11 de febrer de 2013
General
0 comentaris

La mort del Paraíba (2)

El Lobito, moments abans de disparar un tret 
que va ferir el Paraíba, a l’ agost de 2011.

L’ocupació de la “Fazenda Riacho Doce”

Després d’ aconseguir deslliurar-se dels pistolers i de les vaques de la “Fazenda Riacho Doce” de l’ Interboi, a Seringueiras, res impedia el campament de sense terra “Paulo Freire 3” d’ entrar i ocupar les 2.500 hectàrees de terra. Sabien però, que mentre estaven junts acampats a la carretera estaven més segurs: Tenien els seus sentinelles a l’ entrada del campament per avisar davant de qualsevol sorpresa.

Peró la suspensió de l’ última ordre d’ expulsió, després que el procés judicial passés a la justícia federal, els va donar la falsa impressió que ja havien guanyat la partida, que la terra era seva i tan sols havien d’ esperar el procés burocràtic oficial. 

Però els seus enemics van entrar amb ells dintre la terra. 

Repartició de la terra.
Van fer un mapa marcant les carreteres i van dividir la terra en 82 parcel.les, d’ unes 30 hectàrees cadascuna. La primera intenció era continuar junts, acampats a la carretera i anar cadascun al seu tros a treballar i a plantar. Però la impaciència per tenir casa, després d’ anys de viure acampats en barraques, va fer que alguns comencessin a fer la seva casa i anar a viure cadascú al tros que li havia tocat a la repartició.

Ràpidament van començar a construir cases de fusta escampades i a plantar de tot als terrenys que abans tan sols tenien herba i pastura pel bestiar. Van deixar intacte l’antic casalot del “fazendeiro”, mig desballestat, amb la intenció que continués com un centre comunitari. En una estratègica cantonada van construir una capella de fusta, fent-hi catecisme i celebració dominical cada setmana. Com a les altres comunitats de la parròquia,  el mossèn hi anava a dir missa cada dos mesos i van escollir un equip de responsables de la comunitat.
 

Una de les famílies amb la seva casa dintre del campament, en fotografia de gener de 2012. 

El primer enfrontament.

Tot semblava anar bé fins el dia 01 d’agost de 2011. A la CPT (Comissió Pastoral de la Terra) ens va arribar la notícia que hi havia hagut un tiroteig en una casa de l’ ocupació i dos líders havien resultat ferits. Un d’ ells era el Paraíba, amb un tret a la cuixa. L’ altre era un vell conegut com a “Cangàia”, havia rebut un tret a l’esquena. Fins i tot havien fet fotografies dels agressors, que poc després eren empresonats pel grup i entregats a la policia… que els alliberava poc després!

Segons el Paraíba, els trets van sortir de dos germans, un d’ ells Gilson de Oliveira Sá, conegut com a “Lobito”, que havia rebut un tret de pistola que li havia travessat la cuixa (i que per poc podia ser fatal, tocant-li la vena femoral). En Cangàia havia estat ferit per un tret d ‘escopeta de caça del germà del primer, Cristiano Oliveira de Sá, i una bola de plom li havia quedat encastada a la columna. Els metges no s’ atrevien a tocar-la, i sortosament  no li havia provocat greus conseqüències. 

El Paraíba (esquerra) i el Lobito (dreta) al mateix banc

abans de l’ enfrontament de l’agost de 2011.

Més tard vam saber que l’ autor del tret que havia ferit el Paraíba també havia resultat lleument ferit. L’ any passat vaig conversar amb ell, amb el Lobito, i em va mostrar un munt de senyals de plom que l’ havien ferit lleugerament a tota l’ esquena. Segons el Paraíba aquest tret el va fer algun dels seus companys, amb la mateixa escopeta vella del seu agressor, després que ell fou ferit i sortís corrent darrera la casa. Les fotografies de dalt haurien estat fetes aquell dia.

Els motius de l’enfrontament. 

Segons el Paraíba i el seu grup, el Lobito i el seu germà havien estat en algun temps del campament Paulo Freire 3. Ells havien tornat començant a comprar alguns dels terrenys que s’ havien repartit. segons un acord que havien signat totes les famílies, això ningú no ho podia fer abans de tenir els títols, sense autorització de la direcció del campament en alguna excepció, per evitar que hi hagués especulació, amb compra i venda de terrenys en comptes de famílies treballant a la terra. En aquest cas els dos germans havien estat admesos, perquè ja havien format part del campament i el venedor dels terrenys estava malalt i no podia continuar treballant a la terra. Però els dos germans haurien començat a tenir problemes amb els veïns, prenent-los part del terrenys, i començant a fer noves ofertes de compra de terrenys, completament desproporcionades. 

El consell de líders del campament havien anat, desarmats, a cridar-los l’ atenció i a demanar-los de parar amb l’ actitud que comprometia la pau entre les famílies i comprometia tothom. Els dos germans els haurien rebut armats. Ells s’ havien limitat a fer-los fotografies, però això va provocar la resposta a trets del Lobito, que tenia un revòlver amagat sota la camisa (primera fotografia).

Aquesta versió, del Paraíba, havia estat contestada, assegurant que assegut al banc (segona fotografia) el Paraíba s’hauria llençat al damunt del primer, intentant desarmar-lo. I en aquest moment aquest li havia tirat un tret per defensar-se(?). Veient les dues fotografies, sembla que la de dalt sigui la primera, i no la última, com afirmava el Paraíba.

Quina és la versió correcta? No ho sé. Sigui com sigui, el que està clar és que al campament Paulo Freire 3 va començar un enfrontament intern irreversible que va acabar amb la mort d’ aquest darrer. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!