Miranda

Obra Cultural Balear de Formentera

1 de febrer de 2013
0 comentaris

ELS MOTS OBLIDATS (19.01.2013): Entrevista al filòleg Enric Ribes

El dissabte 19 de gener entrevistàrem a la secció Els Mots Oblidats del programa L’illa del tresor de Ràdio Illa el filòleg i investigador Enric Ribes Marí (Eivissa, 1955). Enric Ribes és Doctor en Filologia i especialista en lèxic patrimonial i toponímia de les illes Pitiüses. Justament les temàtiques de la nostra secció radiofònica dels dissabtes, una secció realitzada amb la col·laboració de l’Obra Cultura Balear de Formentera. Des d’aquest post podeu accedir a l’arxiu de l’entrevista, que podreu escoltar donant-li al “play”.
Si llegiu l’article sencer podeu conèixer més a fons el seu perfil i publicacions.

Enric Ribes i Marí és Doctor en Filologia Catalana, treballa de professor d’ensenyament secundari a Eivissa i és membre de l’Institut d’Estudis Eivissencs, on duu a terme la tasca de direcció de la revista Eivissa.

Enric Ribes és autor d’una desena d’estudis al voltant del lèxic de les Pitiüses. D’una banda el lèxic patrimonial en les seves especificitats, i de l’altra la toponímia, és a dir, els noms de lloc.

Alguns dels seus llibres són Sabíeu que…? Paraules d’Eivissa i Formentera (1986), Noms de lloc (1992), La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995), Llengua i terra unides (2004), La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’Onomasticon Cataloniae (2005) i, el seu darrer llibre, La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006). A més, ha escrit un bon reguitzell d’articles sobre els mateixos temes, que han anat sortint publicats a revistes com Eivissa i El Pitiús.

Un dels manuals de referència que usam en aquesta secció per preparar els programes dissabte a dissabte és una obra seva: l’Aportació pitiüsa al DCVB (1991). Es tracta d’un repertori de vocables que complementa una obra de referència al nostre país: els 10 volums Diccionari Català-Valencià-Balear, d’Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll. Va ser una incursió ben contundent en l’estudi del lèxic patrimonial.

No es tracta pròpiament d’un llibre o una publicació, però hem d’indicar que Enric Ribes és també coautor, juntament amb Pilar López i Gaspar Valero, del Recull Toponímic de l’Illa de Formentera(1993), un inventari dels noms de lloc de Formentera que aplega al voltant de 3000 topònims i que constitueix el principal estudi global dels noms de lloc de ca nostra. 

Val a dir que l’estudi de la toponímia, especialment aquells casos d’origen dubtós o incert d’una paraula com per exemple “Formentera”, “Vedrà”, “Tagomago”, etc. té un vessant força atraient: cal complementar l’explicació estrictament lingüística amb aportacions de la història, de l’etnologia, de la literatura popular, de la botànica, la geologia… Tot plegat fa que la lingüística entronqui amb moltes altres disciplines. Llegir els comentaris del llibre sobre la toponímia precatalana és rebre una lliçó concentrada de tota classe de coneixements.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!