3 d'agost de 2015
0 comentaris

A trenta anys del martiri d’Ezequiel Ramin, la violència continua a Rondònia, Brasil.

Deu morts en conflictes per terra de gener a juliol de 2015.

Concentració a l’ indret on el missioner italià Ezequiel Ramin va ser assassinat, al Brasil.

Dissabte i diumenge passats (25 i 26 de juliol de 2015) a Cacoal (Rondònia, Brasil) i al proper municipi de Rondolàndia (Mato Grosso, Brasil) un numerós grup d ‘agricultors e de devots es van trobar per celebrar els trenta anys de la mort de Ezequiel Ramin, missioner combonià italià de 32 anys, assassinat al Brasil el dia 24 de Juliol de 1985, per causa del seu compromís en un conflicte de terres a la região amazònica, i  van demanar el reconeixement oficial de l’ Església del martiri i la seva beatificació.

A l’ indret on fou assassinat ara fa trenta anys fou celebrada una missa molt participada, celebrada pel Bisbe Diocesà de Ji Paranà, Dom Bruno Pedron i pels responsables al Brasil dels Missioners Combonians, congregació religiosa de la qual formava part el missioner. Un bon grup d’ italians de la seva região natal de Pàdua hi estava present, juntament amb Antonio Ramin, germà del màrtir,  participant de la benedicció d’una creu i d’una capella construída aprop de l’indret on Ezequiel havia estat mort a trets, en una emboscada de pistolers de la “Fazenda Catuva”, que estava en conflicte amb un grup de petits agricultors. Segons alguns testimonis, poc després de morir Ezequiel, dos terratinents também van ser morts per camperols del poble en represàlia.
Però fets com aquests no són tan sols història. Trenta anys després del martiri del Pare Ezequiel la violència per causa de la terra continua matant gent a Rondònia. En el mateix indret, que ara hi ha el poble de Rondolàndia, dins de la frontera de l’estat del Mato Grosso, molts petits agricultors estan a la terra sense tenir-ne el títol i l’ alcaldesa de la ciutat ha estat amenaçada per defensar-los i intentar legalitzar la seva situació, sense que INCRA i “Terra Legal”, instituts del govern federal brasiler responsables de la terra, aconsegueixin resoldre els conflictes.
A d’altres indrets de Rondônia la situação encara és pitjor.  En els set mesos que portem aquest any de 2015 ja comptem més de deu morts de pagesos, líders camperols i persones relacionades amb conflictes per terres a Rondônia. Ja són el doble dels assassinats que havíem comptat l’any passat (5).
Tot fa pensar que aquest augment en part és per culpa del context de la crisi financera mundial dels últims anys, que enguany s’ha fet sentir més al Brasil. La crisi està comportant al Brasil una exploració sense escrúpuls i més acelerada dels recursos naturals de l’Amazònia, que no tan sols continua comportant més degradació ambiental, sinó que també provoca més conflictes per la terra i la pèrdua de més vides humanes.
Com la vida del camperol sense terra, Fàbio Carlos da Silva Teixeira, de l’ “Acampamento Fortaleza”, que va ser mort a bastonades el dia 12 d’ Abril de 2015 a l’ àrea rural de Machadinho d’ Oeste.  Fa dies que els terratinents s’ armen per contenir els intents dels deposseïts de la regió per aconseguir un tros de terra on plantar i viure.
En aquest mateix poble a la Comissió Pastoral de la Terra (CPT) estem preparant pel proper  dia 23 d’Agosto la 10ª Romaria de la Terra i de les Àigues de Rondònia, organizada per la Parròquia de N. Sra. Aparecida, de Machadinho; per l’Arquebisbat de Porto Velho; el Bisbat de Ji Paranà; el Bisbat de Guajarà Mirim; el Sínode de l’ Amazònia de l’Església Luterana al Brasil (IECLB); la Comissió Pastoral de la Terra (CPT), el Projecte Pare Ezequiel, de Ji Paraná, i el Consell Indigenista Missioner (CIMI).
Al poble de Machadinho també hi ha més de 550 famílies de la comunitat riberenca de Tabajara i altres, habitants de la regió, que estan a la llista dels que perdran terra i cases per la construcció del Pantà de Tabajara. Aquesta obra, construída amb participació de capital italià (Endesa)  amenaça als propers “seringueiros”, a un grup d’ indígenes que viuen aillats a la selva, i als propers indígenes tenharim, gavião i arara, al Riu Machado.
L’ Església amazònica de Rondònia i estats veïns  fa anys que enfrenta problemes d’ aquest tipus. D’ aquí el costum de tant en tant resar i discutir aquests temes, confrontats amb la Paraula de Déu, en petits grups de reflexió i pregària que es continuen reunint a les comunitats eclesials de base. I la tradició escampada al Brasil de trobar-se celebrant romaries de la terra.
La 10ª Romaria de la Terra i de les Àigues del proper 23 d’ agost tindrà per tema: “Terra, floresta i àigua presents de Déu per a viure i conviure” i el lema: “Som testimonis (At.3) d’un nou cel i d’una nova terra (Ap. 21)”. La desena Romaria de la Terra de Rondônia presenta una proposta de reflexió sobre la manera com a la humanitat estem utilitzant i compartint els dons de l’Amazònia, una terra tan  agraciada per la Creació divina: La riquesa de moltes terres, àigües i selves plenes de tota mena de vida. Un regal per a tota la humanitat, creada per  Déu per a profit de tantes formes de vida e de tothom, desafiant-nos a tots sobre la manera de cuidar-la i administra-la segons el seu voler: En fraternitat, col.laborant amb la seva obra creadora, construint també aquí el “nou céu i la nova terra” que Jesucrist va inaugurar entre nosaltres.
Capella i creu recorden l’ indret on Ezequiel va morir.

