Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

7 de novembre de 2020
0 comentaris

Donec perficiam (45) A més repressió, més compromís.

 

 

dijous 5 de novembre de 2020

 

A més repressió, més compromís.

 

Tornarem a citar la Rosa Park que va dir: “Com més obedients ens mostràvem, més abusaven de nosaltres”.

Se sap: com més impunitat, més dolenteria. Com més silenci, més agressions. Com més obediència, més abús. Això funciona així des de l’antiga Roma, potser abans i tot. Potser els troglodites ja en sabien alguna cosa.

El poderós sap que els dèbils tendim a la por i al silenci, per això no s’estan gens de provocar la por i provocar situacions en les quals sembla que no tenim res a guanyar, que l’únic que podem treure són quatre mastegots, alguna multa  i potser algú que hi anirà a la presó. I si vas a la presó, ni t’explico el que t’hi trobaràs.

Per això sempre és molt més fàcil no acudir a la manifestació, no sortir al carrer, no dir res, callar i aguantar, com s’ha fet tota la vida. Sempre ens posen exemples de pares i mares callats i resignats.

Els mafiosos sicilians amenacen dient que un home que no parla, que no es queixa, que no comenta res, que no diu res dels amos, pot viure cent anys. Amb un got de vi a la mà, ho diuen. Es la moral de l’esclau.

Els amos, tot sovint, armen i abraonen quadrilles de morts de gana per espantar la gent normal i ,segons com, els donen una pistola i una placa.  No caldrà posar molts exemple.

Cal seguir plantats. Sense escarafalls però, i  sense fer-se el valent.

Es difícil però cal dir-ho ben clar: No callarem.

Com més fiscals, més jutges i més fatxes posin contra nosaltres, més disposats estarem a dir que Espanya és un país feixista.

A més repressió, més compromís.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!