22 de febrer de 2013
0 comentaris

La violència pesada del tràfic il.legal de fusta a l’ Amazònia

Camió de fusta clandestina pres a la delegacia de Seringueiras, Rondònia . Foto cpt ro

Tradueixo un article escrit e publicat per la CPT (Pastoral de la Terra) de Rondònia:

Diversos mitjans del Brasil han divulgat aquests dies una notícia de la Interpol informant d’una primera operació internacional contra el tràfic il·legal de fusta. Aquesta intervenció de la Interpol va arribar a 12 països, entre els quals el Brasil, amb la detenció de quasi 200 persones i US$ 8 milions de dòlars en fusta. “Al Brasil molts defensors del medi ambient han mort per aquest motiu”, diuen diversos articles divulgats per aquí.

Segons un informe del PNUMA, el comerç de fustes tropicals serrades il·legalment de la regió Amazònica, de l’ Àfrica Central i del sud est Asiàtic mou de 300 a 100 mil milions per any i és responsable per un 90% de la desforestació de les selves tropicals del món. L’alerta va ser presentada a finals de setembre de 2012 pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambiente (Pnuma) i per la Interpol, quan es va divulgar l’informe “Carboni Verd: Mercat Negre”.

Segons testimonis recollits per la CPT RO en la mateixa època, a prop de la nostra regió la devastació continuava: “Estan acabant amb la selva del Sud de Làbrea” A aquest indrets’hi ha d’arribar per Vista Alegre d’ Abunà, un districte de Porto Velho, capital de Rondònia, ja aprop de l’estat de l’Acre. “No es pot ni comptar l’enorme quantitat de castanyeres cremades, és un ,,holocaust ambiental,, en un lloc on eren molt abundants. Que podem fer, a més de denunciar, denunciar i quedar-nos amb una ràbia desgraciada?” 

La retirada clandestina de fusta avui és considerada la causa directa de la mort d’un conegut líder dels sense terra de l’ MCC (Movimento dos Camponeses de Corumbiara) Adelino Ramos, que estava al davant de PAF (projecte d’assentament forestal) Curuqueté, que va se mort a Vista Alegre do Abunà el dia 27 de maig de 2011. El suposat assassí fou empresonat, però posteriorment inexplicablement el van deixar anar i poc després ell mateix també era assassinat, a començaments de 2012, possiblement per evitar que parlés. I el procés policial de la mort al cap de poc tempsera arquivat sense altres investigacions.
El successor de l’ Adelino Ramos al PAF Curuqueté (amaguem el seu nom per preservar millor la seva seguretat) i totes les famílies de l’assentament florestal també foren amenaçades a començaments de 2012. El nou líder, escollit per les famílies del local, va haver d’acabar fugint, després d’aconseguir escapar de tres intents de assassinat, atribuïts al “madereiro” i pistoler Luiz Vicente Machado, germà gran del suposat assassí d’Adelino Ramos, que es deia Ozias Vicente. 

Luiz Machado fou denunciat d’estar serrant il·legalment fusta del PAF Curuqueté (que ara el govern vol convertir en Flona, (reserva nacional de selva) i del Parc Nacional del Mapinguari (situat aprop i que els “madeireiros” de Vista Alegre do Abuná anomenen amb humor com “la ,,fazenda,, de la Dilma”, la presidenta del Brasil).

Dinhana Nink, fou assassinada o dia 31/3/12 
fotografia de racismo ambiental

Tan sols aquest any passat de 2012 a Rondònia morreren per culpa del tràfic de fusta dues persones en aquesta regió, coneguda com la Punta d’Abunà.
La primera fou Dinhana Nink, assassinada al davant del seu fill de cinc anys , el dia 31 de març, a Nova Califòrnia (Porto Velho).
El motiu fou també la fusta, després que va defensar una líder amiga seva, Nilcilene, que s ‘oposava a la retirada clandestina de fusta i estava, amenaçada i perseguida al PA Gedeão (municipi de Làbrea, sud de l’estat de l’Amazones).
Dinhana tenia un petit bar dintre del PA Gedeão, i després d’amenaçada s’en va anar a viure a Nova Califòrnia, però li van cremar el bar abans que pogués treure res de la casa, i després la van matar, perquè es va atrevir a denunciar aquests fets a la policia. 
L’ amiga seva, Nilcilene, per a no morir va haver de fugir del local el mes maig de 2012, després que la van deixar sense l’ escorta que tenia de la secretaria de drets humans de la Presidència de la República, i viu amagada en un indret no revelat, lluny d’allí.

Davant d’aquests fets, Amnistia Internacional, informada per la CPT de l’ Amazones, va iniciar a tot el món una campanya sobre les violacions als drets humans en aquesta regió del Sud de l’Amazones, a l’abril de l’any passat.

Tot i així, la violència va continuar i el dia 26/8/12 i l’indígena kaxararí João Oliveira da Silva Kaxararí, també va morir assassinat en la regió, per problemes relacionats amb la invasió de “madeireiros” a la seva àrea indígena.

