13 de novembre de 2009
General
1 comentari

NI AIGUA NI NEU

Aigua salada. Perquè a mi m’agrada, a l’estiu tocar el mar i a l’hivern trepitjar la neu de les altures. Doncs bé, fa un parell d’anys que no he vist el mar i, si fa no fa, que no he tocat la neu. Com que no m’atreveixo a conduir (encara) i des d’aquí no es veu el mar si no t’enfiles  uns dos-cents metres per la serra de les Torretes. m’he quedat aquest destiu sense ni tan sols la visió llunyana del mar que quan has assolit els 600 metres per aquestes serres es veu per cinc llocs. Al Besós,al Llobregat, al portinyol del Garraf, a Vilanova i a Tarragona.

I  la neu que ja ha caigut amb intensitat i aquest fi de setmana ja obriran algunes estaciones, l’he vist al lluny, en una excursió que vaig fer en cotxe amb xofer, i les crestes pirenenques ja blanquejaven. Però de tocar-la, res. Ni trepitjar-la, clar.

M’haig de refiar dels records de no fa pas tant temps, o bé dels reportatges que sobre aquests temes es poden veure a la televisió.

Tota la meva vida que he trepitjat els camins de muntanya i la neu i els rocsde les altures .El mar, menys.

I això són coses que no em deixen indiferent. No confio massa (gens) poder retornar a la situació física de no fa pas tant temps, a tenor del què la classe mèdica no m’ha dit pas directament encara. Però, ja és ben sabut que avui circula molta informació i una paraula d’aquí, un text d’allà, un hom es va formant un cert criteri sobre el seu futur que, de totes formes, em guardaré prou d’assegurar que aquesta mena de pseudo-criteris són correctes. El temps ho dirà.

De moment, el què dèiem  ara mateix. Són coses que no et deixen indiferent. Generen en l’interior del cor una enyorança. Enyorança de baixa tensió, si voleu,
però que agumenten, si això és possible ,l’amargantor d’ aquells   altres enyors
que no podem, ni volem, borrar del nostre viure.

  1. Sí de vegades ens hem de refiar dels records de no fa tant de temps o més antics, irrepetibles. De vegades , però, hi ha un present nou de trinca que avui és una realitat, el tacte de l’escorça d’un arbre, la llum que es filtra al finestral, la caiguda lliure d’una fulla, la veu a l’altra banda del telèfon. Bona nit, amic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!