El rei Juan Carlos I viatja al Marroc, en visita privada. Amb finançament públic, això sí. Qui s’ho empassa això de la visita privada? Des de quan ens informen de les activitats privades del rei espanyol? Les aparicions “al públic” del rei d’Espanya no són un detall menor. Vull dir s’han d’interpretar a la
De com el doblatge empobreix el treball original, de vegades. De com amagar la programació del cinema en valencià en les sales on es fa. Hui he anat al cine per veure El discurs del rei, a les sales ABC del centre comercial de la Vital, a Gandia. I és que al nostre racó de
El Festival Internacional de Cine del Sàhara, el FISAHARA és una iniciativa solidària que enguany arriba a la seua setena edició. Es tracta de portar als campaments de refugiats un altre tipus d’ajuda humanitària: la cultura. En aquest cas, el cine. En aquesta edició hi ha una novetat. Des de casa, fins el dia 9
L’ONU, c’est un bordel, em va dir un dia, ja fa molts anys, un representant dels sahrauís. De fet, l’any 1975, ja deixava entreveure per on anaven els tirs dels seus interessos en el Sàhara. Arran de la Marxa Verda, organitzada per Hassan II, no va ser capaç de sol·licitar al rei marroquí que aturara
Ací repdrouïsc, avui, l’article que em publica el diari Levante. L’Escola valenciana ha destinat a l’escola sahrauí la seua campanya solidària “Un euro llavor de pau”, entre les escoles del País Valencià. Una vegada més som els ciutadans els qui hem de suplir les mancances dels governants. Des de les associacions d’amics del poble sahrauí
En el meu darrer apunt vaig parlar de la reescriptura de la història. Hi posava exemples de política internacional. Ara vull quedar-me més a prop, a casa mateix, per fer una breu pinzellada d’aquests intents manipuladors a què ens veiem sotmesos cada dia, a casa nostra. El Govern de la Generalitat valenciana va fer tots
La novel·la de Georges Orwell, 1984, és un llibre que ha estat qualificat de visionari per la crítica que feia dels estats sorgits de la revolució soviètica. Però, la visió d’Orwell no s’aturava en la praxi política emergent d’aquelles revolucions. La lucidesa de l’escriptor britànic anava més enllà. Més encara, també, de la descripció d’un
La França de la Liberté, égalité, fraternité, és cosa dels llibres d’història. L’actual França és una peça més del tauler dels interessos internacionals. Els Drets Humans, i les persones, ací i allà, són una moneda més en l’intercanvi dels interessos generals. A Costa d’Ivori sí que interessen els Drets Humans, al Sàhara Occidental, no. La
La màxima “si allò que has de dir no és més important que el silenci, calla” pesa sobre el meu full en blanc. Espere que tot allò que diga ací, siga, per a algú de vosaltres, més important que el silenci. Amb aquestes paraules, titubejants, encete una nova senda en la meua caminada pel