Els errors de càlcul de la CUP

El temps passa des del ja llunyà 27 de setembre, amb uns resultats electorals bons, però complexos. Els càlculs de la CUP preveien que JXS en faria prou amb els seus vots per tal d’investir Artur Mas de President. Tanmateix, no va ser així. El fet que l’abstenció dels 10 diputats i diputades de la CUP no sigui suficient per investir Artur Mas, ha generat una situació en el si de l’organització complicada de gestionar. En bona part, ha estat la mateixa CUP que s’ha anat enrocant amb el fet que sigui Artur Mas el President d’aquesta legislatura de ruptura. Primer, al llarg de la campanya electoral. Els periodistes insistien amb aquesta qüestió i la resposta de la CUP era evident i natural; No farem Artur Mas President. Dir el contrari al llarg de la campanya hauria estat una estupidesa. Passades les eleccions, resultats en mà, tenim l’error de càlcul sobre la taula; I ara què? Doncs l’aposta va ser clara, per negociar amb JXS s’ha d’apostar fort, amb fermesa i amb la convicció que això faria canviar el presidenciable a JXS. Tot indica que aquí també hi haurà un error de càlcul, ja que JXS no sembla disposada a canviar de presidenciable.

Arribats en aquest punt, la CUP posa en valor la coherència de mantenir el seu posicionament de no investir Artur Mas. Coherència que part de la CUP (encara no podem quantificar-la) la defensa fins al punt que si aquest posicionament porta a unes noves eleccions, doncs si va. Irresponsabilitat de JXS per inflexibles s’argumentarà. Així mateix hi ha veus com la de Pau Llonch (@paullonch) que en un article fet públic ahir a la tarda, considera que les eleccions anticipades són un farol de CDC. És una teoria curiosa que no acabo d’entendre. CDC necessita oxigen per refundar-se i si no ho fa des del poder li serà més difícil. Exhaurirà totes les opcions de tocar poder per aconseguir-ho, si cal, amb noves eleccions i govern autonomista.

En tot cas, considero que són els errors de càlcul de la pròpia CUP els que ens han portat fins aquí. I són errors que jo, sent tan sols un col·laborador local de la CUP, els hauria firmat. El posicionament en campanya i durant la negociació fins el debat d’investidura el subscric. Ara però, entenc que estem en una nova etapa. El procés de negociació pel que fa al presidenciable el considero finalitzat. JXS no canviarà de posicionament.

Davant d’aquest panorama la CUP ha de valorar quin escenari li és més positiu per tal d’aconseguir els seus objectius; La independència i el socialisme (l’ordre del factor no altera el producte). Els darrers dies he fet aquest exercici diverses vegades, i quan m’imagino unes noves eleccions no veig cap escenari millor. No, no veig unes noves eleccions sense Artur Mas de presidenciable, ja sigui amb JXS o el nou partit de CDC, serà ell. Si crec que Artur Mas es veurà obligat a presentar-se -sinó ja plegaria ara- quin resultat pot esperar la CUP? Qualsevol sense que li suposi una responsabilitat decisiva? La CUP és conscient que podem tornar a una CDC autonomista que ens haurà penjat la llufa de traïdors a l’esquena? Sense opinadors, tertulians ni mass media que ens donin cobertura, La CUP no té capacitat per imposar el seu relat.

Així, davant d’un nou resultat electoral ens podem trobar amb moltes combinacions possibles per formar un nou govern, però cap tindrà la possibilitat real de deixar l’autonomisme enrere com tenim ara. Sigui el que sigui, serà un govern autonomista. De manera que tindrem els mateixos desnonats, les mateixes famílies en pobresa extrema, el mateixos infants amb malnutrició, els mateixos adolescents amb risc d’exclusió social, els avis seguiran desatesos, etc. No tenim cap garantia que amb en Mas de president -o en Romeva, la Munté o en Junqueras- això sigui diferent. Cert, però s’obre una nova pantalla, i qualsevol cosa nova és una possibilitat oberta a que hi hagi canvis reals. Si no va bé, tornarem a la pantalla de l’autonomisme, però amb la diferència que l’esquerra independentista serà més forta i la dreta catalana s’haurà afeblit encara més.

En definitiva, una coherència tàctica com és la negació a investir Artur Mas pot portar a perdre la coherència estratègica. Quan una decisió coherent et fa perdre pas per aconseguir els teus objectius, aquesta decisió perd la qualitat de coherent. El 1998 Euskal Herritarrok, amb Arnaldo Otegi de portaveu, donava suport parlamentari al govern del PNV. Per l’esquerra abertzale no es tractava d’un objectiu polític, sinó una decisió tàctica per acostar-se al seu objectiu. I cal tenir en compte que era un govern autonomista, i aquí, no estem parlant d’això.

Permetre que un seguit d’errors de càlcul ens facin enrocar amb el nom d’un president, quan no tenim cap garantia que amb qualsevol altre proposta de JXS el govern hagi de ser millor, no té sentit. I si som honestos i reconeixem que confiàvem en un govern de JXS amb l’Artur Mas de president i, com a màxim, la nostra abstenció, la cosa encara agafa un aire més grotesc.

@boschpere

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

  1. Hola Pere,
    Crec que bona part de aquesta reflexió que fas té molt a veure amb el teu anterior post sobre qui domina el relat.
    En tot cas, crec que fins ara no s’ha posat sobre la taula tot el que s’hi havia de posar (i no ho dic en to masclista). Parlo de començar a negociar, ja que fins ara crec que la única cosa que ha posat cadascú sobre la taula són els seus punts i ha marcat la seva posició. Sembla poca cosa, però degut als resultats era necessari veure què hi deien els diferents actors, i sobretot ERC. Per tant, ara cal que es sàpiga què diu i què fa cadascú, ens agradi o no.
    Avui en Mas ha dit a Catalunya Radio que aquesta setmana JxS faria públics el que ha ofert a la CUP i diumenge la CUP farà una Assemblea per explicar la seva gestió a la militància i decidir quines han de ser les línies de la negociació a partir d’ara. Doncs, com molt bé apuntes, només s’havien establert alguns supòsits i que la investidura depengués de la CUP no era dels més escoltats entre la militància (que sí la majoria parlamentària i la continuïtat del procés).
    A partir d’aquí veurem si realment la CUP cumpleix el que ha anat dient, que el més important és el què, el com i el quan i no tant el qui. I és en aquest què, com i quan on vull que la CUP tingui el màxim d’influència que per això els vaig votar, i si no hi ha acord, que sigui exactament per aquests motius. 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *