Narrativa audiovisual: Anàlisi del relat “El almohadón de plumas” d’Horació Quiroga

En el text d’Horacio Quiroga “El almohadón de plumas” ens trobem davant d’una figura del narrador heterodiegètic. És així perquè l’autor ha escrit una història en la que el narrador n’és aliè. El narrador no forma part de la història que s’explica ni ha tingut cap tipus de participació. La posició del narrador és com la d’un espectador privilegiat, que és invisible per els protagonistes de la història, però que es troba al seu costat, veient quin és l’espai físic en el qual es desenvolupa la història i també en quin espai de temps es desenvolupa la història. Així mateix, el narrador transcriu diàlegs entre els protagonistes de la història.

Tenint en compte que la figura del narrador és una construcció de l’autor, veiem com la història porta incorporats elements que s’han de situar en la opinió personal del narrador, en l’enfoc que l’autor li ha volgut donar en la seva construcció. Aquest rol del narrador el veiem en diferents parts del text com és el que reprodueixo de manera textual a continuació. ”La casa en que vivían influía un poco en sus estremecimientos. La blancura del patio silencioso —frisos, columnas y estatuas de mármol— producía una otoñal impresión de palacio encantado. Dentro, el brillo glacial del estuco, sin el más leve rasguño en las altas paredes, afirmaba aquella sensación de desapacible frío. Al cruzar de una pieza a otra, los pasos hallaban eco en toda la casa, como si un largo abandono hubiera sensibilizado su resonancia.” En aquest fragment podem llegir com el narrador no només descriu característiques de la casa de l’Alícia i en Jordán, sinó que hi pren part i expressa la seva opinió. Considero doncs, que aquest fragment ens mostra de manera evident que el narrador és una construcció de l’autor, i que aquest li fa projectar les actituds que considera oportunes. En aquest sentit, podem observar com el text que hem d’analitzar el narrador acumula tots els elements de la diègesi.

El text d’Horació Quiroga està narrat amb una focalització d’un passat no massa llunyà. De manera que el narrador explica una història que ja ha passat però no fa massa temps. Aquest posicionament en quan a l’espai de temps el considero reforçat per la variable de la distància, ja que aquesta és feta amb una focalització molt acurada en el detall i amb la curta distància. Són molts els moments en que el narrador explica els fets amb un zoom molt proper. Un exemple és quan explica que l’home, en Jordán, camina amunt i avall de l’habitació on es troba l’Alícia estirada en el seu llit. En aquest cas el narrador diu ”A ratos entraba en el dormitorio (en referència a Jordán) y proseguía su mudo vaivén a lo largo de la cama, mirando a su mujer cada vez que caminaba en su dirección”. Quan una narració entra en aquest nivell de detall, explicant com l’home camina per dins l’habitació i que aquest mirava la seva dona cada vegada que caminava en la seva direcció, podem afirmar que es tracta d’una distància curta amb un zoom important que ens permet conèixer detalls de la història.

Un altre element de la focalització és la freqüència, i en el cas del nostre text podem observar que no estem davant d’una història que repeteixi situacions, sinó que s’explica una història amb un inici i un final, sense repetir-se les situacions.

La tercera categoria o element que estem analitzant pel que fa a la focalització, tracta de les limitacions del coneixement. És a dir, quin és el grau de coneixement del narrador de la història que ens està explicant. El text de l’Horacio Quiroga és una història de l’anomenada narració omniscient, ja que el narrador té la qualitat de conèixer els pensaments i sentiments més íntims dels protagonistes de la història. Un exemple és quan el narrador diu ”Él, por su parte, la amaba profundamente, sin darlo a conocer” En aquesta frase el narrador explica sentiments d’en Jordán. Veiem doncs com el narrador no només té la capacitat de veure i escoltar el que passa a dins la casa de l’Alícia i en Jordán, sinó que també té la capacitat de saber què diuen els pensaments d’en Jordán. Una de Les característica més rellevants de la focalització omniscient és que gairebé sempre es tracta d’una història que té lloc en una situació temporal ulterior.

El tercer aspecte que se’ns demana analitzar és el temps. El temps és un altre dels elements indispensables que ha de tenir una narració. El temps resulta elemental per donar versemblança a la història que s’explica.

Partint de la teoria de Todorov podem reafirmar que el text d’Horació Quiroga es tracta d’una narració ulterior regida per un narrador heterodiegètic i amb una focalització omniscient i que es comporta com a entitat demiúrgica que controla l’univers diegètic. En aquest sentit podem identificar com els elements del temps permeten al receptor de la història crear-se una imatge versemblant. En el text que analitzem sabem amb quant de temps passa la història, des dels mesos en què es desenvolupa la història, fins al control de diferents episodis. En aquests casos el ritme de la història accelera o frena segons vol el narrador; hores, dies, nits, moments, etc.

L’últim aspecte per analitzar és l’espai. Aquest és un altre dels elements de la narració imprescindible perquè no es trenqui la diegètica. L’espai integra els components físics que serveixen d’escenari on succeeix la història que es narra, així com el moviment dels personatges. Per altre banda l’espai també respon a un concepte entès en un sentit figurat com les esferes social i psicològica del relat.

Així doncs, gràcies a l’espai podem veure la casa en la que té lloc la història de l’Alícia i en Jordán, sabent no només com és aquesta casa, sinó quina distribució (en part) té, i quins moviments són els que els dos protagonistes principals fan. El segon concepte d’espai ens permet conèixer l’estat anímic dels protagonistes, perquè l’espai no només és l’escenari on té lloc la història, sinó que també ens mostra l’acció.

Sense l’espai no existiria la narració, perquè no sabríem on té lloc la història que s’explica, com és aquest espai i tampoc sabríem quins moviments fan els personatges i en quina situació social i psicològica es desenvolupa el relat.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *