11 d'agost de 2005
General
2 comentaris

“trileros” a Bangkok…

Despres d’haver arribat ahir de tornada a Bangkok, avui hem comencat el dia pensant que anavem directament al Gran Palau, i sense imaginar-ho ens han fet "el timo de l’estampita"del Lucky Buda. Res massa greu com ja veureu a la resta de l’entrada, pero si que bastant humiliant… Per sort, al final hem pogut arribar al Gran Palau i hem fet una visita complerta.

Avui ens toca felicitar a la Reina de Tailandia, que ens la trobem fins i tot a la sopa, i resulta que dema es el seu aniversari. Com veureu, la dona te molta "caritat"…

Estem segurament al carrer mes guiri de Bangkok, el Khao San Road, en ple barri xines. El cert es que de tornada voliem veure tota aquesta zona i el Gran Palau entre altres. Amb aquesta intencio doncs ens hem aixecat aquest mati, una mica baldats perque ahir va ser un dia molt llarg de trens, motxiles i compres.

Hem sortit en direccio al Gran Palau reial, fundat ja per Rama I, pare de la dinastia actual, en el que s’hi concentren un bon grapat d’edificis al pur estil tai,. per allotjar totes les cerimonies reals. Be, aquesta era la intencio, pero mentre baixavem caminant, jo, servidor, en jordi, m’he enrotllat amb un dels que passaven pel carrer, per variar. En acabar l’hi he dit a l’Anna, veus que ve que va parlar amb la gent pel carrer,(pels que no ho sabieu el Jordi no parla maaaaai amb ningu.. ejem!) resulta que m’acaben de dir que justament avui, per ser el dia abans de l’aniversari de la Reina, el Gran Palau esta tancat fins la una. Es mes, hi he afegit tot satisfet que l’home amb qui havia parlat fins i tot m’havia recomanat que podiem fer entretant: visitar el Lucky Buda. Fins i tot l’home s’ha apropat de nou per ajudar-nos a negociar amb el tuk-tuk, i aquest ens hi ha portat directament.

Fins aqui tot molt be, hem donat incens al Buda de la sort i estavem ben contents. Llavors ha vingut allo de la parada "perque ve de pas" en una sastreria. Com ja sabiem de que anava el joc, doncs hem procurat aguantar deu minuts a dins, per a que li donessin el tiquet de benzina al conductor del tuk-tuk i hem sortit sense comprar ni una corbata. Missio complerta! La satisfaccio era total, ens sentiem dominant la situacio, ja a final del viatge de Tailandia. Pero vaja, la ruta havia de continuar pel Temple de Marbre, pero ha incorporat una altra parada abans. Ens hem discutit amb el conductor, dient-li que amb un tiquet-benzina ja feia, i que nosaltres n’estavem una mica farts de fer visites a botigues amb comissio. Total, que no el treiem del somriure, i d’oferir-nos descomptes sobre el preu del tuk-tuk.

Finalment hem entrat a la nova sastreria, i apa a fer el paperet. Al sortir el conductor no ha dit ni gracies, i mira que aquesta segona botiga ja estava de mes, i en silenci ens ha portat al desti que haviem acordat inicialment: el Temple de Marbre. Ha resultat ser un temple amb pedra de Carrara, que entre altres tenia imatges del Buda de molts indrets, tailandeses, japoneses, birmanes… i ha estat molt interessant veure-les una al costat de l’altra. La unica cosa que molestava un xic era la riuada de turistes d’autobus, aquest cop espanyols, que es passejaven per dins els temples cridant, amb els peus cara el Buda -aixo aqui es de molt mala educacio- i fent bromes bastant penoses sobre la pizza del menu.

