, ho van ser els francesos i els algerians, etc. etc. a casa nostra, no cal dir-ho. i crec que es pot col·laborar amb la cultura, la llengua, etc. de qualsevol comunitat sense haver de ser, necessàriament, nacionalista. és el meu cas. ara, que això donaria per hores i hores de discussió.

    per cert, em sembla que el punt 8 del decàleg, no va per on tu havies interpretat. no parla d’aventures a l’estranger. jo diria que es refereix a “aventures” d’alguns veïns nostres, amb els fins dels quals som solidaris, però no amb els mètodes. o sigui, bascos i nord-irlandesos.

  3. Subscriure i viure el decàleg!!! Gràcies Mireia!
    Sabem qui son els que donen al terme “nacionalista” connotacions negatives.
    Llengua, cultura, història, patrimoni, respecte per tothom, no vendre’s per diners, ajudar ara més que mai, fer un país net i endreçat…en això hi hauríem d’estar tots d’acord. El servei a la comunitat (per tant la política i tots seus representants a Catalunya) exigeix caminar junts cap aquí. Amb això ben entès, per què no som tots “nacionalistes” en el sentit correcte del terme?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *