Miranda

Obra Cultural Balear de Formentera

22 de gener de 2013
0 comentaris

ELS MOTS OBLIDATS (12.01.2013): nyany, bacó, muleta, garrovetes

Som en temps de matances i des de la secció Els Mots Oblidats del programa “L’illa del Tresor” de Ràdio Illa, una secció feta amb la col·laboració de l’Obra Cultural Balear de Formentera, hem preparat una selecció de paraules vinculades a aquesta festa familiar tan arrelada en el nostre imaginari. Com sempre, us aportam l’explicació sobre l’origen i el significat d’aquestes paraules i l’enllaç per si preferiu  escoltar aquest programa. Esperam que us agradi.

NYANY: Infantilisme per referir-se al porc. La paraula té origen onomatopeic (imitació del gruny de l’animal).

BACÓ: Porc adult. A Formentera, a la Mola, existeix, a prop del far, la cova des Bacons, on, segons que es diu, es tenien porcs fins el moment de les matances. La paraula és d’origen germànic (bakko, segons el DCVB) i està emparentada amb la paraula anglesa “bacon”. Quan deim que està emparentada no volen dir que en provengui, sinó que es tracta de dues paraules que comparteixen un origen comú. En català, la paraula “bacó” es troba ja documentada al segle XIII, quan les illes encara s’estaven incorporant a la corona catalanoaragonesa. Per tant, és una paraula importada pels pobladors catalans i formada en els territoris on el llatí vulgar evolucionà cap al català amb influències dels diferents pobles germànics.

MULETA: A part de significar “mula petita” i, per influència del castellà, “crossa”, una muleta és un intestí de bestiar que s’usava per fer-hi embotit. Anys endarrere, es feia més embotit que no avui dia, a les matances, ja que no existien els mitjans de conservació que hi ha avui, com les neveres i els congeladors. Per això, no solia haver-n’hi prou, amb els intestins del gorrí que es sacrificava, i calia usar-ne d’altres animals. De fet, avui dia encara solen ser insuficients els budells de l’animal que es mata el mateix dia. Concretament s’empraven la muleta i l’anomenat “budell de bou”, que venien dins bótes o bidons i conservats en sal, i es venien a pes o a metres.

La muleta, que crec que avui dia ja no s’usa, tenia una característica especial: era un intestí “cec”, és a dir, tancat en un extrem. No s’assemblava a un “tub”, sinó a un “mitjó”. El sistema digestiu dels mamífers ja els té, aquests intestins cecs, per augmentar la superfície d’absorció dels nutrients i treure més profit a la digestió. Els animals remugadors, però, encara l’hi tenen més compartimentat, l’aparell digestiu, i aquests intestins cecs hi estan més desenvolupats.

Quan s’omplia una muleta de pasta d’embotit, només calia lligar-la d’un extrem, ja que l’altra estava tancat. A voltes, però, calia lligar els dos extrems de manera que la peça embotida quedàs endoblada i fos més fàcil de penjar a la perxada. Això implicava fer una lligada a l’extrem tancat de la muleta. I el resultat era una “bola” en aquest extrem lligat. Aquesta “bola”, d’una grandària variable, però mai més gran que un ou de gallina ni més petita que una mandonguilla, rebia un nom, que estic confirmant a base de preguntar-lo a la gent. Per ventura, algun lector d’aquest bloc el sap i ens el pot dir usant els comentaris a l’apunt.

GARROVETES: Són les costelletes flotants del porc, les que no arriben a ajuntar-se amb l’espinada. Reben aquest nom probablement a causa de la seva semblança amb el fruit del garrover, per la seva forma llarguera i aplanada. Es tracta d’una peça de la matança que s’extreu del porc quan es comença a fer a peces, i es duu aviat cap a la cuina per a la frita o l’arròs del migdia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!