Heus aquí la demostració matemàtica de que La Pregunta doble només pot afavorir l’unionisme. Primer de tot cal estar d’acord que, a efectes pràctics, no hi ha cap diferència entre el No i el Sí+No. Cert, aquest és el punt clau de l’argument… però a mi em sembla evident. Tot el que no sigui una
S’ha mort Nelson Mandela. Com no podia ser d’altra manera tenint en compte el seu paper en la fi de l’Apartheid a Sud-àfrica, líders i tertulians d’aquí i d’allà han corregut a lloar-ne la figura i a mostrar-se consternats. Durant bona part de la seva vida, però, Mandela no va gaudir d’aquest reconeixement. Va passar
Parafrasejant la Margaret Thatcher, els que fan els pressupostos del Principat diuen que no hi ha alternativa: que hi ha tanta despesa social com bonament es pot. La gràfica de sota mostra la despesa en ensenyament i la despesa associada a satisfer el deute. Cadascú que tregui les conclusions que cregui…
Fa uns dies, la Lagarde i el seu FMI tornaven a la càrrega proposant (i tal com està el pati, els seus desitjos són ordres) que s’abaixin encara més els sous dels treballadors del Reino. L’argument va, si fa no fa, així. Si el Reino vol sortir del forat, ha de ser més competitiu, que
Dos dels màxims responsables de les universitats i la recerca al Principat han fet aquesta setmana declaracions d’aquelles que fan regirar l’estómac. El secretari d’universitats i recerca Antoni Castellà ha proclamat en una piulada a Twitter que: Seria urgent, per salut del sistema, que alguns diputats acreditin un mínim de coneixement de la matèria abans
Diu que el President Mas té un patrimoni de 469.581,66 euros. No sembla gairé… bé, la majoria de la gent no té un patrimoni així però, amb tot, sembla poc pel president de la Generalitat. Vol dir que ha fet bé els càlculs? El més destacable és que diu que viu en un pis de
He seguit la discussió entre el Roger Palà i el Xavier Sala i Martín sobre quina part del frau fiscal és atribuïble a les grans empreses i quina al petit frau fiscal. Sense entrar en les qüestions centrals que discutien, faig una reflexió sobre la tendenciositat del Sala i Martín. Llegint la seva última resposta
El passat 14 de novembre hi va haver vaga general al Reino. Com sol passar en aquests casos, no van faltar a les nostres estimades televisions (d’aquí i d’allà) els segments de rigor sobre els piquets, els pneumàtics cremats als polígons, la pobra gent que volia anar a treballar i no podia… Tot plegat, com
Avui fa 30 anys que el PSOE va guanyar les seves primeres eleccions generals al Reino de España: “el gran cambio”, “España socialista” i tota la pesca… i m’ha vingut degust mirar en què ha consistit el gran canvi en termes de distribució de la riquesa. És el Reino més o menys igualitari que fa
Quan sembla que finalment s’imposa un alto el foc, el balanç de la darrera “escalada” a Israel-Palestina és tan esfereïdor com de costum. Fins la nit del 19 de novembre, 102 palestins morts (com a mínim 40 d’ells civils i 19 menors) i 3 israelians. El discurs hegemònic és aquell de que “Israel respon als
Ja s’atreveixen a anunciar sense embuts que privatitzen la sanitat al País Valencià. Francament, no sé ben bé què vol dir l’anunci perquè, en bona mesura, la sanitat a casa nostra ja la gestionen empreses privades… sense anar més lluny, el “meu” CAP i el “meu” hospital de capçalera estan gestionats per la Xarxa Sanitària
Els titelles que ens governen volen apujar les matrícules dels estudis universitaris. Les pujades són, senzillament, brutals: una involució sense precedent a la història del Reino de España. L’argument que ens repeteixen fins l’avorriment és que, ara mateix, els estudiants només cobreixen un 15% del “cost real” de la seva carrera. És de justícia, doncs,
Deu ser un virus que afecta tots els neo-cons per igual: els garrulos i rancis com el ministre espanyol Wert i els il·lustrats i moderns com el senyor Sala i Martín. Diu el cèlebre economista catalano-americà que les prioritats són una qüestió de valors, i per tant subjectives, i que, amb tot plegat, potser valdria
S’afarten de dir-nos que l’única sortida de la crisi passa per ser “més productius”. De fet, tenen una visió particular de què vol dir ser productius… amb més d’una de cada cinc persones aturades (i un de cada dos joves aturats), no cal ser massa brillant per adonar-se que el millor que podríem fer per
A casa nostra, el discurs dominant i el debat no els fixen els fets sinó les declaracions dels que tenen el micròfon. Així doncs, no sorprèn que els qui manen i els seus titelles s’afartin de dir animalades en públic: si es repeteixen prou sovint, les animalades acaben esdevenint realitats de fet. L’última ha estat la