11 de març de 2010
General
3 comentaris

TORNAR

La paciència! La de suportar el càrrec de conciència per un silenci que ratlla la mala educació i la de cercar-me amb constància per a veure si trec el nas en aquest bloc
i dono senyals de vida.
La primera no té cap mèrit.Només dolor.La segona no sabré mai com agraïr-la.

Val a dir que el meu estat, que no explicarem, no em permet de fer gran cosa, entre problemes físics i dels altres. Passo moltes hores a casa com una persona i- nútil. Les circumstàncies fan que aquestes hores, llargues i lentes, trasncorrin amb solitud, la qual cosa agreuja l’estat d’ànim. Darrerament he avançat un xic. Diguem dues dècimes sobre 10 enters i dec estar pel mig de la cursa. A vegades sóc capaç d’esforçar-me (com ara).Però me’n surto molt poques vegades.

Però, això si, tinc sempre en el pensament  aquelles i aquells que d’una manera o altra, pensen en mí qualque vegada. En especial via
Vilaweb.

Gràcies, mil vegades gràcies.

  1. …. retrobar-te i llegir uns mots escrits per aquest blocaire tossut i que no llença mai la tovallola !!
    Constància, esforç, emocions, i bon veinatge. Què has pogut veure des de casa teva en aquests díes de fred i neu ?
    Bon dia, molt plàcid !!
     

  2. gràcies a vostè, per avançar passet a passet i pels pensaments i per passar per ací de tant en tant a deixar-nos unes paraules.
    una abraçada

  3. Ja saps que de tant en tant vinc a cercar les teves paraules i a vegades hi deixo constància i avui he tingut sort. Avui som a casa per un refredat que me fa quasi líquida i me deixa sense veu, i a més, saps que arrossego la tristor de veure com s’acaba mumare com un llumí, vaig molt sovint a Barcelona i aquest fred perllongat d’enguany me fa forat també. Avui , però, és un dia clar i m’ha agradat trobar-te d’allò més. Una besada clara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!