1 d'abril de 2014
General
0 comentaris

Inundacions del Riu Madeira: L? Amazònia es defensa.

Porto Velho, capital de Rondônia, ciutat d’uns sis-cents mil habitants, fa més de quarenta dies que está patint les més greus inundacions registrades del Riu Madeira. No és pas la primera vegada que les inundacions engoleixen el port i els barris més propers del riu. Les pitjors inundacions havien arribat a 17,52 metres el 1997, però actualment el nivell del riu ja arriba a 20 metres.  

A Bolívia les inundacions han deixat um rastre de destrucció i de mort de milers de bestiar a la regió amazònica. I el problema encara pot durar setmanes.

Inundacions han matat milers de vaques

Carretera inundada pel Riu Madeira al llac de la hidroeléctrica de Jirau

Al Brasil, a més de Porto Velho, ciutats com Ji Paraná, Cacoal, Costa Marques i Guajará Mirim, banyades per afluentes del Madeira, també estan sofrint greus inundacions. Algunes omunitats riberenques practicament han desaparegut engolides per les aigües i al voltant de 20.000 persones han hagut de sortir de casa.  Quasi 3.000 famílies estan refugiades en escoles, esglésies i altres locals.

Segons Philip Fearnside, prestigiat especialista en canvis climàtics, l’augment de les nundacions a l’ Amazònia és conseqüència de la desflorestació. L’aigua que abans era retida pels arbres de la selva, ara escorre rapidament pels rierols i els rius no donen l’abast de tanta aigua que arriba de cop. Redueix la humitat de la regió i redueix la evaporació d’ aigua que provocava més pluges en altres regions brasileres, com a São Paulo. Allà tenen una secada com mai havia s’havia vist, amb els pantans completament secs, complicant la producció d’ energia hidroeléctrica i  el proveïment d’aigua d’una regió amb quasi 20 milions d’ habitants.

La construcció de pantans ha agreujat el problema. A Bolívia, als rius Mamoré i Beni, les inundacions da la mateixa conca fluvial já han deixat un terrible rastre de destrucció i de morts, dels quals fan responsable el Brasil, per haver més avall construït els pantans de Santo Antônio e de Jirau. Aquestes dues hidoeléctriques han agreujat els problemes de les inundacions, després que el nivell de l’ aigua hagi superat totes les expectatives.
Els estudis ambientals dels dos pantans s’han demostrar insuficients després que els llacs crats han inundant moltes més cases que les previstes i han pujat metres per damunt de la única carretera existent, que ja havia estat aixecada, deixant les regions de Guajará Mirim e tot l’ estat de l’ Acre aïllats.

En el cas de Guajará Mirim i Nova Mamoré, una carretera pel mig de la selva protegida del Parc de Guajará Mirim, que fins ara estava prohibida,  s’ està obrint a correcuita. Durant setmanes els camions s’ han arriscat a passar amb l’ aigua fins a les rodes, però ultimament, ningú més aconsguia passar. Les barcasses per transportar veicles no aconsegueixen pujar pels rápids on el Riu Madeira encara té una forta corrent. L’ única via de transport és per avió o per la frontera peruana.

Les empreses estan tenint uns prejudicis enormes, després que les inundacions practicament han paralitzat el final l’etapa final de construcció dels dos pantans i que el govern ha obligat a parar el funcionament de les turbines, que estava agreujant la situació dels barris i comunitats situades més avall. 

La fiscalia há denunciat la situació i la justícia federal ha condemnat les empreses constructores de Jirau i Santo Antônio, les dues hidroelèctriques construídes al Riu Madeira al municipi de Porto Velho. Al començament, els rumors sobre una possible ruptura de les represes va omplir de por tota la ciutat. Fins i tot la presidenta Dilma va venir a defensar les dues obres, construídes com uma de les principals obres dels úiltims anys amb finançament del govern.

 Carretera construïda pel Parc de Guajará Mirim

Mentre total a imprensa publica um informe pagat per les empreses, on es presenten com inocente “ovelletes” amenaçades per les aigues del riu, i amaguen una valenta declaració dels bisbes de  Acre, Rondônia i Sur d’Amazones, que denuncien el desatres i la responsabilitats de les empreses per “errors” en els estudis ambientals.

Em tot cas, està clar que l’ Amazònia es defensa. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!