29 de desembre de 2008
General
4 comentaris

Aquí no penca ni déu

Com cada any, no puc evitar unes reflexions econòmico-nadalenques Semprehe arribat a les mateixes conclusions, però només aquest any la realitat macroeconòmica és coherent amb les meves modestes observacions.

Es tracta de comptar, de la gent que s’asseu al voltant de la taula de Nadal, el nombre de persones que penquen, cotitzen i paguen impostos, i els que pertanyen a això que se’n diu les classes passives.

Puc detallar fins a tres taules de nadal, que conec bé.

A la taula 1 hi ha dues senyores beneficiàries de pensions de jubilació; una dona de quaranta i escaig beneficiària d’una pensió de viuditat; dues dones d’entre 35 i 45 que són funcionàries; una dona de trenta i tants que té cura del seu fill i no treballa; dos homes que treballen al sector privat, i quatre nens. De tretze persones, en treballen quatre i, d’aquestes, dues cobren del sector públic.

A la taula 2 hi ha tres jubilats; una dona de 40 i escaig que no treballa; dues dones funcionàries; i sis nens. De dotze persones, en treballen dues, totes elles al sector públic.

A la taula 3 hi ha un jubilat, dos homes i una dona que treballen al sector privat; un home que treballa al sector públic; una dona que no treballa; i sis nens. De dotze persones, en treballen quatre, una de les quals al sector privat.

El recompte és el següent:

Funcionaris, pensionistes i estudiants: 11 + 12 + 9 = 30
Treballen al sector privat: 2 + 0 + 3 = 5 (en realitat en són 4, perquè jo sóc a dues taules)

Conclusió: de 34 persones, n’hi ha 4 que aporten a l’estat i 29 que se’n beneficïen. (Abans que ningú dels interessats s’ofengui, que cobrin de l’estat no vol dir que no penquin. Dels que cobren pensió, també n’hi ha que treballen de valent,). Encara que estigui malament dir-ho, dels 4 que treballen, un sóc jo, i jo em dedico a procurar que la gent pagui els menys impostos possibles, començant per mi mateix. O sigui, que probablement sóc un personatge nociu per als interessos de l’estat.

Diguem que les taules en qüestió apleguen gent d’aquest país i del país veí, vull dir que tots tenim DNI.

O sia que aquí no penca ni deu

Abans em pensava que la ma invisible de l’Adam Smith portava moros en patera i equatorianes culones perquè algú cotitzés una miqueta a la Seguretat Social, i al Nadal poguessim seguir atipant-nos d’escamarlans i carn d’olla, i neules i torrons molt després d’haver exhaurit la gana. Ara es veu que ni així.

Això de la crisi, ja t’ho dic jo, feia anys que es veia venir.

PS: La foto que il.lustra aquest comentari és la d’una família qualsevol, triada a l’atzar. Qualsevol interpretació que relacioni el títol d’aquest post amb la seva activitat laboral és atribuïble a la malevolença del lector i no a les intencions del seu modest autor.

  1. Sembla mentida que encara hi hagi gent que dongui suport a aquesta banda de dropos que, a més de no fotre ni brot, no han tingut mai un gest cap a Catalunya. A més, el Felipe encara és més anti-català que el seu pare, que es pensava que necessitava els catalans per mantenir-se al poder quan el Franco la va dinyar. Visca la República!

  2. Jo intueixo, modestament, que de la familia que has triat, a l’atzar, per il·lustrar el post, no n’hi ha cap que hagi pencat en sa puta vida (deixem els infantes i infantas a part) i en tot cas, un de sol es dedicava, abans de esdevenir consorte, als “pelotassus” culés, i un dia va enganxar un gran “pelotassu” d’infanta i muy Sra. mia, i aqui pau i desprès glòria.
    La teva feina no et sarà prou mai agraïda, doncs vistos els personatjes i institucions sobre els que s’apliquen els nostres impostos pagar el menys possible és un deure  moral de qulasevol ciutadà de bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!