Moreno i companyia

Coses dels Moreno

Els grillons caduquen?

6 d'abril de 2019

Els grillons caduquen? “L’home no ha de ser esclau de la llei. La funció de les lleis només té sentit si protegeix l’home” (anònim del segle XXI). De vegades, una arbitrarietat pertinaçment sostinguda en el temps es converteix en un dogma: veritat indiscutible acceptada per les masses instruïdes en uns determinats programes educatius. Una cosa

Llegir més

A qui vols més, a Puerto Rico o a Catalunya?

28 de març de 2019

A qui vols més, a Puerto Rico o a Catalunya? “Els voltors nacionalistes són de l’ordre dels falcònids nacionalistes” (anònim, segle XXI). Les commovedores reaccions del mitjans de comunicació espanyols respecte als relats de certs testimonis en el judici dels presos polítics demostren, una vegada més, dues qüestions. La primera és la constatació empírica de

Llegir més

”Ells” tornaran?

27 de març de 2019

”Ells” tornaran? Hi ha períodes fèrtils en materials que poden estructurar cròniques, assajos, articles de premsa, etc. Però, lamentablement, no sempre l’abundància és sinònim de goig. Ho dic perquè vivim una actualitat situada en el zenit d’una resurrecció ideològica de ressonàncies lúgubres a cavall de victòries ominoses. Declaracions i discursos recuperen, ara i adés, pensaments

Llegir més

Ja la tenim, pare rector…

26 de març de 2019

Ja la tenim, pare rector… Era inevitable. Un dia o altre, les espoletes sepultades d’aventures passades havien d’esclatar com acaba de fer-ho una, per boca del president dels Estats Units de Mèxic. N’hi ha més, hàbilment ocultes sota una capa historiogràfica que la metròpoli s’encarrega de divulgar dins i fora de la península. És el

Llegir més

Cento de Gorga…

20 de març de 2019

Cento de Gorga… No sé si m’indueixen a creure’m un cuc o em dibuixen epopeies de gesta, però he de confessar que em fan sentir un insecte inferior i subaltern; simple i vil auxiliar de llinatges tan sonors com els que omplin l’actualitat. Perquè no ens posarem a qüestionar transcendències adquirides en noble lliça i

Llegir més

Fletxes i dogma

14 de març de 2019

Fletxes i dogma Quan es produí el triomf dels exèrcits de Franco (1939), la quinta columna i el funcionariat procedent de l’Espanya nacional –uniformat o no–, ocuparen el nostre territori. Era el mateix efecte poblacional afavorit per la victòria que els valencians ja havíem patit en diverses ocasions. L’explotació de l’èxit es va dur a

Llegir més

“Voy por rutas imperiales…”

7 de març de 2019

“Voy por rutas imperiales…” Quina sort que ha tingut Madrid de créixer enmig d’una xarxa perfecta de rodalia ferroviària! Quanta fortuna acumula el gresol que liqua els capitals que recapta i els balafia pro domo sua! Quanta intel·ligència tingueren els pròcers que aconseguiren absorbir, mitjançant  estratagemes legals, els recursos  d’altres territoris, dòcils o rebels. Com

Llegir més

Atàviques cançons de guerra

25 de febrer de 2019

Atàviques cançons de guerra Cavalquen bèsties solípedes ancestrals impulsades pels vents encesos del ponent immutable. Són els centaures de la redempció que declaren les hostilitats. Altra vegada. El camp de batalla, en letargia intermitentment, s’ha despertat bramulant contra el díscol mal assimilat que gosa resistir-se a l’imperi de la força. D’aquesta capacitat exclusiva –la força– 

Llegir més

Des del triclini

18 de febrer de 2019

Des del triclini   Recolzat en el triclini, implore l’assistència de la musa corresponent que em permeta enllestir un article interessant o, si més no, digne de l’atenció del lector. Com que la inspiració m’esquiva, he optat per anar per travesses traçades en el mapa de la reflexió. Heus-ne ací les conclusions. Els ocupants d’un territori

Llegir més

Preguntes innocents

12 de febrer de 2019

Preguntes innocents Un migjorn hivernal, assaboria jo uns gallons de taronja reclinat en el triclini envellutat del menjador de casa. Ho podia fer perquè la fruita valenciana, tot i ser la millor entre les excel·lents, no podia eixir de casa a conquistar els seus mercats històrics. Encara més, els horts quedaven sense collir perquè la

Llegir més

A cada ruscada perdem un llençol

2 de febrer de 2019

A cada ruscada perdem un llençol Cada idioma té unes característiques que el singularitzen i el fan únic. Però quan eixos trets exclusius afaiçonats per segles d’ús es perden per influències d’un altre, l’idioma propi perd el geni popular que l’ha anat configurant a través dels segles. Efectivament, em referisc al valencià i les seues

Llegir més

Franco i la transcendència

29 de gener de 2019

Franco i la transcendència Més d’una vegada he qualificat l’herència espiritual de Franco com un sistema de pensament. I un sistema és superior a una ideologia perquè el primer és quasi irreversible i la segona pot ser conjuntural. Per això es pot militar en l’esquerra o amb la dreta, o simpatitzar-hi, segons convenciments o interessos

Llegir més

Crema Catalunya!

20 de gener de 2019

Crema Catalunya! Destinem els lubricants a altres quefers, deixem-nos de romanços i arrisquem-nos, perquè en algun moment les anàlisis han de servir-se crues i, si pot ser, acabades de collir. Anem anant. La fòbia irracional al català no és un fenomen exclusiu de les darreres dècades. A Espanya, amb minses excepcions personals, li repugna una

Llegir més

Al voltant del Sr. Cantó, sense ira

8 de gener de 2019

Al voltant del Sr. Cantó, sense ira Jo podria desfermar una ofensiva contra el pensament que representa qui, probablement, serà un dels aspirants a la presidència de la Generalitat. Podria i tal vegada ho hauria de fer si raons de tipus personal no m’ho impediren. Per tant, intentaré llevar ferro a un assumpte que m’afecta

Llegir més

No és això, companys

3 de gener de 2019

No és això, companys Efectivament, això els falta als qui intenten agenollar-vos a colp de jutges, amenaces, titulars mediàtics i exèrcit. No sé si sou prou conscients que actuant de manera explosiva, poseu en safata de plata el cap de la nació que no volen reconèixer. És a dir,  amb el comportament que dicta la

Llegir més