14 de novembre de 2020
0 comentaris

14 de novembre de 2020 Un dia per a la història

Hui ha estat decretat el trencament de l’alto el foc que regia al Sàhara Occidental des de l’any 1991.

Els sahrauís porten ja 45 anys esperant poder tornar al seu país, ocupat pel Marroc des d’un altre 14 de novembre, del 1975! Quan, Espanya, la potència colonitzadora, va vendre quatre xavos el territori del Sàhara, la seua població, i sobretot, els recursos naturals del territori, als veïns, a Mauritània i al Marroc.

Des de llavors, la guerra d’ocupació, que no va ser capaç de guanyar el Marroc, tot i l’ajut dels USA i de la França, -Mauritània se’n va retirar l’any 1979, i va reconèixer la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) com al país dels sahrauís- una impotència que els va dur a haver de crear el mur més llarg del món (2700 km.), i el més desconegut, fins i tot als llibres d’història de l’antiga metròpoli, Espanya. un mur militaritzat i minat. Una guerra que va ser aturada l’any 1991, i que va deixar pas a la diplomàcia. Però, aquests quasi trenta anys de “converses” tampoc no han servit més que per allargar els fets consumats, l’ocupació il·legal. Tal i com ho afirmava l’actual ministre Sr. Federico Grande-Marlaska Gómez.

La guerra potser no és la solució. La guerra porta dolor… És cert, però la diplomàcia tampoc no ha sigut la solució, ni ha estat exempta de dolor: del dolor de la separació, de la repressió i el genocidi practicat pel Marroc als territoris ocupats, al Sàhara Occidental -de iure, territori espanyol- ocupat pel Marroc.

Què n’ha de dir el govern actual del Regne d’Espanya? Què n’han de dir els partits polítics del Regne d’Espanya?

La solució, no passa per arribar a un acord entre la víctima i el violador. La solució passa per aplicar les resolucions de l’ONU. O no és aquest el marc -internacionalment acceptat- per debatre les diferències i els conflictes de manera pacífica?

El govern de torn del Regne d’Espanya no pot excusar-se en l’ONU, Espanya n’és membre, Espanya hi té veu i vot. I, a més, té l’obligació de dur a terme les resolucions de ‘ONU que l’afecten.

No ens podem limitar, Sr. Pedro Sánchez Pérez-Castejón, a desitjar, com ho va fer en la seua estrena al plenari de l’Assemblea plenària de l’ONU, a desitjar que el pueblo del Sáhara encuentre una solución al conflicto. No! La solució no l’ha de trobar el poble sahrauí. La solució cal aplicar-la.  És aplicar el Dret internacional, les resolucions de l’ONU.

Aquesta serà un guerra, en la qual el Regne d’Espanya té molta responsabilitat. Cal assumir-la, senyors de l’autodenominat govern més progre de la monarquia espanyola!

La sang vessada serà, també, responsabilitat dels voltors que han estat espoliant el Sàhara Occidental i han permés que arribàrem on som!

Visca el poble sahrauí lliure!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!