27 de juliol de 2005
General
3 comentaris

“A la jungla, la immensa jungla…”

Venim de fer neteja general, que inclou cos (doble passada), roba, sabates i el terra de l’habitacio! que ha quedat inundat ja que no tancava be la porta del bany… Pero tot aixo ha estat despres de tres dies fantastics caminant pel mig de camps d’arros esglaonats, veient verd per tot arreu, en un grup molt acollidor, i visitant gent que treballa l’arros en mig d’un parc natural.

Ara us fem cinc centims, entretant desitgem que vagi be la conjuntivitis de l’Aina, la tos de la Carla, les nits de l’Arnau i companyia… i es que ja se sap, qui dorm amb nens s’aixeca pixat! 😉 Nosaltres pero, ja podem dir, ja… que hem acabat ben mullats aquest dies.

Ens vam acomiadar fa tres dies des d’aqui Chiang Mai, ja que marxavem de ruta. Certament han estat tres dies que n’han semblat molts mes. La desconnexio es total quan no veus cap cotxe, carrer, botiga… Vam comencar de bon mati posant el poc que ens enduriem dins d’una bossa de plastic hermetica, i deixant la resta dins un minimagatzem de motxiles. El mes compromes va ser desfer-nos dels passaports, bitllets d’avio i diners. Tots ells guardats a la super "safety box" de l’ "hotel". Realment no t’ho pots endur perque tot acaba mullat -ara ho llegireu-, pero d’entrada no fa cap gracia deixar-t’ho en un armariet de llauna amb un candau comprat la nit abans.

Fora ens esperava el guia en una furgoneta amb dues holandeses -Eva i Mariella-, dues angleses -Nita i Caroline-, dos francesos -Cecile i Sebastian-, una koreana -Kim- i dues australianes -Jess i la Prune-. Semblava "Oh! Europa" en versio mundial. El cert es que el grup ha estat molt maco, moltes estones per riure i unes quantes converses serioses a la llum d’espelmes. Pero tot aixo no ho sabiem quan pujavem a la fugoneta, simplement estava plena i tots restavem callats. El gel es va comencar a trencar a mig viatge, entre altres, en el moment que vam haver de tancar les "finestres" perque comencava el diluvi. A mitja conversa, el vehicle es va aturar, i apa! tothom a fora! i rapid, que hem de comencar a caminar! poseu-vos sandalies que ens mullarem de valent! Be, tot aixo en angles i ben rapid, semblava una instruccio militar. Aixi que sota la pluja vinga a treure les capelines de les bosses ja mullades -anaven al sostre de la furgo- i fer equilibris per treure’t les sabates tancades i posar-te les sandalies mentre ja hi havia qui comencava a caminar.

Al primer bassal enfangat tot eren manies, pero al cinque ja no venia d’aqui. Amb la capelina no et mullava la pluja, pero l’efecte sauna aconseguia el mateix efecte… La feina era seguir al del davant, pero poc a poc anaves veient com ens endinsavem a la selva. Tot verd, desenes de plantes que no coneixes, i entre elles plataners, "ibiscus", falgueres, palmeres i molt bambu… molt… de quinze metres d’alcada com a minim… Aigua, molta aigua… Fang, molt fang… Eps! cabana a la vista! Uff… descarreguem motxiles, pengem les capelines i diuen que ens preparen un "lunch". Tots estem contents, i ara la conversa ja ha passat a parlar de viatges passats, la feina de cadascu… Vaja, sembla una pel.licula en la que et van presentant tots els personatges. El menjar molt be, arros amb verdures i bitxo. Mitja horeta i tornem-hi.

La segona part va ser bastant mes llarga, amb pujades pronunciades, pero llavors amb un paissatge espectacular. Sempre vist per sota la caputxa de capelina, es clar. Unes quatre hores mes tard arribavem al que seria el campament de la primera nit. Un poblat d’uns quinze habitants fet de cases de bambu a un metre del terra. Vam poder deixar les motxiles a la cabana-habitacio, on hi havia lloc per a que dormissim tots al terra -de bambu- entre mosquiteres suspeses a l’aire on hi cabien dues persones. El millor va ser dutxar-se i cambiar-se. La dutxa? Doncs un tub sobre una roca… divertit, poc intim i molt lliscant. Despres llarga estona per veure el poblat i parlar amb el grup abans de sopar. La gent del poblat: ulls "axinats", pell bruna, amb sandalies -no relliscaven!- i vestimenta de color. Taula de fusta amb els bancs pensats per a que no toquis el terra. De fet tot esta a una certa alcada per a que l’aigua hi pugui circular per sota. Els habitants es dedicaven basicament al cultiu de l’arros, i al "turisme rural". Es a dir, oferir-nos les habitacions i el menjar, pero ja que hi estaven posats, si podien et venien artesania variada i la coca-cola que no hi falti! Sopar: arros, molt bo, com sempre. Sobretaula llarga, conversa de grup amb llum d’espelma… i a dormir acompanyats del soroll de la pluja.

