14 de novembre de 2020
0 comentaris

14 de novembre de 1975 -45 anys d’ignomínia-

 

 

El calendari ens recorda que la descolonització del Sàhara Occidental encara està pendent; la injustícia que encara pateix el poble sahrauí, amb l’exili, famílies separades pel mur, presos polítics, tortures…; el genocidi practicat pel Marroc, amb el vistiplau dels seus amics occidentals, encara no ha sigut ni aturat, ni investigat, ni els seus responsables jutjats; l’espoli de les riqueses naturals del territori que encara continua engreixant les seues butxaques llefiscoses i les dels seus amics i germans –col·laboradors necessaris. I, això, malgrat que el Regne d’Espanya (que és qui té la responsabilitat de la descolonització!) hi ha l’autodenominat govern més progressista de la història monàrquica espanyola, el del PSOE/Unidas Podemos, amb el suport extern de partits de l’ala esquerra de l’hemicicle.

I ara vindran, ja ho estan fent, els de l’altra banda de la bancada parlamentària, ideològica, atorgant-se el paper de vertaders defensors de la causa sahrauí. Ells, els hereus d’aquells que van signar els vergonyosos Acords Tripartits de Madrid.

Ells i els altres, hereus tots dels que van signar els Acords de Madrid, i ens van “atorgar” aquesta democràcia heretada d’aquella dictadura. Una dictadura, això, sí, avalada per les democràcies occidentals!

De tant en tant, sí, alguna veu s’alça des d’un despatx, des de darrere d’un faristol, des d’una tribuna, des d’un escó… Però, la cobdícia, la misèria internacional planta cara als clams d’un poble menut que no molesta massa. Els amics del poble sahrauí tampoc no molestem massa. No molestem prou!

Els coneguts com a Acords de Madrid que porten per títol Declaración de principios entre España, Marruecos y Mauritania sobre el Sáhara Occidental són un document que va ser redactat i signat per donar aparença de cobertura legal a l’abandonament –venda- de la colònia al Marroc i a Mauritània. Van ser signats pel darrer govern nomenat directament pel dictador Franco; un govern pressionat per la Marxa verda marroquina, un acte d’hostilitat que la jerarquia franquista, ocupada en assegurar-se la continuïtat, el futur, va voler neutralitzar rebotant-lo contra “el noble pueblo saharaui”, com en deien els venedors. Uns acords que van significar el repartiment del territori entre Mauritània i el Marroc. Del territori, i de les seues riqueses naturals! Amb la “lleugera” molèstia d’haver d’anihilar-ne els habitants. Uns acords que mai no van ser publicats al BOE, que no atorguen carta de naturalesa a una ocupació que cap estat, ni els més amics el Marroc, com França els mateixos EU, o Israel, no reconeix. Ni tampoc la mateixa Espanya! L’ONU, de fet, considera el Sàhara Occidental un territori no autònom, un territori encara pendent de descolonització.

Enguany, el calendari ens acosta aquest 45è aniversari al 10è de la destrucció, a sang i foc, del campament Gdeim Izic, brutalment reprimit pel Marroc. I també als fets actuals d’El Guerguerat: la resposta a la invasió militar marroquina d’aquell paratge dels territoris alliberats -sota control de la república sahrauí- que el Marroc necessita travessar per donar eixida comercial, a través de Mauritània, als productes espoliats. Una invasió bloquejada pels sahrauís. Una invasió, i un moviment militar, una violació de l’alto el foc que no ha estat detingut pels cascos blaus de la MINURSO. Al contrari, han arribat a donar cobertura a la invasió marroquina.

Això, aprofitant que el món occidental estàvem mirant-nos el melic de les eleccions USA.

Enguany, els amics dels sahrauís, no eixirem al carrer –com els anys passats- a denunciar la situació en què es troba el poble sahrauí; però no deixarem d’aportar el nostre granet d’arena, perquè no hem canviat de jaqueta -com d’altres sí que ho han fet després de prometre i prometre- per a construir la llibertat del Sàhara i dels seus habitants.

Visca el poble sahrauí lliure!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!