24 de juliol de 2005
General
3 comentaris

Verde, que te quiero verde…

Escribim des de Chiang Mai a resguard de la pluja pero no dels mosquits… Vam arribar ahir al mati i a part de la ciutat plena de templs budistes, avui hem anat a visitar la tribu de les dones de coll llarg.

Us ho expliquem tot a continuacio, pero voliem donar records als que estan a la platja de Mallorca prenent el solet, els d’Alaska mirant balenes, els que estan agafant una turca, a la Cristina danesa, que avui era el seu sant! i de pas a tots els que esteu llegint aixo 😉

Despres d’una nit en lliteres en un tren molt ben cuidat, al costat d’una francesa i una checoslovaca, vam despertar-nos cami de Chiang Mai amb la llum que entrava per la finestra. El paisatge havia canviat i tot era verd, "com al Vietnam" vam dir amb tota seguretat, i aixo que cap dels dos hi ha estat mai. Camps d’arros, casetes de fusta -ben equipades pero- i moltissima vegetacio. Mes aviat pla, amb muntanyes poc altes al fons, esquincades per nuvols blancs. L’home que havia muntat les lliteres va passar per avisar-nos que estavem a punt d’arribar. Somriures i brindis amb els sucs de fruites que ens haviem comprat a Bangkok abans de sortir.

Chiang Mai sembla ser la segona ciutat de Tailandia -la terra lliure, ho vam llegir a la guia- i als nostres ulls es com un poble molt gran, casetes baixetes en un casc antic, envoltades d’una antiga "fosa d’aigua" de proteccio i edificis moderns al afores. Es una ciutat que rep molt turisme, es veu per totes les paradetes i botiguetes, pero sembla que aquest any no es gaire bo. Tradicionalment ha estat centre de formacio de monjos budisties i el nombre de temples-universitat que hi ha es impressionant. Vam fer la ruta i vam poder veure’ls pregant, jugant, estudiant… La major part dels temples tenen una imatge al davant de l’edifici elevat, al qual s’hi arriba mitjancant unes escaletes en les que et treus el calcat. Un cop a dins, consten d’una sola nau -algun cop amb columnes- rectangular, on al fons hi ha una gran imatge del buda, i normalment desenes d’imatges petites d’aquest. Acostumen a haver-hi un "joc" de vuit imatges, cadascuna amb una postura diferent del buda, corresponents al set dies de la setmana. Dimecres pero, en te dues, pel que hem entes -a vegades costa- es el dia en que els monjos veuen fantasmes ??? hem de llegir mes…

Avui hem agafat una furgo amb un guia molt simpatic i tres malaysianes per companyes, per anar a veure les dones del coll llarg. Es tracta d’un grup molt reduit -uns 30 adults- de persones birmanes que fa uns anys van fugir del seu pais en guerra, i el govern tailandes els va permetre fer un assentament prop de la frontera. No son l’unic grup, n’hi ha un altre de mes nombros pero s’hi ha d’anar amb avioneta. Historicament diuen que van comencar a protegir-se el coll davant dels atacs dels tigres. Nomes ho feien les dones, a base d’embolicar-se’l amb un cordo metal.lic -tipus llauto-. Sembla que el costum es va convertir en reclam estetic i van comencar a afegir-s’hi mes anelles, de forma que el coll se’ls hi feia mes llarg. Be, mes que allargar-se cap amunt, son les espatlles que baixen cap avall. Es curios de veure, i elles ho porten amb total normalitat -es clar-. S’ho poden treure un cop cada quatre anys, per canviar-se’l, es a dir, cosa de dues hores. Hem vist fotos, i fa impressio. Realment queden deformades. Aixo si, somrients tota l’estona.

A part de l’interes antropologic, la visita es d’aquelles que fan barrinar moltissim. Tu arribes en una furgoneta que para a una entrada al poblat habituada a rebre’n. El cami que fas esta replet de "botigues", o simplement cases obertes en les que s’ofereix tot de productes artesanals. De fet observes encuriosit, pero tambe et sents totalment observat. Es una actitud diferent, tu no has vist mai gent com la del poblat i ells estan farts de veure’n com tu. El que els crida l’atencio es saber si els compraras alguna cosa. Que hi fas alla? Es una visita "cultural" o a una mena de zoologic Port Aventura? Es millor que compris alguna cosa o que s’obri un forat a terra i desapareguis? Finalment optes per mirar de comprar alguna cosa, amb el que has pogut saber, ells viuen d’aquestes visites ja que el govern tailandes no els deixa sortir de la "reserva". Pero a l’hora de pagar, has de regatejar? No se’ls veu malament, pero discutir-se per preus baixos dol. Total que acceptes un preu que mes tard es revelara com una gran presa de pel, que hi farem. I llavors… hi ha guiris que entren amb la camera al davant, tu no ho has fet pel que consideres un respecte, pero vaja t’agradaria fer alguna foto. Ara que "has pagat", ja la pots fer? Vaja, aixo realment es de zoologic. Avui pero ha quedat mes natural, un nen ens ha ajudat. Ha comencat a fer el mico mentre jugava i a donat peu a que ens comuniquessim amb la mare. Per signes pero, ja que ni angles ni el que ells parlen -diferent del tai-… Tot plegat ha estat simpatic i l’estona se’ns ha passat volant.

Hem tornat amb 3 hores de furgoneta, a l’anada les haviem amenitzat amb una parada a un viver de papellones i orquidies. La tornada nomes ha tingut una petita pausa en la que hem comprat platan fregit, molt i molt bo.

Ara estem en un local de botigues chic on hi ha acces gratuit a internet, a flora diluvia… ai!… que dema comencem la caminada de tres dies… Be ja agafarem impermeables, paraigues, banyador…

Apa, continuem visitant el Night Bazaar, que com ja us vam comentar a Bangkok, esta present a totes les poblacions. Vinga, una abracada!

  1. Pel que sembla, a diferencia del any passat, aquestes vacances a mes d’interesants son agradables, sempre et queda un millor regust de boca.
    Pel que es veu heu fet ja un munt de coses en pocs dies, que continui aixina; tambe us agraim la faena literaria, esteu fets uns bons reporters, dons fa que els demés tambe viscam en par el vostre viatge.
    Apa a seguir pasant-ho be.
    Ximo & Rosalia

  2. realment tot aixo es ina aventura m´agradaria molt esta amb vosaltres de tote manera aquest any no veig cap foto, Be vaig atreballar i mirare si a la nostre pagina trobo el que busco petonets per tots dos.. ´

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!