L’endema, ens vam aixecar vora les vuit, pero de fet ja feia estona que ens havien despertat els galls i l’activitat del poblat. La cosa esta en posar-te les sandalies que naturalment no s’han secat i baixar a esmorzar torrades amb mantega i mermelada casolana, i cafe amb llet en pols (es veu que han adaptat el menu als guiris…). Motxilles i a caminar! Molta pujada, pero com a minim no plovia, tot i que la boira no deixava veure a gaire distancia. L’aire era molt fresc, i la sensacio d’estar en un bosc humit es dificil d’explicar… Simplement cal provar-ho! Ens va agradar molt. Una caminada d’hores -no recordem ni quantes- dinar d’arros -es clar- i caminada de nou fins al lloc on haviem de passar la nit. Es tractava de quatre cases al costat d’una mini cascada on ens vam banyar. Genial, l’ambient calid fa que no passis fred al sortir, i contemplar els camps d’arros es una bona manera d’entretenir-se abans de sopar. El sopar consistia en… arros! i aquest cop una mica de pollastre. Extranyament alguns del grup havien vist com minvava l’aviram en el moment que arribavem… Sobretaula sobre politica internacional, Londres, constitucio europea… i al final els tipics jocs d’escuradents, endevinalles… La nit: bucolica. Caseta per a dos al costat dels camps d’arros i la cascada… pero entre l’spray anti-mosquits, centenars de granotes cantant, l’estrident so de l’aigua al trencar sobre les roques, les aranyes de mig pam i el fotut travesser de bambu a mitja esquena! molt llarga i amb molta son!

Avui ens hem llevat de bon mati, amb mal d’esquena pero contents d’estar on erem. Amb vistes als camps d’arros i amb ganes d’esmorzar. Hem caminat amb sol i vistes impressionants fins al migdia. Moment en que acabava el trekking propiament dit, i comencava l’apartat mes guiri de la sortida: el "bambu rafting" i l’"elephant raid". El primer, com el seu nom indica, consistia en bambu i rafting 😉 es a dir, quatre canyes lligades i una pertiga a la ma per anar dirigint. Ens ha agradat, pero era molt relaxat i l’ambient guiri-et-faig-la-foto-i-te-la-venc no tenia res a fer davant l’excursioneta que haviem fet els dies anteriors. La darrera activitat estava impregnada del mateix aroma i nomes ens ha sobtat la capacitat que tenen de pujar en pendent vertical aquests grans animalons. Son simpatics, i pel que sembla ja no els queda gaire cosa mes a fer despres que les maquines els hagin substituit als camps…

L’arribada ja us l’hem explicat a l’entradeta, aixi que nomes ens queda acomiadar-nos i comentar-vos que dema segurament ens farem un massatge de peus i passat dema visitarem Chiang Rai, mes al nord.

Apa, una abracada a tots/es!

PD: penseu a signar els comentaris….. sino no podem saber qui sou.  😉

  1. Hola ens alegra que tot vagi bé i ho disfruteu, malgrat els "problemilles" cotidians que donen "l’ambientillo".
    Nosaltres marxem avui de viatge, ja veurem de contactar internet quan tinguam oportunitat alla on siguam.
    Que tot segueixi tan bé com fins ara. Felicitats a l’Anna, per cert hem enviat algun e-mail i no sabem si us han arrivat ??.
    Petons a tots dos.

    Ximo & Rosalia

  2. [x] permís d’estada: durant el més d’agost.
    menor de referència: Davinia
    persona a càrrec: Anna de Palau
    adreça: per la jungla

    Hola Anna,
    Ens dones el vist-i-plau per tirar endavant aquest permís? NOOOOOOOO!
    Però com t’atreveixes a preguntar-nos per la Davinia! L’has vist per la jungla?
    Segur que és un viatge molt i molt interessant, ja esperem la teva sessió de fotos amb el “report”.
    Segueix gaudint a mil de les experiències del lloc, de la companyia i de les sorpreses que de ben segur us trobareu.
    Fins aviat,
    petonets
    Coral i Sergi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!