Al sortir, sorpresa la nostra al veure que havia desaparegut el conductor. L’hem cercat una estoneta, i si, efectivament havia marxat. Ens havia deixat penjats, ja que el pacte incial incloia tornar a l’entrada del Gran Palau, que a aquella hora ja debia estar oberta. Un altre conductor ens ha comfirmat que l’original havia marxat i que ell ens podia tornar pel preu que haviem acordat, si feiem una visita a una botiga. Que??? i un be negre amb potes rosses! Hem parlat sobre la possibilitat de tornar amb bus, pero ahir ja el vam esperar durant mes de tres quarts d’hora i sincerament no teniem ganes de seure tanta estona. L’altra opcio era un taxi amb taxi-metre pero tal i com esta el transit de dia aqui a Bangkok ens hauria sortit per un ronyo. Anar a peu era impossible perque estavem francament lluny. Ressignats, hem tornat a parlar amb el conductor, i hem negociat una sola parada. L’home, amb sinceritat ens ha dit que amb el que li pagaven per fer-la ja ens portava gratis al Gran Palace. Total, que hi hem accedit. Pel cami l’home anava fent conya sobre el que ens havia passat fins que hem arribat al "Heritage International ltd". El teatre ha costat una mica mes perque ens han cobert de catifes al pur estil marroqui. Quan hem pogut sortir, com a minim el conductor ens ha donat les gracies i ens ha portat al desti acordat.

Una mica emprenyat per tot plegat hem anat rapid cap a l’entrada del Gran Palau. En arribar un cartell deia, obert tots els dies, inclos avui, de 8.30 a 16.30. Amb aixo ja hem flipat, pero la cosa encara no s’havia acabat. Un altre cartell deia, no us deixeu enganyar per aquelles persones que us diguin que esta tancat i us ofereixin un viatge en vaixell o la visita al Lucky Buda. Com??? no pot ser, ostres, ens han pres el pel de valent. Pero vaja, el mes sorprenent es que ho han fet super be, coordinant entre dues persones: el suposat tai que passeja, i el conductor del tuk-tuk que s’atura per casualitat. Quina rabia!!! Per sort tan sols hem perdut temps i no pas diners, pero vaja es un pal retreure’t de parlar amb la gent perque n’hi ha que van a la caca del guiri. Tot plegat, doncs, al cap d’una estona ja ha servit de material per a nombroses bromes… 😉

El Gran Palau, es un complex que val la pena visitar. Entre altres conte uns frescos de gairebe un kilometre de llarg sobre el Ramayana, una de les llegendes-histories-sagrades de l’hinduisme. S’ha de tenir en compte que el budisme va sorgir d’aquesta altra religio, i comparteixen molts punts. La resta son exemples d’arquitectura tailandesa impressionants on predominent les parets folrades de mirallets de colors i imatges d’homes-au, dimonis i altres essers mitologics. Un dels punts algids es el Buda Esmeralda, d’uns seixanta centimetres d’alcada, pero que el tenen elevat nou metres i es veu molt petit. Es una estatueta amb molta historia, inicial de Laos i que actualment rep totes les atencions del reia actual.

Be, ens tanquen la paradeta!!! Ja continuarem en un altre moment, dema anirem a Ayutthaya, antiga capital abans de Bangkok, que va ser enderrocada pels birmans.

Una salutacio!

  1. Sembla la descripcio ampliada del que llegeixo (en angles) a la Wikipedia sobre Bangkok. Jo agafaria un taxi i m’asseguraria de que el taximetre funcioni:

    • If an English-speaking Thai approaches you out of the blue and
      strikes up a conversation, be wary: they are almost certainly selling
      something.
    • Beware of tuk-tuk drivers offering all-day tours for prices
      as low as 20 baht.
      You may indeed be taken on a full-day tour, but you
      will only end up visiting one gem and souvenir shop after another; the
      driver will get a commission if you buy something and gas coupons even
      if you don’t.
    • Likewise, be skeptical if a tuk-tuk driver tells you that
      your chosen destination is "closed" and offers to take you to a
      "special Buddha temple" (etc) instead.
    • Be particularly wary of any offers to sell you gems at a
      "discount", especially large quantities for resale back home at vast
      profits. These operations can be surprisingly convincing, with some
      even hiring down-and-out foreigners to act as happy customers. See the Thai gem scam page (http://www.2bangkok.com/2bangkok/Scams/Sapphire.shtml).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!