A la regió central de Rondònia, alguns coneguts indígenes suruí també van sofrir amenaces de mort, degudes a una divisió interna i topades de les aldees indígenes suruí sobre un projecte de REED (crèdits de carboni) i la retirada clandestina de fusta dintre de l’àrea.

Ja al proper estat d’Acre, els nostres companys de la CPT AC estan patint diverses amenaces e persecucions por haver denunciat i aconseguit paralitzar a la justícia diversos plans de maneig de fusta: Diverses situacions de destrucció ambiental provocada por autoritzacions oficials per serrar fusta. L’escriptori de la CPT a Rio Branco fou robat i assaltat set vegades en menys d’un any, quatre vegades tan sols aquest més de gener, amb desaparició de documents i amenaces escrites a les parets. 

Un altre indret conegut del Sud de l’estat de l’Amazones per l’actuació clandestina dels “madereiros” és Santo Antônio del Matupi. En aquest poble sorgit fa poc temps, dintre del terme municipal de Manicoré, existeixen més de 30 serradores de fusta, moltes migrades de Nova Mamorè e d’altres pobles de Rondònia (a Vista Alegre d’Abunà moltes de les serradores abans estaven a São Francisco do Guaporè, i en van marxar després que la fusta es comencés a acabar). 

Como a Vista Alegre d’Abunà, conegut popularment com el “km 180, de la carretera Transmazònica”, a Santo Antônio del matupi uns espies anuncien des de la balsa (que forçosament tots els vehícles han de fer servir per creuar el Riu Madeira), de l’ arribada de qualsevol inspecció de l’Ibama (institut de medi ambient). Una xarxa de radioaficionats comunica els moviments sospitosos i avisa de visites no desitjades. 

Al Km 180 els “madereiros” deien que eren els propis indígenes tenyarim que els “obligaven” a comprar il·legalment la fusta de dins de la reserva indígena. 

Les operacions de fiscalització poden ser molt perilloses, com mostra un reportatge, on diu que fins i tot poden acabar en churrasco. Els problemes d’ ameaces e morts por culpa de la fusta son corrents en bona part de la Transamazònica.

A Buritis, protesta contra les inspeccions de la fusta. 

A Buritis, a Rondônia, un poble on molta gent viu o està relacionada amb la retirada il·legal de fusta, al setembre de 2012, els “madeireiros” van fer una manifestació de protesta paralizant el centre del poble, després d’acusar els inspectors de l’Ibama de cremar dos tractors. No és la primera: Al juny de 2011 també els “madereiros” van tancar les entrades i sortides del poble, després que fossin decomissats 15 camions plens de troncs de fusta il·legal. Un equip de rescat amb cent policies de l’ anomenada Força Nacional va haver d’ anar-hi per a  rescatar els companys i inspectors retinguts al local.

A Chupinguaia, al sud de Rondônia, hi va haver un dels enfrontaments més seriosos a nivell agrari, durant el carnaval de 2012. Unes quaranta famílies de “posseiros” (agricultors sense títol oficial de terra) van ser expulsats a finals de 2011, després de set o vuit anys ocupant una terra abandonada. Al carnaval van provar de tornar a la seva terra, però van ser rebuts a trets. Tot i així van aconseguir entrar en el local. Diversos pistolers, un d’ ells ferit, va fugir dintre la selva dels voltants. L’ endemà va ser la policia qui els va treure a trets. Aleshores va ser la majoria del grup que va fugir per la selva. Tres dones, una d’ elles embarassada, no va fugir i foren empresonades. Més tard la policia va empresonar també el president del sindicat de Vilhena, un conselher de l’ ajuntament de Chupinguaia i dues liderences més, tots acusades de terrorisme. Mentre les famílies de “posseiros” quedaven sense terra e processats a la justícia, els suposats amos aprofiten que el local és proper a la terra indígena Tiburão-Latoundé per treure fusta ilegalment a tot drap. 

Com en la majoria de les set morts per motius agraris i ambientals de Rondònia, els homicidis de Dinhana Nink i de João Oliveira da Silva Kaxarari continuen sense empresonar ningú, ni els autors dels fets, ni dels que van encarregar les morts.

Luiz Vicente Machado i altres “madereiros” i pistolers sense escrúpols, com el conegut “Pit Bull”, (originari de Nova Mamoré i cap d’un bàndol a Nova Califòrnia), continuen lliures.

La retirada clandestina de la fusta tropical no tan sols acaba amb les últimes reserves forestals verges del món, com provoca l’avanç indiscriminat de la desforestació i és l’avantguarda de l’avanç de l’anomenada “frontera agrícola” dintre de l’Amazònia. 

Retirada clandestina de fusta, desforestació i violència caminen juntes, fent d’aquests locals veritables locals sense llei, dominats pel tràfic clandestí de la fusta, indrets on no existeix “estat de dret” ni suficient control ni presència efectiva del govern.

Aquesta notícia de la intervenció internacional de l’Interpol contra la màfia de la fusta anima l’esperança de que aquests crims i la retirada clandestina de fusta de la selva amazònica comencin a ser barrats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!