Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

3 d'octubre de 2020
0 comentaris

Donec perficiam (40) 1 d’octubre

 

 

dijous 1 d’octubre de 2020

 

 

Segurament, el referèndum i la votació de l’1 d’octubre ha estat  el més important que ha fet Catalunya, la gent de Catalunya, en els darrers anys.

Va ser una victòria  moral absoluta.

España ja tenia previst apallissar-nos. Dies abans de la feta, la policia i la GC ja sabien que havien de venir a pegar-nos.

Una bona part del poble espanyol, sempre tan pobre i, tanmateix, tan partidari de l’ordre i la llei dels poderosos, els van animar amb un “a por ellos”  que no va ser mai condemnat perquè segons la justícia espanyola (sic), és un crit esportiu.

El Sr.Preparao també va participar en l’encoratjament  de les forces repressives.

Tots els que van participar en la feta, han estat condecorats, premiats, ascendits i han millorat els seus sous. Deu ser la teoria aquella que per mantenir quiet el ramat, convé pagar bé els gossos.  La sorpresa és que el ramat aplaudeixi alegrement. Ja fa anys que duren els aplaudiments, tot s’ha de dir i perdó per la metàfora

Els set alts càrrec espanyols que van venir a Catalunya dirigint i coordinant l’operació, havien estat condemnats per tortures. Ja veus el nivell. Torturadors. Perdó, un d’ells no va ser condemnat per torturador sinó per assassí. Condemnat tampoc, va ser ascendit. Vivaspaña.

Aquell dia la policia espanyola va fer un ridícul que no ha oblidat i no serà fàcil que oblidi.

Des d’aquell dia l’aparell repressor està més actiu que mai.

Tots no anirem a la presó. Serà més fàcil que converteixin Catalunya en una presó.

En això estan.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!