Una missió que confronta la fé i les nostres convicions amb la brutalitat amb que, de fet, aquí es disputen la terra i els recursos naturals. La violència torna a ser la principal protagonista de la lluita per la terra i per la reforma agrària, especialment en una gran àrea del centre nord de Rondònia, situada a l’ entorn de la ciutat d’ Ariquemes. Aquesta comarca és coneguda com la Vall del Riu Jamari, que a més de la capital, Ariquemes, compta amb els pobles de Buritis, Monte Negro, Campo Novo, Cujubim, Rio Pardo, Machadinho do Oeste, Vall de l’Anari, Rio Crespo i altres.

Un organisme ecumènic de l’ Església Catòlica i altres esglésies, la Comissió Pastoral de la Terra (CPT), celebra 40 anys dedicats a acompanyar els problemes socials de la terra. Entre altres activitats aprop de les comunitats de camperols, cada any registra i publica les víctimes de violència per problemes de terres al Brasil. [i]  La majoria de camperols morts registrades per la CPT a Rondônia en aquests mesos que portem de 2015 (9 morts i dos intents d’ homicídi) han estat provocats per conflictes agraris en aquesta regió d’ Ariquemes.
A Rondònia ens preocupa especialment que la violência torna a seguir una espiral creixent, augmentant novament els enfrontaments entre camperosl sense terra i pistolers, sota comenadament de terratinents, amb denúncies (reiterades i no aclarides) de participació de policies locals en accions irregulars i particulars contra els camperols.  Els conflictes agraris s’estan convertint en una guerra oberta i quasi sempre tan sols os camperols són empresonats i condemnats.  La impunitat dels autors dels homicidis i dels que els encomanen, (quase cap ha estat condemant els últims vint anys) continua essent  la norma predominant.
El govern central fa mesos que ha prorrogat la permanència especial d’una tropa d’intervenció federal (la Força Nacional) a Ariquemes i la justícia no para d’emetre ordres d’expulsar arreu petits agricultors i camperols. Mentre el govern de l’ estat de Rondônia no sembla fer cap cas de les peticions de la “Ouvidoria Nacional do Campo”, una defensoria pública oficial, que demana protecció per als numerosos agricultors amenaçats de mort. Les mesures policials i judicials no estan servint de res, al contrari, tan sols semblen servir per reprimir més i més les reclamacions justes del poble. A Rondônia tenim campaments de sense terra als marges de carretera i conflites agraris que s’ arrosseguen per més de deu anys, sense solucions. El govern actual no ha creat quasi cap nou assentament de petits agricultors i ara l’atur està creixent i a cada dia més empobrits  de les perifèries de les ciutats tornen a veure la pagesia i la terra com una alternativa per sobreviure i tenir una vida digna. Els pobres continuen ocupant les terres abandonades i reivindiquen la seva funció social i la reforma agrària.
La Constitució brasilera va reconéixer i oficialitzar el 1988 que la propietat de la terra no és un dret absolut, sinó que ha de respondre a necessitats públiques, com la protecció al medi ambient, i que tota terra té una funció social: És un recurs natural del país, que ajuda a crear treball i aliment, i la terra no es pot deixar abandonada, té una funció socials que està per damunt del dret de proprietat. Per aquest motiu tota terra sense uns mínims de producció, o on es registren casos de cultiu de drogues o tractament dels treballador com a esclaus,  pot ser expropriada pel govern i destinada a reforma agrária, repartida entre petits agricultors sense terra.
Aquestes lleis però, de fet ta es fan realitat si hia ha grups de camperols sense terra que ocupen les terres abandonades i exigeixen la seva desapropriació. A més a més, molts terratinents ocupen árees sense tenir cap mena de títol, essent de fet terres públiques, no escriturades, proprietat legal de l’ estat. Així, de fet, la situació de la terra és molt confusa, i això tan sols beneficia els més poderosos. Els petits agricultors quase sempre acaben perdent, a no ser que estiguin molt units i ben organitzats per defensar els seus drets.
