L’esforç estèril

Ara ja fa un any i mig que el comerç del centre de Figueres pot obrir els festius de gairebé tot l’any. Durant el primer any només les franquícies varen optar majoritàriament per obrir, els establiments més petits i familiars que s’hi van sumar es podien comptar amb els dits d’una mà. Ara, havent passat la meitat del segon any veiem que fins i tot part de les franquícies han desistit d’obrir.

Qui no estigui vinculat amb el comerç és provable que no entengui res. La gent deu pensar, “com és que els comerciants de Figueres no obren els diumenges? Si és un avantatge per a ells davant d’altres ciutats o, fins i tot, sembla que hauria de ser una eina per contraposar-se als grans centres comercials com l’outlet de la Jonquera”. Aquesta visió és comprensible que es tingui si només es valoren aquelles informacions que transcendeixen als mitjans de comunicació o s’escolten les declaracions del govern figuerenc. La setmana passada la premsa tornava a parlar de les accions i estratègies liderades pel regidor de Promoció Econòmica Manel Toro, per tal d’aconseguir que els diumenges de comerç funcionin. Per més bones intencions del govern, l’error ve d’inici. Per tal d’aconseguir que Figueres fos designada ciutat d’excepcionalitat turística es van utilitzar les xifres de visitants que té el Museu Dalí (entorn al milió de persones anualment), i és sabut que una part important d’aquests visitants (aproximadament el 50%) vénen amb excursions programades, aprofitant el dia per fer múltiples visites a banda del museu; Port Lligat, Púbol, Girona…, de manera que aquests visitants estan molt poques hores a la ciutat. A aquesta realitat -que entre tots hem de canviar- cal sumar-hi un canvi d’hàbits en el consum; una de les conseqüències de la crisi econòmica és que “anar de compres” com a activitat d’oci ha deixat de ser un fet massiu.

No existeix una demanda de consum que justifiqui obrir els festius. Si els comerciants veiessin la possibilitat de fer calaix els diumenges, segur que obririen. No competirem amb grans superfícies i outlets per horari d’obertura, el petit comerç sempre té les de perdre, però el comerç de Figueres té punts forts que no té, ni pot tenir, una gran superfície. Aprofundim en aquests, posem en valor allò que diferencia el comerç de proximitat. Seguir promocionat el comerç de Figueres amb l’eslògan “No tanquem els diumenges” és un esforç estèril que, a més, pot malmetre la imatge de la ciutat, perquè no és cert.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *