10 de novembre de 2008
General
3 comentaris

Cesk Freixes, el nou Lluís Llach

Assisteixo amb dos meus fills, de 19 i 14 anys, a un concert en directe de’n Cesk Freixes. A l’escenari, dos nois joves, amb una guitarra cadascún, i res mes.

Canta set o vuit cançons pròpies, dues versions de l’Ovidi Montllor, i una de Raimon, Al vent. Introdueix cada peça amb breus parlaments emotius i contundents

Les lletres són joves, fresques, sinceres i espontànies. La música és clara i rotunda

Fa pocs mesos la meva filla em va grava unes quantes cançons seves a l’mp3, i van agradar-me moltíssim. A ella va descobrir-li una companya d’universitat. Les he passat a gent de la meva edat, i tothom ha quedat entusiasmat. És com el Lluís Llach quan va començar, directe i clar, sense arfificis

La gent vol sentir cançó en català, però esta cansada de vaques sagrades, d’intel.lectuals subvencionats, de mediàtics soidisant orignals (per cert, és veritat que el Chaval de la Peca va guanyar el premi a la millor cançó en català?) i de triunfitos reciclats. 

A més és un paio independentista que no té pels a la llengua. No és d’aquells que quan li pregunten de quin peu calça dona voltes i voltes en cercle, matisant i contramatisant. Sóc independentista, i què?

M’agradaria moltíssim que se’n sortís. Per ell i per tots nosaltres, que demostrariem que això de la cultura catalana despullada de globalització i recursos mediàtics té algun futur.

No em resisteixo a esmentar l’anècdota més tendre del concert. Quan ja anava acabant, diu que si ens ha agradat el que cantava té una bossa amb uns quants CD per vendre, i quan la gent s’acosta a l’escenari resulta que no té canvi.

Va ser una tarda esplèndida.

A més té un bloc a aquesta casa, que té un nom ben curiós, als dies que corren: Qui sap si la tendresa

  1. El dia 1 de novembre el vaig anar a escoltar a Agramunt al Correllenua, en coneixeia un parell de cançons, però la veritat és que em va impressionar (tinc 46 anys), vaig comprar el CD i ja me l’escoltat no sé quantes vegades.
    Aquest xicot té una veu i una dicció de molt nivell, amb unes lletres potents, El problema però serà que l’establishment mediàtic el silenciaran i el meynsprearan al màxim. Amb tot aquest xicot em sembla que ho té assumit.

  2. És un autèntic crac! Tot el que té de bon cantautor, ho té de persona. Val la pena apostar per ell en aquesta època de tedi i vulgaritat en què vivim. Ell i altres joves com ell ens salven de la vulgaritat i fa que refermem la nostra convicció de continuar lluitant. Segur que tot li anirà bé, perquè pot i perquè s’ho mereix. Una abraçada!

  3. No negaré que m’agrada en Cesk Freixas, fins i tot una de les cançons que més m’emociona és seva (Dies i nits d’amor i de guerra) però dir que és el nou Lluís Llach és senzillament un insult a la intel.ligència.
    Avegades peca de “tendre”, i si no s’espavila el bo d’en Cesk acabarà només sent escoltat per nenetes indepes de 17 anys.
    Músicalment ha de millorar i molt. En tot cas el nou Lluís Llach és sens dubte Feliu Ventura, un home que em sembla realment sublim, les lletres i les cançons que fa em tenen captivat. I no em vull oblidar pas d’en Pau Alabajos, un altre crack!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!