Moltes vegades aquests conflictes de terres porten enfrontaments armats, i també són molt discutits als jutjats. Tot i així, la majoria de jutges que decideixen sobre aquests problemes de la questió agrària a Rondônia, no tenen en compte el principi constitucional de la funció social de la terra i la majoria de decisions són contráries als petits agricultors. Alguns jutges pensen que només acabarant amb les conflictes agraris expulsant de les seves terres totes les famílies de petits agricultors de pagès, com si expulsant tots els sense terra, camperols i pagesos sense títol de proprietat, (fins i tot de terres públiques i d’assentaments de reforma agrària, como ens trobem) això resogui tots els problemes. Moltes decisions judicial, tan sols radicalitzen  els conflictes i revolten els camperols sense terra. I com ja deia el Màrtir Ezequiel Ramin l’any 1985: “Tan sols amb Justicia a la terra hi haurà Vida i Pau”.
Assassinats al camp de Rondònia de gener a juliol de 2015:
1º – JOSÉ ANTÕNIO DÓRIA DOS SANTOS, MORT EL 27 DE GENER DE 2015 A CAMPO NOVO, RONDÔNIA. José Antônio Dória dos Santos, conegut com Zè Minhenga, de 49 anys, fou mort a trets a casa seva la nit del 27 de gener de 2015, al Districte de Rio Branco, situat entre els pobles de Campo Novo i Buritis. Havia estat un dels líders d’ una ocupació de terres, però feia més dun any que havia abandonat el Campament 10 de Maig, que reivindica la distribució de terra pública ocupada per la ‘Fazenda Formosa’, al municipi de Alto Paraíso. La mort pot ser una revenja, perqué després de ser-ne expulsats judicialment, els camperols van tornar a ocupar la mateixa terra, i pel fet que policies de Buritis foren denunciats per vigilância particular a l’indret.[ii]
2ª – ALTAMIRO LOPES FERREIRA, 47 ANOS, COSTA MARQUES RO. Camperol sense terra havia estat expulsat feia poques setmanes amb altres famílies del campament Nova Esperança, reivindicant unes terres públiques conegudes com Àrea de’n Badra, properes a Costa Marques. A agents de la CPT havia denunciat que havia estat amenaçat i va desaparèixer el dia 04 de març. Van trobar el seu cos en avançat estat de decomposició el dia 13 de març de 2015, penjat de les própries claces, amb dents trencades, quasi ajoelhat a terra. Tot i així oficilament la mort va ser considerada suicidi, fet contestat per la família i companys.[iii]
3º – FÀBIO CARLOS DA SILVA TEIXEIRA, 12 ABRIL DE 2015, A MACHADINHO DO OESTE. Camperol sense terra del “Acampamento Fortaleza”, grup organitzat de camperols que ocupava una regió de concentração fundiària de l’Assentament Santa Maria II a Machadinho do Oeste. Fou mort enmig d’un ambient de molta tensió i amenaces als acampats, per part d’un grup de terratinents de la regió que de forma ilegal havien comprat terres ja destinades a reforma agrària. L’acampat fou trobat mort a bastonades a la carretera el dia 12 d’abril de 2015, a la carretera SME-15, Vila Brinati.[iv]
4º , 5º e 6º – PAULO JUSTINO PEREIRA , 01 DE MAIG DE 2015, I DOS COMPANYS: ODILON BARBOSA DO NASCIMENTO I JANDER BORGES FARIAS, DA “ASSOCIAÇÃO VLADIMIR LENIN”, AL DISTRICTE DE RIO PARDO, DINS DEL TERRITORI MUNICIPAL DE PORTO VELHO. Situats en una àrea antiga de conflicte de la reserva ambiental de la “Flona Bom Futuro”. En el maitx indret va morir un policia de la Força Nacional federal l’any passat. Poc després d’ haver creat i publicar un folhetó amb el nom de “Associació Vladimir Lenin”, Paulo Justino “Caracarà” defensava la terra per a les famílies expulsades judicialment de la reserva ambiental  i recolzava el