5 de juliol de 2009
General
0 comentaris

L’ESTAT DE LES AUTONOMIES

Com el tenim l’Estat de les Autonomies? Encara menys mal que no ens han obligat a dir la Nació  de les nacions. Perquè seria fals. Són ben clars i, acceptats científicament, els trets que  determinen l’existència d’una nació. Catalunya els té tots. I n’hi ha dues més. Però noi, la història s’ha entestat en no concedir-nos la  independència d’un estat veí i així anem. El tema té ara mateix rellevant importància
per la qüestió del finançament. Sí és que no se’n surten. Perquè resoldre aquesta
qüestió en base a regateigs, fa riure o fa plorar. Trieu.

Els governs del’Estat no han sabut mai qui és qui amb tot això. I per a fer-ne una anàlisi profunda ens hauriem de remontar als temps de l’anomenada transició. Cosa que no farem.

Si els esquemes de repartiment, dels nostres mateixos diners! fossin justos, àdhuc sense oblidar aquell concepte tan aprofitat de la solidaritat, les discussions i regateigs sobrarien.

Tampoc s’entén massa que atesa la extraordinària participació econòmica de Catalunya a l’estat no s’hagi pogut estructurar un concert econòmic permanent a semblança de l’històric d’ Euskadi. Espanya fa plorar. A Catalunya li bull la sang. Però només això. Ens bull la sang. I és poc, davant les  constants agressions.

La crisi. Quina crisi? La fam dels pobres voleu dir. Acomiadats, jovent sense treball,marginació…. Es tracta de diners. Bitllets del Banc d’Espanya. La banca en crisi? Què ha fet el Banc d’Espanya, que tè la responsabilitat del control de les companyies financeres i depèn del Ministeri d’Economia. On són els bitllets de Banc? Convertits en promocions immobiliàries a mig començar en sòls il·legals?

O potser estan també a les cúpules dels altíssims edificis de les capitals i a les butxaques dels senyors que ocupen els despatxos d’aquestes cúpules.O potser a Andorra (tan bonica ella), o a Liechtenstein, o en els Bancs d’alguna de les nombrosíssimes illes caribenyes i d’altres rodals, especialistes en comptes xifrats. Veritables paradisos.

I entretant els catalans esperant el dia 15 de Juliol. És el quinze,oi? Mentre la sang ja fa segles que ens bull.

Però només això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!