27 de gener de 2009
General
5 comentaris

Oriol Junqueras: Les batalles, les aventures, les heroicitats …

de la història de Catalunya … En Guàrdia … amb Enric Calpena … direcció i realització … Enric Calpena … assessoria històrica … Oriol Junqueras … una producció de Mercuri per Catalunya Ràdio …. tararara-tan- tararará

Me’ls he sentit tots. els En Guàrdia, alguns repetits. Quan agafo el tren, per fer un trajecte de 35 minuts, em poso l’mp3 amb un En Guàrdia que m’he baixat el dia abans, i tan me fan els retards, la tertúlia de les peruanes i les converses dels nens de La Farga, que jo, amb el meu En Guàrdia del dia estic més content que un jínjol.

El programa es desenvolupa de la següent forma: el Calpena (aquell que sortia al principi dels temps a TV3) fa una breu introducció al tema. Pot anar des dels almogàvers al pedòman català de París passant pel compromís de Casp o la guerra de les Gàlies. A continuació, l’Oriol Junqueras entra amb un sentit sensacionalista del la Història, que només de sentir-lo ja et fa venir salivera, i ja t’entra la curiositat. Finalment presenten un professor universitari, d’aquells que després de deu o vint o trenta anys investigant un tema i tenen la ocasió – històrica – de difondre’l al mon.

Per si algú no ho ha entès, En Guàrdia és un programa de ràdio. Per un com jo, a l’entremig entre el curiós de la història i el diletant lector de novel.la històrica, és un autèntic plaer. El Junqueras necessita una mica al Calpena, perquè sinó es desboca i ja no el pares. El Calpena és més mesurat i és un home de ràdio, que manté la intriga i la tensió del programa fins al final, i que fa preguntes de profà per tal d’acostar el debat al públic,  i el Junqueras té tendència a la hipèrbole quan parla de la intervenció dels catalans, necessita algú que el calmi. El Junqueras té una frase que ve a ser “Ara diré una cosa que és un pecat mortal pels historiadors, però perquè m’entenguin els oients… ” i després les deixa anar de l’alçada d’un campanar.

Jo, que vaig sortir de l’escola l’any 80, i que tot el que sé d’història ho he après fora de l’escola, però que no puc evitar una curiositat febril per aquesta disciplina, vull fundar el club de fans del Junqueras i el Calpena.

I ara resulta que es presenta a les europees, i que haurem de triar entre ell i el Tremosa.

I pensar que a les catalanes haviem de triar entre el Mas i el Carod!
Espero que, si més no, que continui amb l’enguàrdia…

  1.  també l’hem pogut sentir a “El nas de Cleòpatra”, un altre programa que no ha reeixit tant com, “En guàrdia”, tot i que el tema de les ucrònies (el joc de “que hauria passat si…”) és molt llaminer. Molt bon programa també el que va a fer a TV3 amb en Toni Soler fa unes temporades. En fí, que tingui molta sort, que no es cremi ni en surti escaldat, de part d’un altre seguidor fidel.

  2. Al club de fans ja m’hi pots apuntar, ara bé, (que no moro) triar entre Tremosa i Junqueres a les europees és molt fàcil, tots dos son molt bons.
    El que no surti eurodiputat podra fer la feina que no li deixaran fer al que surti, nomès cal que treballin en equip per a nosaltres i no per el partit que els presenta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!