22 de març de 2007
General
4 comentaris

De revolutionibus

Dies com hui em pregunte com és possible que em paguen per les estupideses que faig durant el dia, en comptes de per les coses profitoses que faig per les nits.

Afortunadament, l’optimista que encara sobreviu dins meu em recorda: encara no està tot perdut. Quan ens pareix que el món està cul per amunt, no cal destruir-ho tot, negar-ho tot, renunciar a tot: és suficient amb donar-li la volta. O de posar-nos cul per amunt nosaltres mateixos ? si no ho estem ja.

Eixe és justament el somni que m?ocupa l?instant abans d?anar a dormir, cada nit: canviar sobtadament el lloc que ocupe al món, donar el salt per al qual duc tants mesos agafant carrereta en silenci. I després canviar el món poquet a poquet, des de l?arrel, des de la llavor. Així de simple: cap llibre de pedagogia hauria de contenir paraules de més de quatre síl·labes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!