seu retorn dintre de la reserva. Fou assassinat davant l’ escola municipal del Districte de Rio Pardo, un dia després d’ haver participat a Porto Velho d’ una audiència pública oficial del govern, de la Comissió Nacional de Combat a la Violència al Camp. Poc abans de la mort de PAULO JUSTINO PEREIRA també havien estat assassinats ODILON BARBOSA do NASCIMENTO, el dia 10/4/2015 i el topògraf JANDER BORGES FARIAS, el dia 17/4/2015. Aquest últim, amic de Paulo Justino que també pertanyia a la coordenació de l’Associació Vladimir Lênin. Paulo Justino considerava que la causa de tot el conflicte de la Flona Bom Futuro era que la regió conté una gran quantitat de mineral de cassiterita (estany)  i de niobi. [v]
7º e 8º –  DOS MORTS A LA “FAZENDA FORMOSA”, 11 MAIG DE 2015 A ALTO PARAÍSO/MONTE NEGRO: Segons informacions divulgades van ser trobats assassinats aprop del “Acampamento 10 de Maio”, que ocupa part de les terres de la “Fazenda Formosa”. Segons informacions de la LCP (“Liga dos Camponeses Pobres”, organització de sense terres)  no eren camperols del campament. “Es tracta d’un home moreno amb diverses ferides al cap i contusions en tot el cos, a més de tenir els peus lligats amb un cable elèctric en una moto de marca Honda, model CG blava. El segon cos sembla ser d’un jove de pell clara també amb contusions pel cos, a més de ferides al cap. Per les ferides semblava que els cossos haguessin estat arrossegats pel veicle, de manera que la pell havia estat  desgastada pel contacte amb el terra,  pot ser que les vítimes hagin estat torturades fins morir” (Font: Ariquemes190).[vi]
9º / CLOVES DE SOUZA PALMA, 42 ANYS, DIA 01 DE JULIOL DE 2015, A COJUBIM, RONDÒNIA. Conegut popularmente com “Neguinho”, fou mort amb cinc trets de revòlver. Era camperol d’una ocupação de terres a la carretera rural C 114 .[vii]
10º / DELSON MOTA, “CAPIXAVA”, A BURITIS RONDÒNIA, 15 DE JULIOL DE 2015.Mort a trets a primeres hores del matí del dimecres dia 15 d’aquest mes de juliol de 2015, en un dels carrers del centre de Buritis. Els mateixos dies que la CPT Nacional celebrava els seus 40 anys en elIV Congrés Nacional a Porto Velho, Rondônia.  “Capixaba” era considerat un dels líders dels camperols sense terra de la regió. [viii]
Encara la CPT havia registrat la mort del comptable Dagoberto Moreira, assassinat el dia 6 de gener de 2015 em Vilhena. Les informacions divulgades eren que la causa de la mort era un conflite per terres.  Però la veritable causa de la mort podria ser que el comptable també havia estat denunciat de participar d’un frau de finaciaments públics per construcció de vivers de peixos. Dos paletes que trebalhaven a casa seva foren morts a finals de l’ any passat, després que dos homes armats entressin a la casa a finals de 2014. Dagoberto estava fugit de casa seva. Alguns rumors diuen que ni seria d’ell el cadàver trobat el dia 6 de gener.[ix]
La CPT, a més de les morts per problemes de terres, també ha registrat fins ara durant 2015 dos intents d’assassinat relacionats amb problemes de terres a Rondônia:
– GENER DE 2015 : ELIZEU BERGANÇOLA, geógraf, va denunciar que va ser atacat a trets em ple dia pels carrers de Machadinho do Oeste.  Continua essent amenaçat de mort per denunciar la retirada ilegal de fusta de àrees de “seringueiros”.
– 02 MAIG DE 2015 – Fou ferit a bala el camperol sense terra ALEXANDRE BATISTA DE SOUZA, 21 anys, membre del Campamente també anomenat Nova Esperança, localitzat a la carretera rural LC 110 del municipi de  Cojubim.
  
Josep Iborra Plans,
Sóc missioner català a l’ Amazònia des del 1993, i treballo a l’Articulació d’Amazònia de la Comissió Pastoral de la Terra. A Porto Velho, Rondônia, 26 de Juliol de 2015.

[i] http://cptnacional.org.br/index.php/cedoc-dom-tomas-balduino

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!