9 d'agost de 2005
General
3 comentaris

“Tornada a l’escola”…

Eps! no, no es que s’hagi acabat el viatge i que ens toqui tornar, sino que avui hem visitat una escola tailandesa, de fet hem servit de conillets d’indies en una classe d’angles aqui a Kanchanaburi.

Vam arribar ahir a la matinada des de Phuket, canviant l’ambient turistic de platja per una mica mes de tranquilitat al costat del riu, el Kwai (o Kwae, depen del cartell…) on hi ha el famos pont.

La cronica la teniu a continuacio pero aprofitem per desitjar un bon viatge a les que van a les terres d’Al-andalus, que disfruteu dels "pernils"…

Avui ens feia gracia escriure al diari la nostra visita a un institut tailandes. Quan vam arribar vam veure un cartell a la guest house que demanava voluntaris per a dinamitzar una classe d’angles. Ens vam "allistar" -sense saber que erem els primers de l’experiencia- i per la tarda vam estar parlant amb el professor. Un angles de trenta-pocs (vaja, un crio… 😉 que porta aqui un parell d’anys i des de fa quatre mesos dona classes en una escola d’aqui Kachanaburi. Un tio simpatic i una mica histeric. Ens va dir si podiem estar avui per a la classe de les 10h (comencen a les 7h) i aixi ho hem fet.

Abans de la classe hem pogut parlar una estona amb ell i ha estat molt interessant veure la visio d’una persona no tailandesa sobre el pais (ell fa mes de 15 anys que visita Tailandia). D’entrada ens ha advertit que el nivell d’angles era molt baix, i realment era mes baix que quan nosaltres estudiavem, que ja es dir. Tenint en compte que hem estat en una classe del darrer curs d’institut, 18 anys, la majoria no entenien gaire mes vocabulari que no fos good, bad, beautiful… Ell ens ha dit que en general es aixi a tot el pais, que fa molt poc que Tailandia s’ha comencat a obrir. De fet, diu que la clau esta essent internet, a traves de la qual comenca a creixer una consciencia major sobre la resta del planeta mes enlla de les fronteres. Tot i aixi, hem de dir que la geografia no la portaven tan malament, vaja els minims els tenien, pero justament sembla que el sistema educatiu esta basat en un aprenentatge memoristic i el reforc de l’esperit de grup. A part dels punts positius de la consciencia de grup, el professor ens comentava que tenen molt poca iniciativa a nivell individual. Hem aconseguit poca intervencio a titol personal, mes aviat s’aixecaven en grup a repetir en veu alta la frase que els acabava d’aclarir el professor.

Durant aquesta conversa previa, en Mike -el professor-, ha divagat sobre la relacio entra la obertura de que parlavem i la situacio economica. Argumentava que la "bonanca" economica que ha fet sorgir la classe mitja durant la darrera decada, ha facilitat el seu contacte amb l’exterior, no nomes del pais sino dels ambients familiars en que vivien. La disgregacio familiar, a part dels problemes que comporta, ha estat possible gracies a que els membres d’aquesta unitat han pogut anar a treballar o estudiar mes lluny. Ara la diferencia entre nets i avis es molt gran, i l’interes creixent en bens materials -motocicletes, mobils, ordinador- l’accentua moltissim. A part d’aquests canvis sobre la nova classe mitjana, sembla que les elits del pais i els poders estals estan molt corromputs.

Despres d’aquesta conversa inicial, el que ha estat la classe ha anat molt be. D’entrada estaven molt tallats, pero Barcelona els resultava familiar -basicament pel Barca i els toros!!! – Hem explicat i aclarit unes quantes coses ben a poc a poc, i sembla que seguien bastant be. Ens sembla que els ha ajudat moltissim que no fossim anglesos i pronunciessim a l’estil llati, molt marcat. La "moraleja" ha sorgit en el moment que l’Anna -una pilota del profe- els ha fet adonar que el mes important no era parlar molt correctament sino el fet de comunicar-se en si. Aixo que nosaltres parlem catala a casa nostra, castella amb l’estat espanyol i angles amb la resta de la comunitat Europea els ha sorpres bastant. Esperem que l’objectiu de fer-los gaudir i creixer l’interes per les llengues l’hagem aconseguit. Pel que fa a nosaltres, ens ho hem passat molt be i hem apres un munt de coses.

El millor ha estat que en acabar, se’ns ha aprovat un grupet per a preguntar-nos que feiem i hem acabat dinant amb ells als menjadors de l’institut. N’han gaudit molt i nosaltres tambe. En general tot el contacte que hem tingut amb la gent del pais ha estat molt agradable. Costa pero aprofundir una mica, ja que per cultura s’amaguen molt darrere el somriure, en aquesta opinio tambe coincidia en Mike.

Be, continuem el viatge, han quedat al tinter les dues visites als museus de guerra sobre l’estada dels japonesos aqui, pero aixo ja ho explicarem en un altre moment.

Una abracada!

  1. Enhorabona, per fer pedagogia als de Thailandia i als que seguim el bloc, això es enriquir-se viatjant, tots els comentaris son interesants però el d’avui especialment.

    Us "veiem" a la classe amb els nois i ens fa molta gràcia. Nosaltres per Oslo "practicant" una barreja d’idiomes encara que l’anglès el que mes. Ahir veniem en un vaixell enorme  des de Dinamarca fins a Noruega i va esser molt bonic veure la posta del sol a la mar que aqui dura molt , es fa de nit a les deu i escacs , i de dia a les quatre del mati. Ens varen venir a rebre en una zodiac uns joves i nenes i ens saludaven  per donar-nos la benvinguda. Noruega es molt bonica ens es mes familiar perque aixi com Dinamarca es tota plana , aqui hi ha moltes muntanyes.Ahir a la nit , com que encara era un xic clar, veiem com es formaven nuvols i com caminaven d’una vall a l’altre .Tenim ja ganes de navegar per un fiord . Be ja continuarem parlant , que es tot un plaer,

    Una abracada a tots i un petonet molt dolcet per a vosaltres.

    Ximo i Rosalia 

  2. Anna i Jordi, m’encanta llegir relats de viatges per què fa volar la meva imaginació..ja que jo no volo!!!

    M’ha agradat especialment la vostra experiència pedagògica a l’institut. Anna t’estic imaginant parlant un bon anglès i deixant bocabadats els alumnes amb el teu encant personal!!

    Com que el tema del nedar ja saps que m’encanta…que xulo poder-se capbussar per aquelles aigües!!

    Disfruteu moltíssim els dies que us queden!!

    Petonets,

    Coral

  3. A la feina hem tingut una feinada que fins i tot m’ha costat trobar un moment per navegar (no en aigues molt clares i amb barca sense rems). O sea Internet sin ADSL.

    M’alegor molt de que us ho estigueu passant pipa, aquí per desconectar només tenim la opció de marxar el cap de setmana a la plaiki. Cosa que ajuda.

    T’enim ganes de veureu’s i que ens feu un "resum" del viatge.

    Petons a tots dos

    Silvia i Berenguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!